La nit de Halloween, la nova data límit d'un Brexit que és ja un zombi polític
LondresMales notícies per a tots aquells que ja estan farts del Brexit i de l'arrogància britànica. La solució de compromís entre els interessos d'Alemanya i la visió francesa a què han arribat la matinada d'aquest dijous els 27 líders europeus –ajornar el Brexit fins al 31 d'octubre, amb una possible revisió al juny– no permet albirar una solució a mitjà termini. Europa, com de costum, ha donat una puntada de peu cap endavant a la pilota. I el que hagi de passar ja ens ho trobarem d'aquí uns mesos. Com a mínim passarem la Pasqua tranquils.
També perquè a diferència del que va afirmar la primera ministra Theresa May en la conferència de premsa que va seguir al dictamen de la cimera –que l'extensió concedida permet que el Regne Unit marxi abans de les europees–, el que més aviat afavoreix la decisió és relaxar la pressió a Westminster, que ja no té l'espasa de Dàmocles al damunt. Es perllonga, doncs, una agonia que hipotèticament només es trencaria en dos casos: que el Regne Unit no celebrés eleccions europees el 23 de maig –amb la qual cosa hi hauria una sortida sense acord l'1 de juny– o que els dos grans partits que mantenen la ficció de les converses en busca d'un pacte finalment arribessin a una solució.
Però si la primera alternativa és impossible, perquè el Parlament britànic l'aturaria, la segona és impensable, pel cost que tindria tant per al Partit Conservador com per al Partit Laborista, i perquè encara que les dues direccions –May, el temps que duri (poc, molt poc), i Corbyn– establissin un nou marc d'acord, les desercions entre les pròpies files a l'hora de votar-lo el faria inviable.
L'única que tindria possibilitats de ser aprovada per la cambra amb els números actuals seria la ratificació del pacte de May sotmesa a la celebració d'un referèndum confirmatori. Però a hores d'ara la idea provocaria tal terratrèmol a Downing Street que no quedaria cap pedra al seu lloc.
Per tant, el Brexit és ja oficialment un mort vivent, un zombi, que té en la nit de Halloween el seu nou punt culminant, i la nova imatge per fer tota mena de bromes i comparacions, com la premsa britànica ja fa aquest matí de dijous. El fet que la data triada coincideixi amb el darrer dia actiu de l'actual Comissió Europea és la raó veritable, no pas una humorada de doble intenció de Brussel·les davant el malson burocràtic i polític que arriba des de les Illes. Però atès l'estat de la qüestió, sembla totalment a l'inrevés. El Brexit és una malaltia crònica de la política britànica que contagia l'europea.
L'extensió concedida per la UE a May és, ras i curt, el pitjor que podria passar: és massa llarga per evitar que el Regne Unit prengui part en les eleccions europees però és massa curta perquè floreixi un clima de refredament i reflexió –cosa que pretenien alguns líders europeus– que permeti trencar la febrada 'brexitera' britànica per mirar-s'ho tot plegat amb uns altres ulls.
D'aquí unes hores Theresa May farà una declaració al Parlament per informar ses senyories dels ets i uts de la decisió. Però per sobre de les seves paraules, i l'expressió de la seva frustració per no haver satisfet les esperances dels euroescèptics, el soroll que més se sentirà als Comuns serà el dels conspiradors 'tories' que consideren que ha arribat el moment de canviar de cavall. Per Halloween, una nova disfressa, un nou primer ministre, i, qui sap, una nova extensió. Res d'això no ho prohibeix l'article 50. Llarga vida, doncs, a sa majestat el Brexit!
