DRAMA MIGRATORI

Líbia, presó per als nens refugiats

L’Unicef denuncia que 23.000 menors africans estan tancats en centres, on són víctimes d’abusos

A Líbia hi ha 34 centres de detenció per a immigrants provinents de les regions més conflictives de l’Àfrica subsahariana i hi acullen entre 4.000 i 7.000 detinguts. Almenys són els que han pogut documentar les Nacions Unides, que denuncien les condicions inhumanes amb què es tracten els refugiats que hi són retinguts. Però n’hi podria haver més. La majoria d’aquestes presons són gestionades pel govern libi, i la resta, les no oficials, les dirigeixen grups armats.

Acabar en un centre de detenció és només un dels destins que poden esperar els més de 23.000 infants refugiats que l’Unicef calcula que hi ha en territori libi. Una tercera part d’aquests menors hi arriben sols, sense cap acompanyant, i per tant són molt més vulnerables i són víctimes de tot tipus d’abusos.

L’informe de l’Unicef recull els resultats d’una enquesta feta a 82 dones i 40 nens i nenes, d’onze nacionalitats diferents, que són en territori libi i que hi han arribat fugint de la guerra o de la fam. En teoria, Líbia és només un pas per travessar el Mediterrani i arribar fins a les costes italianes. Tres quartes parts dels menors expliquen que al llarg del seu viatge han patit agressions o assetjament de persones adultes. El percentatge entre les nenes és encara més gran. La meitat de les dones denuncien que han sigut víctimes de violència sexual.

La majoria han estat en mans de contrabandistes, i ara dones i infants treballen per costejar l’última part del trajecte. En alguns casos, però, es veuen obligats a tornar enrere, a casa, i en d’altres, a arribar fins al destí final jugant-s’hi la vida. El 2016, més de 700 menors van morir intentant arribar a Europa. Dels que van arribar a Itàlia, un 92% anaven completament sols, sense família, sense acompanyants.

Els testimonis

El Jon, de 14 anys, és un dels testimonis que ha documentat l’Unicef. Fa set mesos que està detingut en un centre a Líbia, on explica que els guàrdies els claven cops i no els donen menjar. “Molta gent mor malalta i de fred”, es queixa el menor. El noi va arribar al país sol, des de Nigèria, fugint de la violència jihadista de Boko Haram, travessant el desert sense menjar ni aigua.

La Kamis té 9 anys, també és de Nigèria i també està retinguda en un centre de detenció, el de Sabratha. En aquest cas, la nena va amb la seva mare, que va pagar més de 1.300 euros per pujar en una pastera que les havia de portar a Itàlia, però el viatge es va truncar i van ser rescatades enmig del mar. No sabien que el seu destí seria un centre de detenció. “No em van parlar dels riscos, no sabia que seria tan perillós. Ho vaig fer tot pels meus fills i quan eren al mar només podia pensar que m’era igual morir, però que no em podria perdonar que morissin els meus fills”, explica l’Aza, la mare de la Kamis.

L’Unicef també denuncia els casos de tràfic de persones. Els grups criminals nigerians ofereixen normalment a les víctimes un paquet per arribar a Europa que val prop de 250 euros i amb el qual els prometen que cobriran la ruta completa, per terra, mar o aire, fent servir documentacions falses. Els immigrants es comprometen a pagar un cop siguin al seu destí, treballant. Però un cop arriben el deute es multiplica enormement i assoleix quantitats d’entre “50.000 i 70.000 euros” que s’acaben pagant, per exemple, a través de l’exercici de la prostitució forçada.

Segons l’Oficina de les Nacions Unides Contra la Droga i el Delicte, un 79% de les víctimes de tràfic de persones són dones o infants.

La justícia europea rebutja decidir sobre l’acord amb Turquia

El Tribunal de Justícia de la UE no es pronunciarà sobre la legalitat de l’acord entre la UE i Turquia pel retorn dels immigrants. El tribunal europeu es va espolsar de sobre ahir la responsabilitat de decidir si l’acord és contrari als Tractats de la UE en declarar-se “sense competència per resoldre els recursos de tres sol·licitants d’asil contra la Declaració UE-Turquia”.

La decisió del tribunal europeu fa referència a la denúncia de dos ciutadans pakistanesos i un afganès que, procedents de Turquia, van arribar a Grècia i hi van cursar la sol·licitud d’asil. L’acord del govern turc i la Unió Europea, que fa un any que està en vigor, preveu que els immigrants i refugiats que arribin a Europa procedents de Turquia puguin ser retornats a aquest país. Les autoritats gregues encara no han respost a la sol·licitud d’asil als tres demandants, però, si els la deneguen, els tres immigrants seran enviats a Turquia. Els demandants al·legaven que l’acord és il·legal i que no es pot aplicar.

Més continguts de