Així se senten els habitants de París: "Estem en guerra. Ja no estem segurs enlloc"

Els veïns més propers a la zona del Bataclan s'acosten tant com la policia els ho permet per deixar flors i "capturar la imatge" després de sentir les explosions dels atemptats d'aquesta nit a París

Més enrabiats que espantats. És la barreja de sentiments que desprenen la majoria de veïns que s'acosten a la zona acordonada entre el Boulevard Voltaire i el carrer Amelot, on hi ha l'auditori de concerts Bataclan, en què hi havia unes 1.500 persones escoltant un concert de rock i  on haurien mort una vuitantena de persones. A les dotze del migdia, encara hi arribaven cotxes dels serveis funeraris. 

A primera hora del matí, però, els carrers de París tenien menys vida del que és habitual en un dissabte i la majoria d'establiments s'han atrevit a obrir amb puntualitat. "No estic espantat, confio en les autoritats i crec que la zona està controlada", explica Karim Hossni, un dependent d'un supermercat que ja obria a les vuit del matí i a cinc minuts de la zona de la massacre. 

Hossni no té por, però la seva companya de feina, Patrice Patoche, sí. "He vingut perquè hem de treballar i tirar endavant, però no he pogut dormir i pateixo perquè els meus fills són a casa", confessa. Com més a prop estan els negocis de l'auditori de concerts menys ganes tenen els seus treballadors i els veïns de parlar d'aquesta nit. El cuiner del restaurant Aux Deux Amis, a dues cantonades del Bataclan, està atabalat: "Ahir van morir companys nostres aquí davant, no tinc forces per dir res". 

"No estàvem preparats per a això un altre cop"

Els veïns tenen massa recent el record de 'Charlie Hebdo', que va tenir lloc fa vuit mesos a pocs carrers del Bataclan

A primera vista hi ha gairebé més periodistes que policia i els hotels del voltant estan saturats de peticions de mitjans per aconseguir allotjar els seus reporters. El Xavier és un recepcionista de l'hotel que queda just a l'altra vorera de l'avinguda acordonada. "No ens sentim segurs, ens sentim atacats, fa vuit mesos que van atemptar la seu de 'Charlie Hebdo' aquí al costat", confessa. 

Hi ha parisencs que han sortit a córrer aquest matí amb normalitat com cada dissabte, alguns turistes s'acosten a la zona per fer fotografies i el cafè i el forn de la cantonada del carrer Oberkampf tenen fins i tot més feina que de costum, la cua surt per la porta. Però hi ha un noi que s'està quiet davant les tanques de la policia i s'ho mira tot sense tancar els ulls. 

"No hem de deixar que els islamistes radicals aconsegueixen evitar que continuem amb les nostres vides"

Benoit Breton Veí del districte acordonat

"He vingut perquè volia que aquesta escena horrible es convertís en realitat als meus ulls", explica Benoit Breton, un comercial de 30 anys que viu entre el carrer on hi ha la seu del setmanari i l'avinguda dels atemptats d'aquesta nit. "Després de tot, no estàvem preparats per a això un altre cop, ja no estem segurs i sí, Hollande té raó, estem en guerra", diu amb ràbia i els ulls vermells. Benoit Breton està convençut que el que ha passat aquesta nit encara reafirma més la voluntat dels francesos de lluitar contra el terrorisme i assumeix que ser part activa en conflictes com el de Síria té un risc, "però és un problema global i no hem de deixar que els islamistes radicals aconsegueixin evitar que continuem amb les nostres vides". 

"És diferent que 'Charlie Hebdo', aquesta vegada ens ha afectat a tots"

Emelie Gras Veïna d'un dels districtes afectats

Al costat d'una cantonada amb roba, sabates i ampolles escampades per on treien morts i ferits aquesta matinada, una altra veïna de la zona, Emelie Gras, advocada de 26 anys, està a punt de plorar. La seva germana era en un dels restaurants on hi va haver l'atac i té molts amics que hi eren, i també té coneguts que són propers a algunes víctimes. "Aquesta vegada és diferent que 'Charlie Hebdo', perquè ara ens ha afectat a tots. Vaig més d'un cop al mes a qualsevol dels llocs on hi ha hagut els tirotejos", remarca. Creu que les autoritats han actuat correctament, però és contundent: "És més gros que ells, no poden controlar-ho".