Europa abandona els migrants a la deriva

Itàlia i Malta tanquen ports als vaixells humanitaris mentre que la guerra a Líbia els empeny al mar
Europa abandona els migrants a la deriva / CÉDRIC FETOUCHE / SEA EYE

El coronavirus colpeja amb força Europa, però això no ha fet que s’aturin les pasteres que intenten arribar al continent. Fora del focus mediàtic, la guerra de Líbia s’ha agreujat en les últimes setmanes i les desenes de milers de migrants que hi estan atrapats en el seu viatge es veuen condemnats a una mort segura, per les bombes o per la falta de feina. Itàlia, el país on el covid-19 s’ha cobrat més morts del planeta, ha tancat els ports als vaixells de rescat, però no als comercials. I si abans els socis europeus es van negar a repartir l’esforç de l’acollida, ara el tema ni tan sols està a l’agenda. I ONGs de rescat, com Open Arms o Metges Sense Fronteres, s’han abocat a ajudar els sistemes sanitaris d’Espanya i d’Itàlia, i els pocs vaixells humanitaris que han continuat al mar, a més de les traves de sempre, han de respectar les quarantenes. Fins i tot el govern d’Angela Merkel ha demanat per escrit als vaixells amb bandera alemanya que aturin els rescats.

L'incendi i l'amenaça del Covid-19 fan que la situació sigui insostenible al camp de refugiats de Lesbos

Segons el recompte de l’ACNUR, unes 800 persones van fugir de Líbia en barcasses inflables o de fusta al març: 43 van arribar a l’illa italiana de Lampedusa i uns 155 a Malta, i la resta van ser retornats per la força al país nord-africà. “Ara tenim el virus a Europa i sembla que tothom se n’ha oblidat, però la immigració no desapareixerà mai. Hi ha milers de migrants atrapats a les illes gregues, altres a la frontera greco-turca. I si bé és cert que en països com Tunísia o Algèria la gent ha posposat el viatge per por al coronavirus, a Líbia la guerra i els centres de detenció fan molta més por que qualsevol pandèmia”, explica Matteo Villa, investigador de l’Institut Italià d’Estudis Polítics Internacionals.

Combats a Líbia

Amb l’atenció internacional centrada en la pandèmia, la guerra a Líbia s’ha intensificat en les últimes setmanes. “Els refugiats i demandants d’asil detinguts perquè no tenen documentació legal són particularment vulnerables donada la falta de condicions higièniques, d’accés als serveis de salut i l’amuntegament. A més, molts centres de detenció estan situats molt a prop de les línies de front”, apunta Babar Baloch, portaveu de l’ACNUR. L’agència de l’ONU ha anunciat que no visitarà els centres de detenció fins que el seu personal disposi d’equips de protecció.

Continuen fent-se a la mar pasteres carregades d’homes, dones i criatures, però ara ni Itàlia ni Malta atenen les trucades de socors, com la que va llançar diverses vegades l’embarcació que fa deu dies va ser rescatada pel vaixell humanitari del País Basc, l’ Aita Mari, i que fins ahir no va poder ser transferida a un ferri llogat per les autoritats italianes. Una altra va ser rescatada per un vaixell comercial, després que cinc dels nàufrags morissin i set més desapareguessin al mar: els supervivents van ser retornats a Trípoli en un vaixell libi.

https://www.ara.cat/internacional/Trump-immigracio-coronavirus-covid-19-asil_0_2431557032.html

Itàlia ha tancat tots els ports als vaixells humanitaris, declarant que els seus ports no són segurs, com si es tractés d’un país en guerra, una mesura que recorda molt el polèmic decret de seguretat de l’exministre de l’Interior Matteo Salvini. El tancament s’aplica només per als vaixells d’ONG, perquè els comercials sí que continuen entrant i sortint del país. Malta també ha declarat els seus ports “no segurs”. A Espanya, en canvi, continuen arribant pasteres a les Canàries procedents de l’Àfrica occidental, una ruta molt més llarga i perillosa que la del Mediterrani central.

Salvant vides des de terra

Ara les ONG de rescat s’han abocat a l’emergència sanitària. Mentre l’ Open Arms continua a les drassanes de Borriana fent una posada a punt per allargar-li la vida, el veler de l’ONG badalonina, l’ Astral, està aturat a Fuerteventura -des d’on pretenia monitoritzar la ruta atlàntica- perquè es considera embarcació recreativa. Els voluntaris de l’ONG treballen en les residències d’avis a Catalunya i a Itàlia reparteixen aliments i porten ordinadors a les escoles. La crisi del covid-19 ha suposat el divorci de Metges Sense Fronteres i SOS Méditerranée, que deixaran d’operar juntes l’ Ocean Vicking, que continua aturat al port de Marsella.

Open Arms porta a les residències d'avis la medicació en estudi per reduir els contagis

Els vaixells que han pogut continuar treballant, l’ Alan Kurdi de l’ONG alemanya Sea Eye i l’ Aita Mari, a més d’haver hagut d’adoptar mesures d’higiene a bord que encara els compliquen més la feina, s’han tornat a trobar bloquejats a alta mar. Han passat un altre periple fins que Itàlia va acceptar transferir els nàufrags que havien rescatat al ferri on passaran la quarantena.

Sophie Weidenhiller, portaveu de Sea Eye, respon sense embuts al govern alemany en declaracions a l’ARA: “Que ens demanin que deixem de rescatar és cruel i il·legal, amb crisi sanitària o sense. De la mateixa manera que les ambulàncies no han deixat d’atendre les víctimes d’accident de trànsit, els vaixells de rescat han de continuar salvant vides al mar. Que Europa digui que els seus ports no són segurs i consideri que es poden retornar les pasteres al port de Trípoli és absurd i no té precedents. Estem impactats per com s’han ignorat els últims casos de petició de socors i no hi ha excusa per a aquest comportament inhumà. Totes les vides compten i totes mereixen ser salvades”, denuncia.

Ara que l’ Aita Mari necessita tornar a port a Espanya i l’ Alan Kurdi haurà de passar la quarantena, no hi haurà vaixells humanitaris al Mediterrani central. Ni testimonis de la tragèdia.