ADMINISTRACIÓ TERRITORIAL

Hollande redissenya el mapa de les regions de França

El govern proposa reduir-les de 22 a 14 però amb més competències

França ja té el que podria ser el nou mapa del seu territori a partir de l’any vinent. Gairebé tres mesos després d’anunciar una reforma territorial, el president François Hollande va detallar ahir en un text publicat a la premsa regional com s’aplicarà sobre el terreny la seva intenció de simplificar i agilitar l’administració.

Els canvis proposats toquen gairebé tots els nivells d’organització territorial francesa, començant pel més important, el regional. El president vol passar de 22 regions a 14, eliminant així “unes divisions que daten dels anys seixanta” i creant unes noves regions “de mida europea”, segons explicava en la tribuna. Per fer-ho, s’han fusionat territoris veïns, sobretot els més petits. El govern francès opta, però, per no tocar set de les actuals regions “a causa de la seva densitat de població i d’especificitats culturals o econòmiques”, com és el cas de Bretanya, el País del Loira o el Nord - Pas de Calais.

Més poder a canvi

Les regions franceses no tenen capacitat legislativa ni organismes propis, però Hollande promet augmentar-ne els poders en matèria d’educació, sanitat, transports i treball amb “mitjans financers apropiats i dinàmics”. A canvi, s’aprimaran les assemblees regionals, on hi haurà menys càrrecs electes.

Aquests nous poders promesos a les regions els ostentava fins ara el segon nivell administratiu que s’ha de reformar, els departaments, un centenar de prefectures que daten de l’època de Napoleó. Cadascun té un consell general que es renova a les urnes cada sis anys, i la intenció d’Hollande és eliminar-los.

Per fer-ho, però, necessita una reforma constitucional que, donada la situació dels socialistes a les cambres, es presenta complicada. És per això que el president situa la data d’aquest canvi en el 2020, tres anys després d’unes presidencials que podrien canviar el color de l’Elisi.

Finalment, la reconstrucció de l’arquitectura territorial tocarà també un dels últims nivells, el de les mancomunitats. Aquestes agrupacions de municipis necessitaran un mínim de 20.000 habitants per formar-se, molts més que els 5.000 actuals. Així, Hollande espera “millorar l’eficàcia de l’acció local”.

L’estalvi de la reforma és d’uns 10.000 milions d’euros, segons les estimacions del secretari d’estat de la Reforma Territorial, André Vallini, que espera sumar-los a les arques públiques d’aquí uns cinc o deu anys. Abans, però, s’ha d’aprovar el text, i per fer-ho ha de passar primer pel consell de ministres del 18 de juny i arribar després al Parlament, al mes de juliol.

És precisament a l’Assemblea Nacional on el text pot patir força modificacions, com va avançar ahir el primer ministre, Manuel Valls, que en declaracions a la televisió BFMTV no va tancar la porta a matisar el projecte de reforma. En canvi, el cap del govern va ser taxatiu en rebutjar la convocatòria d’un referèndum com demanen el 58% dels ciutadans, conscient que segons les enquestes el resultat podria ser un no.

Al Parlament el text s’hi trobarà una oposició majoritàriament en contra, i amb força diputats socialistes crítics amb algunes de les fusions regionals. Hollande demanava ahir en el seu article “anar de pressa, perquè no es pot dubtar en una qüestió tan important per al futur del país”. Però va ser justament la rapidesa el que va delatar els desacords entre els electes socialistes pel que fa a les fusions, ja que en una primera versió del text, enviada a alguns diaris dilluns a les 9 de la nit després d’una marató de negociacions amb representants locals, el nombre de regions proposades pel president era, literalment, “XXX”. L’esborrany l’havia traït. No tot estava tancat.

Més continguts de