L'Estat Islàmic perd territori però no la capacitat d'inspirar atemptats

Els analistes avisen que les derrotes a Mossul i Raqqa no suposen la fi del grup terrorista

B. HUBBARD / E. SCHMITT (THE NEW YORK TIMES)

Fa tres anys,  un clergue vestit de negre anomenat Abu Bakr al-Baghdadi va parlar des d'una mesquita de la ciutat iraquiana de Mossul, dirigint-se al món com el líder d'un nou estat terrorista. L'anunci de l'autoanomenat 'califat' va ser una gran fita per als combatents extremistes de l'Estat Islàmic. La seva violència exhibicionista i la seva ideologia apocalíptica els van ajudar a expandir-se a grans extensions de territori a Síria i a l'Iraq, a atreure legions de combatents estrangers i a crear una administració amb buròcrates, tribunals i pous petroliers.

Ara el seu estat es desfà.

A Síria, les milícies amb suport nord-americà han envoltat Raqqa, la capital del grup terrorista, i han trencat les seves històriques muralles. A l'altra banda de la frontera, les forces iraquianes han anunciat l'alliberament de Mossul, i amb la ciutat han pres les restes de la mesquita des d'on va aparèixer Baghdadi. Però la pèrdua de les seves dues ciutats més grans no implica, segons analistes i fonts oficials nord-americanes i del Pròxim Orient, una derrota final per a l'Estat Islàmic, també conegut com a ISIS, ISIL i Daeix. El grup només torna a les seves arrels, com a força insurgent, amb l'avantatge que ara té un abast internacional i gràcies a això la seva ideologia pot caminar sola i continuar motivant nous atacs a tot el món.

"És clar que són, òbviament, grans cops a l'EI perquè el seu projecte de construcció estatal s'ha acabat, no hi ha més 'califat', i això disminuirà el seu suport i els reclutes", explica Hassan Hassan, un expert sènior de l'Institut Tahrir per a la Política del Pròxim Orient a Washington i coautor d'un llibre sobre el grup. "Però l'EI avui és una organització internacional. El seu lideratge i la seva capacitat de créixer encara hi són". L'Estat islàmic ha eclipsat els seus precursors jihadistes –com Al-Qaida–, no només amb la seva expansió territorial, sinó també amb el manteniment del poder a grans ciutats i rodalies durant un període prolongat, guanyant la credibilitat del grup al món. Gràcies a això han construït una organització complexa.

Així, encara que l'organització es deteriori sobre el terreny, amb pèrdues d'efectius, els que sobrevisquin –propagandistes, tècnics d'armes, caps de rang mitjà i soldats– poden planejar futures operacions

I tot i que el seu domini de centres urbans crucials està sent sacsejat, l'Estat Islàmic encara té control sobre algunes zones. A l'Iraq, el grup controla Tal Afar, Hawija i gran part de la província d'Anbar. A Síria, la majoria dels seus principals operatius han fugit de Raqqa en els últims sis mesos per amagar-se a altres pobles on encara impera la seva llei, a la vall del riu Eufrates.

La pèrdua actual dels seus grans feus pot ser només un nou capítol de la història d'un grup que té les arrels en la invasió de l'Iraq per part dels Estats Units l'any 2003.

Més continguts de