Hongria exaspera Brussel·les amb una campanya que acusa Juncker d'obrir les portes a la immigració

La Comissió contraataca oficialment per rebatre les 'fake news' de Viktor Orbán

L'Hongria de Viktor Orbán ha fet que la Comissió Europea se surti del seu habitual guió de no confrontació. A principis d'aquest mes el govern de l'ultraconservador Orbán va llançar una campanya en què s'apunta directament al president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i també el magnat George Soros amb cartells, bàners i, fins i tot, una carta del primer ministre dirigida a cada hongarès. "Tu també tens el dret de saber què fa la Comissió Europea", deia un dels cartells difosos a través de les xarxes socials oficials del govern en què es veia la cara de Juncker. L'executiu hongarès assegura que la Comissió Europea posa en risc la seguretat d'Hongria perquè està incentivant l'entrada d'immigrants a través de visats humanitaris, afebleix la capacitat dels estats per controlar les seves fronteres o vol donar diners a les organitzacions que ajuden els migrants. Brussel·les desmenteix totes aquestes afirmacions i aquest dijous ha publicat una contracampanya sota el títol 'Els fets importen' per refutar-ho. 

Juncker ja havia respost anteriorment a l'inici d'aquesta campanya, acusant les autoritats hongareses de difondre 'fake news', però aquesta setmana ha arribat una resposta formal que respon directament a les afirmacions del polític d'extrema dreta Viktor Orbán. "La Comissió Europea hi està d'acord, els ciutadans tenen el dret a saber la veritat sobre el que fa la UE. Però creiem que es mereixen fets i no ficció". El document, publicat per l'executiu comunitari en anglès i hongarès, assegura que la campanya del govern d'Hongria "distorsiona la veritat" i busca descriure un relat fosc sobre un complot per fer arribar més migrants a Europa. "La veritat és que no hi ha una conspiració com aquesta", diu el text amb contundència abans de desgranar punt per punt les mentides d'Orbán. 

Orbán, un ultra a tres bandes

Pel que fa a la suposada voluntat de la Comissió Europea d'establir quotes obligatòries per al repartiment de refugiats de fora de la UE, l'executiu comunitari recorda que aquesta és una decisió de cada estat membre, apunta que hi ha un debat dins la UE sobre com afrontar la situació, però insisteix que la posició de la Comissió és que hi hagi "alguna forma de solidaritat" que pot ser de "diferents maneres". 

Sobre el fet que la Comissió debiliti la capacitat dels estats de defensar les seves pròpies fronteres, Brussel·les recorda que, de fet, la tasca dels últims anys de la Comissió Europea ha sigut la de reforçar i millorar l'eficiència en la seguretat de les fronteres. De fet, la UE ha triplicat el pressupost per reforçar el control de les fronteres davant la immigració. 

La UE es blindarà (encara més) a la immigració

Orbán també afirma que la Comissió Europea vol implementar els visats humanitaris per facilitar l'entrada d'immigrants a Europa. Com bé recorda Brussel·les, res més lluny de la realitat. El Parlament Europeu ha fet una petició de legislació a la Comissió perquè estableixi aquests visats que es concedirien automàticament a aquelles persones que sol·liciten asil amb l'objectiu d'evitat l'elevat nombre de morts entre sol·licitants d'asil. Però la Comissió Europea, com bé ha reconegut aquest dijous una portaveu, no té cap intenció de legislar en aquesta direcció.

Altres qüestions que la Comissió desmenteix són afirmacions com ara que es volen donar més diners a associacions i organitzacions que ajuden persones migrants, que es vol facilitar crèdit als migrants o que es retallaran els fons europeus als països que s'oposen a la immigració. Tot plegat en un context en què Brussel·les destina més recursos que mai a dificultar l'entrada de migrants de tercers països, quan s'ha acordat limitar la concessió de visats als tercers països que no acceptin el retorn "d'immigrants il·legals" o quan mitjans com 'Politico' revelen que les autoritats europees són conscients que mesures com l'operació Sofia (que fa servir recursos militars per interceptar migrants al Mediterrani) fan encara més perillós l'objectiu d'aquestes persones d'arribar a Europa.

El Partit Popular Europeu

Aquesta picabaralla entre la Comissió Europa i Hongria no acaba aquí. El partit de Viktor Orbán, Fidesz, forma part del Partit Popular Europeu, que és precisament el partit europeu pel qual Juncker es va presentar com a candidat. És un debat obert dins aquesta formació la permanència del Fidesz, però l'impacte que aquesta separació pugui tenir en les futures eleccions europees és incert. Els més moderats ja fa temps que consideren que Orbán no es correspon amb els principis del PPE, però el líder dels populars a l'Eurocambra, Manfred Webber, és partidari de mantenir la unitat entre els conservadors, encara que Orbán sigui d'extrema dreta. Juncker, en canvi, s'hi ha pronunciat en contra.