Les municipals castiguen el gir de Renzi a la dreta
El partit al govern d’Itàlia pateix una hemorràgia de vots arreu del país i sobretot a Roma
RomaEl primer ministre i líder del Partit Demòcrata (PD), Matteo Renzi, té només quinze dies per intentar refer-se de la patacada que ha patit a la primera volta de les eleccions municipals en les principals ciutats d’Itàlia, especialment a Roma. És difícil que el 19 de juny, a la segona volta de les municipals, hagi aconseguit tornar a connectar amb uns italians que, tot i les reformes de pes que ha aconseguit introduir, estan decebuts amb el polític toscà quan fa només dos anys que és al poder. En tot cas, és una oportunitat per redreçar errors d’estratègia com ha sigut, sobretot, tornar a tics com les grans coalicions o la política fabricada des dels palaus de la capital, lluny dels ciutadans. Els italians n’estan farts i demanen coherència, netedat i renovació.
De Renzi, per exemple, els ciutadans sabien que era més de centre que no pas d’esquerra, però en l’intent per conquerir cada cop més electors, ha fet tantes concessions a la dreta que ha acabat foragitant molts dels votants d’esquerres. Renzi no només acull al govern polítics de centredreta que van acabar trencant amb Silvio Berlusconi per fer un viatge al centre, com el Nou Centredreta d’Angelino Alfano, sinó que a Nàpols s’ha aliat fins i tot amb el partit d’un altre exberlusconià, Denis Verdini. En aquesta ciutat, ha quedat primer el candidat d’una coalició d’esquerres, i el PD ni tan sols ha passat a la segona ronda -a les municipals, si ningú no aconsegueix el 50% dels vots, els dos primers classificats es disputen l’alcaldia en una segona volta.
I a Roma, els brillants resultats de l’advocada de 37 anys Virginia Raggi, candidata del moviment de protesta 5 Estrelles, recorden a Renzi que els ciutadans volen també en l’àmbit municipal una classe política renovada. Raggi s’ha emportat uns 400.000 vots (el 35,4%), gairebé el triple que a les eleccions de 2013. El candidat del PD, Roberto Giachetti, passa dels 500.000 vots de les últimes eleccions europees als 200.000 vots d’ara, la meitat que Raggi. És un símptoma que molts electors no han paït l’expulsió, decidida per l’aparell del partit a Roma amb el vistiplau de Renzi, d’Ignazio Marino, alcalde de la capital fins a l’octubre del 2015. Marino, situat més a l’esquerra que Renzi, tenia una imatge de persona íntegra i renovadora i havia intentat acabar -no sempre hàbilment- amb la ineficiència de tants serveis municipals i els privilegis de molts funcionaris municipals, que han convertit Roma en una ciutat cada cop més caòtica i bruta.
A Milà el PD resisteix
A Milà, però, el Moviment 5 Estrelles no ha superat el 10% dels vots. Ha quedat demostrat que els partits de la dreta units encara són poderosos a la zona més industrial d’Itàlia. El candidat del PD, Giuseppe Sala, menys a l’esquerra que el candidat sortint, Giuliano Pisapia, ha guanyat per només un pèl (41,69%) el candidat que reunia els vots del centredreta i de la Lliga Nord, Stefano Parisi (40,77%)
Ara Renzi prova la cura d’humilitat per congraciar-se amb els electors. “No estem contents. No som com els altres, que fan un somriure de circumstàncies. Volíem resultats millors”, va dir ahir. Renzi va precisar, però, que el PD “de 1.300 alcaldes se n’emporta a casa gairebé 1.000”. Pel que fa a Roma, el primer ministre no es fa gaires il·lusions de cara al 19 de juny: ha definit el segon lloc de Giachetti -se’l disputava amb la neofeixista Giorgia Meloni- com “un mig miracle”.
