Escalada de tensions entre Egipte i Etiòpia per l'aigua del Nil

Algunes informacions apunten que Addis Abeba ja està omplint la presa, però el govern ho nega

La tensió entre Etiòpia i Egipte va creixent cada dia a mesura que s'exhaureix el compte enrere a les negociacions que tots dos països i el Sudan mantenen sobre la gestió de la Gran Presa del Renaixement Etíop (GERD, per les seves sigles en anglès) a la conca del riu Nil. Des de fa un mes el govern etíop insisteix que començarà a omplir el dipòsit de la presa a mitjans de juliol, tant si hi ha acord amb Egipte com si no. Aquest dimecres s'ha produït una gran confusió que podria apropar el Caire i Addis Abeba a una temuda "guerra de l'aigua" després que diversos mitjans, inclosos la BBC i Al-Jazira, informessin de l'inici del procés per omplir la presa.

"Això és una invenció, i senzillament fals. Etiòpia no ha tancat la comporta de la Gran Presa del Renaixement Etíop. Si aquest aquest hagués sigut el cas, ni una mica d'aigua fluiria vers el Sudan", va escriure al seu compte de Twitter Zerihun Abebe, membre de l'equip negociador etíop en aquest conflicte, en resposta a les informacions. La confusió va venir provocada per unes ambigües declaracions del ministre d'Irrigació i Energia a la televisió nacional etíop en les quals afirmava que "la construcció i l'emplenament de la presa són simultanis", per bé que atribuïa l'augment del volum del dipòsit dels últims dies a l'augment de les pluges.

Les disputes entre el Caire i Addis Abeba per l'aigua del riu Nil es van iniciar fa una dècada, amb l'anunci de l'edificació de l'enorme presa, una de les més grans d'Àfrica i del món, ja que ocuparà una superfície de 1.800  km² i tindrà una capacitat de 74.000 milions de metres cúbics. El principal ús de l'embassament serà la generació d'electricitat, un projecte que el Govern etíop considera indispensable per desenvolupar el país, en ple creixement econòmic i demogràfic. La GERD fins i tot li permetria convertir-se en un hub energètic i exportar electricitat als seus veïns. Egipte, per la seva banda, tem una reducció considerable del cabal de Nil, que li aporta més del 90% dels seus recursos hídrics.

"Política de fets consumats"

Les negociacions entre els dos països, a les quals se suma el Sudan, també afectat pel projecte, han sigut molt llargues i tenses, i no han desembocat en cap acord. L'última ronda va acabar sense progressos abans-d'ahir. Per això el Caire desconfia de la bona fe d'Addis Abeba. "El Govern Etíop està seguint una política de fets consumats. El seu objectiu sembla ser allargar les negociacions mentre continuen construint la presa per no haver d'estar subjectes a cap restricció en la seva gestió”, denuncia Nader Noureddin, professor de recursos hídrics de la Universitat del Caire.

En una conversació amb l'ARA, Abebe rebutja categòricament l'acusació: "La negociació està fracassant per la falta de bona voluntat, egoisme i cobdícia d'Egipte. A diferència dels moviments unilaterals en el passat d'Egipte i el Sudan, Etiòpia s'ha mostrat oberta a discutir i negociar un projecte nacional com la GERD”. Alfonso Medinilla, investigador del think tank ECDPM, especialitzat en l'Àfrica, tampoc dona credibilitat a la narrativa egípcia. "Les negociacions han progressat molt, i els punts de discrepància entre els dos països són pocs. No hi ha res que indiqui que Etiòpia no està negociant de bona fe. Crec que volen també un acord per desfer-se de les pressions de la comunitat internacional. La necessiten per desenvolupar-se", diu.

Tot i que els mitjans egipcis han fet sonar els tambors de guerra, el Caire sempre ha declarat que optava per una solució negociada a la disputa. A finals de juny va obtenir una victòria diplomàtica en el seu intent d'internacionalitzar el conflicte, ja que el Consell de Seguretat de l'ONU va abordar-lo en una reunió, si bé no va acabar prenent cap decisió. Cap dels dos països no disposa de fronteres comunes, però els experts assenyalen que les hostilitats podrien esclatar per actor interposat. De fet, les últimes setmanes s'han registrat diversos enfrontaments armats a la frontera entre el Sudan i Etiòpia, just en un moment en què aquest últim país viu fortes tensions internes per la revolta de la minoria ètnica oromo.