Internacional 01/04/2017

Esquerda al chavisme per la supressió de l'Assemblea Nacional

La fiscal general denuncia que la sentència del Suprem "trenca l'ordre constitucional"

Marta Rodríguez
3 min
Esquerda al chavisme per l’anul·lació del Parlament

Barcelonasentència del Tribunal Suprem de JustíciaLuisa Ortegaretirada de competències de l'Assemblea Nacional"trencament de l'ordre constitucional"

La d'Ortega és la primera sortida de la via marcada per l'oficialisme i és especialment significativa perquè va ser escollida per un Parlament de majoria chavista durant la legislatura anterior. "És la primera ruptura institucional que hi ha a les files chavistes i pot ser un punt d'inflexió", il·lustra el politòleg i consultor Nicmer Evans. Provinent del chavisme, afirma que el "madurisme", en referència a les polítiques del president Nicolás Maduro, "se sent acorralat", "superat per les fissures que li apareixen" per les bases i van pujant escalafons.

Hernán Carrera, periodista i professor de la Universitat Central de Veneçuela, comparteix el diagnòstic però no és tan taxatiu. "No subestimem l'oficialisme, que sempre ha sabut trobar una sortida per sobreviure", assenyala aquest professional per a qui la responsabilitat de l'actual crisi veneçolana és compartida. Chavisme i oposició es valen de "martingales" per fer la seva jugada, sosté Carrera, que equipara "l'atropellament" que suposa la sentència del Suprem al "no reconeixement del tribunal ni d'altres organismes legals" per part de l'oposició parlamentària.

La sentència del Suprem ha fet créixer el malestar exterior i interior per una crisi en què es barregen els problemes d'ingovernabilitat política, mancances de productes bàsics, una inflació rècord i una inestabilitat social trufada per elevats índexs de violència. Tot plegat, un còctel que ningú no sap com resoldre.

Què passa a Veneçuela?

L'oposició antichavista, que des del gener del 2016 controla l'Assemblea, insisteix a denunciar "el cop d'estat" que ha representat la decisió judicial que a la pràctica tanca la cambra. Les cancelleries de la regió també s'han mobilitzat i han alertat de la deriva "autoritària" del govern de Nicolás Maduro. Fins i tot la presidenta xilena, la socialista Michelle Bachelet, ha "condemnat" l'alteració de "l'ordre democràtic" al país caribeny. La incògnita és si la mesura judicial tindrà una resposta diplomàtica.

A l'Organització d'Estats Americans (OEA), on fa temps que el seu secretari general, l'uruguaià Luis Almagro, busca sense èxit aplicar l'anomenada Carta Democràtica, un mecanisme de càstig per als membres que vulnerin els principis de l'estat de dret. El nou cap de l'ONU, António Guterres, ha demanat revocar la sentència i ha instat govern i oposició a reprendre el camí del diàleg per evitar que la crisi creixi. Milers de persones han respost a les crides antichavistes i han sortit als carrers per protestar contra la "dictadura de Maduro".

Per a Nicmer Evans, les amenaces que Veneçuela quedi fora de l'OEA o rebi sancions "no incideix en la societat", que majoritàriament és partidària de "resoldre la crisi política internament". El politòleg confia que la mobilització ciutadana sigui prou forta, alhora que reclama que les forces armades apel·lin a Maduro que restableixi l'estat de dret. Fins ara la cúpula militar ha defensat en bloc el chavisme, tot i que hi ha veus crítiques en càrrecs mitjans.

Manifetants contraris al govern caminen per l'autovia tallada

Hernán Carrera confia que des d'escalafons inferiors de l'exèrcit sorgeixi un sector que digui "ja n'hi ha prou" tot i que admet que els militars són cauts perquè tenen molt a perdre si en un futur s'investiga la seva implicació en corrupteles. Chavista crític, el professor lamenta que no hi hagi cap actor capaç d'aglutinar una alternativa a la gran "polarització" d'una societat bàsicament "desencantada i concentrada en la supervivència".

stats