ÀFRICA
Internacional 16/11/2017

Mugabe, arrestat per l’exèrcit de Zimbàbue

Els militars neguen el cop d’estat però intervenen en la lluita interna successòria prenent el control del país

Marta Rodríguez
4 min
Mugabe, arrestat per l’exèrcit  de Zimbàbue

BarcelonaL’exèrcit ha pres el control polític, social i econòmic de Zimbàbue. També de la televisió. Tres ministres han sigut detinguts. I el president, Robert Mugabe -l’únic que ha conegut el país des de la seva independència, el 1980-, i la seva dona, Grace, estan sota arrest domiciliari. Malgrat que és l’escenari clàssic d’una sublevació, l’exèrcit assegura que no es tracta de cap cop d’estat i, en una al·locució a la cadena pública, un general va explicar que l’operació es dirigeix només “contra els criminals del cercle [de Mugabe] que cometen crims que causen patiments socials i econòmics, per portar-los a la justícia”. L’objectiu seria, doncs, l’entorn de l’autòcrata i no ell, que en conversa telefònica amb el seu homòleg sud-africà li va confirmar que està “tancat a casa però sa i estalvi” amb la dona. “Tan aviat com complim la nostra missió, esperem que la normalitat retorni” al país, acabava el militar.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Fa mesos que el país del sud de l’Àfrica està tensionat per una batalla interna pel poder entre els homes forts del partit oficialista ZANU-PF. En joc hi ha desvelar la incògnita de qui succeirà Mugabe, que al febrer de l’any vinent farà 94 anys i encara no ha nomenat oficialment el seu hereu polític. El seu vicepresident, Emmerson Mnangagwa, sonava com l’home amb més possibilitats d’agafar-li el relleu, malgrat que la primera dama també hi volia jugar i s’estava buscant aliats per estar ben situada en el moment que la biologia guanyés la partida a les ganes de perpetuïtat mostrades pel president. A l’edat s’hi sumen els problemes de salut, suposadament per un càncer de pròstata que el porta a tractar-se habitualment en un hospital de Singapur.

Cessament inesperat

Els esdeveniments es van precipitar el 6 de novembre, quan, de manera inesperada, Mugabe va fer fora Mnangagwa per “deslleialtat” i el va acusar d’estar orquestrant moviments en contra seu. Es trencava una relació que ve de lluny, de quan eren companys de lluita per la independència contra el règim blanc que tutelava Rhodèsia, el nom colonial de Zimbàbue. Mnangagwa ha sigut mà dreta de l’autòcrata líder i en les dues últimes dècades ha ocupat diversos càrrecs als gabinets de Mugabe, que ha anat guanyant per majoria absoluta totes les eleccions convocades i fortament qüestionades per nombroses organitzacions internacionals per falta de garanties i irregularitats. La destitució de Mnangagwa va provocar que les tensions més o menys soterrades hagin aflorat de manera pública i notòria. Mugabe és un líder feble, malgrat que encara conserva maneres dictatorials, amb repressió cap als opositors i la gestió nefasta d’una economia que ha fet que milions de ciutadans fugin del país, sobretot cap a la veïna Sud-àfrica.

Evitar purgues

Els fins ara influents sectors dels veterans de guerra, companys de Mugabe, van saltar en veure com un dels seus era esborrat de la línia successòria. En boca del cap de les forces de defensa, el general Constantine Chewenga, pròxim al vicepresident cessat, va alertar que no tolerarien cap “purga”.

Com tampoc acceptarien que Grace Mugabe prengués avantatge en la pugna per la successió. La primera dama té 52 anys i, malgrat que des de fa anys el seu nom apareix en les travesses de presidenciables, no comptava amb el suport essencial dels militars. No obstant, en els últims anys s’ha guanyat la confiança de la lliga de dones i de la branca dels joves del ZANU-PF. Per contra, Gucci Grace, com la coneixen els seus enemics, no és una dona que compti amb la simpatia popular i fa poques setmanes va haver de sortir corrents de Sud-àfrica, emparada per la immunitat diplomàtica, acusada d’haver pegat a una de les cambreres que l’atenien al luxós hotel on s’allotjava a Johannesburg.

Un cop apartat, l’exvicepresident Mnangagwa es va exiliar a Sud-àfrica, però ahir mitjans locals el situaven de tornada ja a Zimbàbue per fer-se càrrec de la situació. Però no es va deixar veure públicament. N’hi ha que apunten que l’alçament militar no es pot deslligar del viatge que el general Chewenga va fer recentment a la Xina, el gran soci comercial de Mugabe que ha desbancat els Estats Units. Aquestes fonts apunten que Pequín hauria sigut informada puntualment dels plans de treure els tancs al carrer. Des de les organitzacions de defensa dels drets humans s’alertava que, si triomfés la revolta militar, no seria una bona notícia canviar el tirà Mugabe per Mnangagwa, a qui es coneix amb el sobrenom del Cocodril per les seves implicacions en abusos, repressió i matances. “Ningú vol una transició d’un tirà per un altre tirà”, va dir el ministre d’Afers Estrangers britànic, Boris Johnson, que va admetre que desconeix si és “el final de Mugabe”.

El ZANU-PF és el paradigma de moviment d’alliberament colonial africà transmutat en una màquina autocràtica. La formació havia de celebrar un congrés extraordinari a mitjans de desembre vinent per preparar les eleccions convocades per al juliol del 2018, amb la incògnita de qui ha de ser el cap de cartell. Com en la dècada passada, la crisi torna a flagelar els zimbabuesos, amb falta de productes bàsics i un atur amb taxes astronòmiques.

Un dictador heroi de l’anticolonialisme

Independència

El 1972 Mugabe i Joshua Knomo es van alçar en armes contra el règim racista de la vella Rhodèsia en una guerra per la independència. El Regne Unit va reconèixer Zimbàbue com a país sobirà el 18 d’abril del 1980.

Majories al govern

El ZANU-PF ha guanyat totes les eleccions organitzades des de la independència per majoria, tot i que observadors internacionals han denunciat frau i irregularitats.

Referència africana

Els primers anys Zimbàbue aconsegueix millorar les taxes d’alfabetització i indicadors socials fent del país una referència al continent.

Hiperinflació

El desastre econòmic s’il·lustra amb la pujada desbocada de preus, que va obligar a imprimir bitllets de milers de milions de dòlars zimbabuesos per pagar productes de primera necessitat. La crisi va provocar un èxode de milions de ciutadans.

stats