Internacional 31/08/2020

Un exambaixador a Alemanya, nou primer ministre del Líban

Mustafà Adib ha de reconstruir un país empobrit i devastat per l'explosió del port de Beirut

Ara
3 min
Mustapha Adib, nou primer ministre libanès, a l'esquerra, s'entrevista amb el líder del Moviment pel Futur, l'ex també primer ministre, Fouad Siniora

LondresL'acadèmic i diplomàtic Mustafà Adib, de 48 anys, exambaixador a Alemanya, ha sigut designat aquest dilluns nou primer ministre del Líban pel grup de quatre antics primers ministres del país, que representen el major nombre de diputats musulmans sunnites del Parlament, inclòs el bloc Moviment del Futur, de l'ex primer ministre Saad Hariri, que va ocupar el càrrec entre el 2016 i el passat més de gener. Hariri té el suport dels saudites.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Aquest suport està considerat essencial per a les possibilitats d'èxit del nou primer ministre, que, sota el pacte sectari de repartiment de poder del Líban, sempre ha de ser un membre de la comunitat dels musulmans sunnites. Adib, de fet, està afiliat a un petit partit sunnita encapçalat per l'ex primer ministre Najib Mikati. Però, tot i això, a més del suport de la formació de Hariri, Adib també ha rebut el suport de Hezbol·lah (xiïtes), braç de l'Iran al Líban.

El nou primer ministre arriba al poder en un país submergit en una profundíssima crisi política i econòmica, agreujada fins a la quasi devastació per les brutals explosions del passat 4 d'agost, arran de l'acumulació a les instal·lacions del port de la capital, Beirut, de 2.700 tones de nitrat d'amoni, que estaven emmagatzemades des del 2014. L'accident va deixar 190 morts, 6.000 ferits i un paisatge dantesc en bona part de la ciutat.

Arran dels fets, l'anterior primer ministre, Hassan Diab, va renunciar al càrrec entre crítiques a l'elit política del Líban, a qui va acusar d'impedir les reformes econòmiques i polítiques necessàries per modernitzar el país. Adib, doncs, recull una complicadíssima herència arran de la catàstrofe, però també pels sis mesos de fracàs de Diab, que també va arribar al càrrec arran d'una crisi política enorme, després de les massives protestes que havien conduït a la dimissió de Hariri com a primer ministre davant el continuat empobriment del país.

Els plans de Macron

La designació d'Adib ha tingut lloc poques hores abans de l'arribada, aquest vespre, del president francès, Emmanuel Macron, a Beirut. Com a antiga potència colonial, França intenta liderar un pla de reformes i reconstrucció per al petit estat del Mediterrani oriental.

Macron havia fixat la data de l'1 de setembre com a clau "per al canvi polític" perquè el país tingués un govern operatiu que pogués fer front al més aviat possible a la reconstrucció. Aquest dimarts té lloc el centenari de l'establiment del gran Líban, precursor de l'estat modern establert per París, i s'ha considerat com una data simbòlica i clau per obrir el que és un intent d'una nova etapa.

En el breu discurs d'acceptació del càrrec, Adib ha assegurat: "No hi ha temps per parlar, per a promeses ni per als desitjos. És moment per a les accions". Ho ha afirmat des del palau presidencial, on el president del país, Michel Aoun, li ha encarregat la formació d'un nou govern.

Després de la seva intervenció, el primer ministre s'ha dirigit als barris de Gemmayze i Mar Mikhaël, fortament danyats per l'explosió.

La que comença aquest dilluns a la nit és la segona visita d'Emmanuel Macron des de l'explosió. Abans de la seva primera visita, el president francès va demanar a la comunitat internacional que ajudés a allunyar l’espectre d’un retorn a la "guerra civil" al Líban col·laborant en la reconstrucció. Sense un govern estable, però, difícilment la comunitat internacional s'hi implicarà.

El caos econòmic del Líban, que ha vist com augmentaven els seus índexs de pobresa per la davallada del valor de la seva divisa un 80% entre l'estiu del 2019 i el d'aquest any, ha provocat el progressiu malestar a tot el país a mesura que el desacord popular contra l’elit política anava creixent.

Les protestes populars que han sacsejat el país des de finals del 2019 han exigit canviar el sistema de repartiment confessional del poder, vist en bona mesura com la causa fonamental de la corrupció que gangrena el país. La demanda de reformes polítiques s'ha intensificat des de l'explosió del 4 d'agost.

stats