Els EUA estableixen sancions contra els membres del Tribunal Penal Internacional

D'aquesta manera pretenen evitar que investigui possibles crims de guerra de les tropes nord-americanes

Com a reacció a l'anunci al març de l'obertura d'una investigació sobre possibles crims de guerra comesos per les tropes nord-americanes a l'Afganistan, l'administració Trump ha anunciat aquest dijous sancions contra els membres del Tribunal Penal Internacional (TPI) de la Haia involucrats en aquesta investigació i contra els seus col·laboradors. L'objectiu, segons ha explicat el secretari d'Estat, Mike Pompeo, és evitar que un militar nord-americà que "va defensar de manera honorable" el seu país "abatent terroristes" a l'Afganistan pugui ser detingut vint anys després mentre és "en una platja europea amb la seva família". Per a Pompeo, aquest militar seria acusat per un tribunal "corrupte" i amb "motivacions polítiques". La Haia, ha afirmat, està duent a terme una "croada ideològica" contra els Estats Units.

Pompeo ha comparegut al costat del fiscal general, William Barr, del cap del Pentàgon, Mark Esper, i de l'assessor de Seguretat Nacional, Robert O'Brien, per donar entitat i suport a una ordre executiva signada pel president, Donald Trump. Per a Pompeo, reflecteix l'"essència de la política internacional de l' America first" del mandatari.

El Tribunal Penal Internacional investigarà crims de guerra a l’Afganistan

En l'ordre es precisa que es congelaran els béns als Estats Units dels investigadors i que se'ls denegaran visats tant a ells com als seus familiars. Encara que Pompeo ha dit que aquesta mesura no l'alegra, ha justificat que no es pot permetre als investigadors i als seus familiars "venir als Estats Units a comprar i viatjar" i, en definitiva, a "gaudir de les llibertats" del país mentre persegueixen "els defensors d'aquestes llibertats". Els estrangers que col·laborin amb la Haia són susceptibles de ser afectats per les sancions. Una amenaça que fan extensiva als que investiguin països aliats. Més en concret Israel.

Els Estats Units, que no reconeixen la jurisprudència del Tribunal Penal Internacional, ja van revocar el 2019 el visat al fiscal en cap d'aquest organisme, Fatou Bensouda, per haver seguit endavant amb el propòsit d'investigar què va passar a l'Afganistan entre el 2003 i el 2014, inclosos l'assassinat de civils pels talibans i les presumptes tortures a presoners a mans de les autoritats afganeses i de l'exèrcit nord-americà i la CIA. Al contrari que Washington, Kabul sí que és membre del tribunal, cosa que permetria que nord-americans implicats en la guerra en aquest país entressin dins de la seva jurisdicció. Però l'Afganistan ha advocat per una investigació interna. Bensouda va afirmar el 2017 que tenen prou proves que forces dels Estats Units "han comès actes de tortura, tracte cruel, ultratges contra la dignitat personal, violacions i violència sexual" tant en territori afganès com en instal·lacions de la CIA en diversos països europeus.

Denúncia de manipulació

En un comunicat, la portaveu de la Casa Blanca, Kayleigh McEnany, ha dit que l'administració està "preocupada perquè nacions adversàries estan manipulant el Tribunal Penal Internacional encoratjant al·legacions contra personal dels Estats Units". El fiscal general, William Barr, ha sigut més concret i ha apuntat contra Rússia, país al qual ha acusat de "manipular" aquesta institució. Moscou no forma part del tribunal, ni el fiscal general ha aportat proves de la seva acusació. Barr també ha dit que el departament de Justícia "ha rebut informació sòlida i creïble" de "corrupció financera i malversació als més alts nivells de l'oficina del fiscal" Fatou Bensouda. Tampoc n'ha aportat proves.

Creat sota el paraigua de l'Estatut de Roma, el Tribunal Penal Internacional es va posar en funcionament el 2002 per perseguir crims de guerra, crims contra la humanitat i genocidis. Té el reconeixement de 123 països. Encara que Bill Clinton va signar l'Estatut de Roma el 2000, mai va enviar el document al Senat per a la seva corresponent ratificació. Un any després George W. Bush va signar una llei que buscava la immunitat per als soldats nord-americans davant la Haia. El 2002 John Bolton, llavors funcionari del departament d'Estat, va esborrar la signatura de Clinton en un acte a les Nacions Unides.

La reacció de la UE

La Unió Europea ha mostrat aquest dijous públicament el seu suport al Tribunal Penal Internacional després de l'anunci de la Casa Blanca. "És un tema de gran preocupació. Nosaltres, la UE, som ferms partidaris del TPI i puc reiterar el meu suport. El tribunal ha jugat un rol clau per abordar crims internacionals", ha declarat en una roda de premsa l'alt representant per a Afers Exteriors i Política de Seguretat de la UE, Josep Borrell.