Gilles Simeoni: “París sap molt bé què passa a Còrsega però no ho vol acceptar”
President del Consell Executiu de Còrsega
Ajaccio (còrsega)El desembre del 2015 el partit nacionalista Pè a Corsica va guanyar les eleccions regionals a Còrsega. El fins llavors alcalde de Bastia, Gilles Simeoni, va accedir al poder amb l’objectiu de redefinir radicalment les relacions entre l’illa i França.
Com es defineix políticament?
Com a nacionalista cors. M’inscric en la lluita d’aquest poble pel reconeixement dels seus drets.
¿Quina ha sigut la relació entre Còrsega i França?
Històricament, una relació de desigualtat, marcada per la injustícia i, fins i tot, amb un caràcter colonial.
¿Quines són les demandes concretes avui del seu govern a França?
La cooficialitat de la llengua corsa, l’estatut de residència, la transferència de la competència fiscal, l’amnistia dels presos polítics i la inscripció de Còrsega en la Constitució per aconseguir un estatut d’autonomia ampli.
Se senten incompresos per París?
París comprèn molt bé el que passa a Còrsega, però no ho vol acceptar. A més, hi ha la por que si es reconeix el poble cors altres comunitats podrien demanar drets.
¿Els sorprèn la reacció del primer ministre, Manuel Valls?
Valls representa de manera caricaturesca aquest rebuig. Però ni a l’esquerra ni a la dreta existeix cap voluntat de veure què passa a Còrsega.
La victòria nacionalista arriba un any i poc després que el FLNC abandonés la lluita armada.
La violència política va ser la resposta a una situació d’injustícia, però va demostrar els seus límits. La millor manera d’evitar la violència clandestina és aportar respostes polítiques de fons, si no reapareixerà.
¿Quants presos polítics corsos hi ha avui a les presons franceses?
Una trentena, però França no els reconeix. Tampoc fa gestos per destensar la situació, com l’acostament de presos.
¿En aquests 100 dies de mandat què ha fet el seu executiu?
Mesures de transparència per acabar amb l’opacitat que ha marcat el període anterior, fruit d’un sistema de clans. També estem treballant els pressupostos, identificant prioritats i afavorint inversions estratègiques en favor de tota la població.
Han denunciat el sistema de clans en la política a Còrsega. ¿Com evitaran no crear un nou clan?
El sistema de clans és l’expressió de l’organització de la nostra societat. Per això necessitem eines de control que evitin les derives nostres i dels altres. Com deia Montesquieu, “cal que el poder aturi el poder”.
¿No temen perdre vots amb aquesta nova manera de fer?
Aquest risc l’acceptem. Estem en una lògica de construcció nacional i després el poble decidirà.
¿Quins objectius té per a un mandat excepcionalment curt, de 2 anys?
Canviar les maneres de fer amb una visió estratègica per als corsos d’avui i de demà. També fer inversions en habitatge, ocupació, agricultura i turisme que donin resultats ràpids per demostrar que un canvi és possible.
¿Quin model econòmic i social vol construir el nacionalisme cors per al seu poble?
No hi pot haver emancipació política sense emancipació econòmica i justícia social. A Catalunya i Escòcia els processos d’emancipació nacional se sustenten sobre una força econòmica que de moment nosaltres no tenim. El nostre model de desenvolupament econòmic es basa en la diversificació i l’equilibri territorial.
El polèmic estatut de residència.
És una manera de lluitar contra l’especulació. No excloem ningú, ja que permet l’accés a la propietat als que viuen a Còrsega des de fa 5 anys. Els últims 15 anys els preus s’han multiplicat per 10, 20 i 30 i els joves no poden accedir a la terra i l’habitatge. Cal posar límits a aquesta lògica.
¿Com s’enfrontarà el seu govern al problema de la màfia a Còrsega?
És una realitat que respon a la sociologia i la història de Còrsega. No sóc ni policia, ni jutge, lluito perquè les coses es facin amb transparència i les úniques consideracions que tindrem en compte per fer política seran les de l’interès general.
Sovint en el nacionalisme cors Catalunya apareix com un referent.
La nostra mirada cap a Catalunya és d’interès i admiració cap a la seva afirmació nacional i el seu procés de construcció integrant els que no tenen origen català. No podem comparar Catalunya, pel seu PIB i població, amb Còrsega, cadascú té el seu ritme, però el que és important és assolir una economia forta per aspirar a l’emancipació política.
¿Què opina del procés independentista encetat a Catalunya?
El procés d’independència català es desenvolupa de manera democràtica i decidirà el poble català.
