López Obrador, el fals ‘outsider’ que ha escoltat la indignació

El nou president electe fa història com el més votat del país

No podia tenir millor recompensa la tenacitat d’Andrés Manuel López Obrador que entrar per la porta de la història de Mèxic coronant-se com el primer president d’esquerres i el més votat que ha aconseguit trencar el sistema bipartidista. Amb el 53% dels vots, més del doble que el candidat del PAN, Ricardo Anaya (22%), la victòria de diumenge de López Obrador és el premi a un animal polític que, malgrat quatre dècades de dedicació política, ha sabut reinventar-se i fer-se un vestit d’ outsider de l’establishment, que ha enfonsat i corcat tots els nivells de l’administració fins a convertir Mèxic en un pou de corrupció, violència i desigualtats. López Obrador -conegut per AMLO, la sigla del seu nom- havia quedat a les portes de la presidència el 2006, amb un resultat més que qüestionat per l’ombra del frau, i també el 2012. Es va refer i va creure que la tercera potser era la bona. En favor seu comptava amb un clima social que ha aixecat la veu per dir prou a les injustícies, d’una ciutadania tipa d’un sistema ineficaç, sense oblidar que als seus 64 anys ha sabut connectar amb les noves generacions que no havien ni nascut quan ell ja es movia per la política amb el totpoderós PRI, el partit hegemònic que ha resultat ser el gran perdedor de les eleccions de diumenge (15% dels vots).

AMLO va passar de priista a fundar el PDR, fins que el 2014 se’n va escindir per crear Morena, un moviment social sense l’estructura ni les cuirasses dels grans partits, cosa que li ha facilitat integrar a les seves files desencantats de les formacions dominants. Si històricament un president mexicà ha valgut -ha guanyat- pel que valia el seu partit, el valor de López Obrador és bàsicament ell, l’home capaç de presentar-se com el candidat de l’esperança, la regeneració i el canvi, capaç d’aglutinar sensibilitats tan diferents com l’esquerra tradicional i un grup d’evangelistes. L’aliança amb els religiosos no ha sigut gratis, i el candidat ha preferit obviar entrar en debats com el de l’avortament i el matrimoni homosexual. Amb tot, en el seu primer discurs com a president electe, amb un El Zócalo ple de gom a gom d’ amlovers [l’apel·latiu dels seus seguidors], López Obrador va llançar una crida a respectar la diversitat religiosa i sexual i a donar una oportunitat a la reconciliació nacional.

Criticat per populista i assetjat per la recurrent comparativa amb Veneçuela i Hugo Chávez, a AMLO li han retret un cert autoritarisme i males maneres. Tant és així, que ha assegurat que no pensa en “la construcció d’una dictadura ni oberta ni encoberta”, ni tampoc en polítiques que torpedinin l’economia: al contrari, vol controlar la despesa i seguir “la via legal” per fer créixer el país. La recepta, va dir, no passa ni per expropiacions de béns ni confiscacions. “No els fallaré”, va dir proclamant el seu compromís de posar l’interès general per davant del seu interès personal. En aquest sentit, ha assegurat que cap membre de la seva família s’integraria als organismes estatals per evitar acusacions de nepotisme.

AMLO presenta unes bones credencials com a gestor públic. Entre el 2000 i el 2005 va ser l’alcalde de Ciutat de Mèxic, una megàpoli amb un estatus especial, que va abandonar per fer el seu primer intent d’arribar a la presidència del partit. En aquells anys va arribar a ser reconegut dins i fora del país, escollit com un dels millors alcaldes del món pels programes socials que hi va impulsar. La vena social també la vol portar a la residència de Los Pinos, i a El Zócalo va subratllar el que podria ser la promesa i l’eslògan del que vol que sigui la seva presidència: “Per al bé de tothom, primer els pobres”, va dir a manera de resum d’un discurs en què, sorprenentment en aquelles latituds, va situar “humils, oblidats i pobles indígenes” com la “preferència” del seu govern. Mèxic és un país de pobres. La meitat dels 120 milions d’habitants viuen sota el llindar de la pobresa i 40 milions més s’han hagut de buscar la vida creuant la frontera dels EUA, fugint de desigualtats socials i geogràfiques, amb un nord i un centre desenvolupats i un sud que es panseix. La violència i la corrupció vertebren el país, una dramàtica equació que AMLO ha promès trencar tal com ha trencat l’històric bipartidisme mexicà.

Proposa a Trump un pla sobre immigració

El nou president de Mèxic es va estrenar en el càrrec amb una trucada “respectuosa” amb el president dels EUA, Donald Trump, segons va explicar ell mateix en un tuit. “He rebut una trucada de Donald Trump i hem parlat durant mitja hora. Li he proposat explorar un acord integral, de projectes de desenvolupament que generin ocupació a Mèxic i, amb això, reduir la immigració i millorar la seguretat. Hi va haver un tracte respectuós i dialogaran els nostres representants”, va piular. El mateix Trump va dir als periodistes que creia que la seva relació amb AMLO “serà molt bona” i, tot i que el líder mexicà no ho esmentava, va afegir que havien parlat també d’un acord de comerç.

Etiquetes

Més continguts de