Al Líban la misèria fa més por que el virus

Aquesta setmana han tornat a esclatar les protestes al carrer malgrat la pandèmia

Protestes a Beirut / Nabil Mounzer / EFE

La paràlisi pel covid-19 només ha estat un parèntesi al Líban, que viu la pitjor crisi econòmica i política dels últims trenta anys. Després d'una tardor calenta de protestes massives, aquesta setmana l'alçament popular ha tornat a esclatar contra la misèria i un govern corrupte i incompetent als ulls de la majoria.

Hezbol·lah desplega un exèrcit de metges i hospitals propis contra el covid-19

"Hem arribat al punt d'haver d'escollir entre sortir al carrer a manifestar-nos amb el risc de contraure el virus o morir-nos de gana i quedar-nos sota un pont. És el dilema que afrontem la majoria de libanesos, després de 30 anys de mal govern. L'octubre havia començat una revolució en plena catàstrofe econòmica i la pandèmia només ha accelerat la caiguda a un extrem que molts ja no poden suportar", explica en una conversa per WhatsApp amb l'ARA Gino Raidy, un bloguer de 29 anys que participa en les protestes de Beirut.

Hi ha hagut manifestacions a la ciutat de Trípoli, al nord, i a Sidó, al sud, amb llançament de pedres i còctels Molotov que l'exèrcit ha reprimit amb gasos lacrimògens, els tancs al carrer i bales de cautxú (dilluns va morir un manifestant a Trípoli per l'impacte d'una bala al cap, segons va denunciar la seva família).

La crisi econòmica que va conduir a l'alçament de la tardor –l'espurna va ser l'intent del govern d'imposar un impost al WhatsApp– s'ha agreujat amb el corralito draconià imposat pels bancs, i també amb l'impacte econòmic de la pandèmia, que ha paralitzat el país durant setmanes i ha fet caure les remeses que els emigrats envien al país.

Els manifestants han protagonitzat des de dilluns protestes davant les seus del Banc del Líban i han cremat sucursals en diverses poblacions: el carrer acusa la banca de complicitat amb el poder i d'haver contribuït al fort endeutament del país (que equival al 170% del seu PIB i pel qual es va declarar en fallida el 10 de març). El bloguer il·lustra així les draconianes mesures de control de capitals, que han impactat en els petits estalviadors. "Hi ha gent que no pot tocar els estalvis del banc ni per a despeses mèdiques i que cada mes ha de seguir pagant la hipoteca".

“Els polítics ens violen”, criden les manifestants libaneses a Beirut

En qüestió de setmanes la lliura libanesa, indexada al dòlar des del 1997, s'ha enfonsat i al mercat negre ha arribat a les 4.000 lliures per dòlar (el canvi oficial es manté en 1.507). El resultat és una inflació galopant. "Els preus dels productes bàsics s'han disparat, en alguns casos fins al 70%. El sou ha quedat en no res", explica per telèfon des de Beirut la investigadora Joelle Boutros. "Esclar que la gent té por del virus, però si una mica de pa i una mascareta costen 1.500 lires, si has d'escollir compres el pa. Igualment la gent sabia que hi hauria un rebrot del virus en algun moment: ja veurem què passa". El Banc Mundial ja preveia fa mesos que la meitat de la població libanesa cauria sota el llindar de la pobresa, i ara les coses encara han empitjorat. El pla de reforma econòmica que divendres va presentar el govern al Parlament no convenç.

"Els problemes pels quals les classes populars s'havien mobilitzat des de l'octubre de l'any passat s'han agreujat per la devaluació de la moneda, l'augment de l'atur amb les mesures de distanciament i les dificultats per treure diners dels bancs", apunta Joseph Daher, professor de la Universitat de Lausana especialista en el Líban.

El bloguer llança un avís a navegants del que pot passar en altres llocs que ja estaven al límit i on l'impacte de la pandèmia ha fet vessar el got: "A l'octubre havíem començat una revolució amb organitzacions, convocatòries amb un dia i hora fixats i una agenda de reivindicacions clares. El que està passant ara és més espontani, s'ha traspassat una línia i tot ha esclatat. ¿Frenar l'expansió del coronavirus hauria de ser una prioritat? Sí. Però al Líban, senzillament, no ens ho podem permetre".