Victòria de Netanyahu però sense majoria per governar

A falta del recompte oficial, els resultats aboquen de nou la Knesset al bloqueig

El bloc de la dreta ultranacionalista i ultraortodoxa liderat per Benjamin Netanyahu va obtenir un triomf clar en les eleccions israelianes de dilluns, però els resultats, de nou, no li permetran formar un govern amb el suport de la majoria de la Knesset. Amb més del 97% del vot escruta ahir, el bloc de la dreta obtenia 58 escons i el del centreesquerra 54, un resultat que en principi no descarta la convocatòria d’unes quartes eleccions consecutives.

Amb una participació del 71%, la més alta des del 1999, caldrà que el bloc de la dreta obtingui suport extern per poder arribar als 61 escons que requereix la majoria. Encara falta escrutar el vot dels soldats, que començarà demà i que voten habitualment per Netanyahu, però tot i això podria quedar-se curt. Alguns membres del Likud han indicat durant la campanya que podria aconseguir-se suport addicional “robant” algun diputat a la coalició Blau i Blanc de Benny Gantz o fins i tot del partit laborista, i ahir es van disparar els rumors que el transvasament s’havia consumat, però els tres diputats de Blau i Blanc ho van desmentir.

Serien, doncs, uns resultats quasi idèntics als que van registrar-se a les eleccions de l’abril del 1999, quan el bloc de la dreta va obtenir 60 escons, és a dir, exactament la meitat dels que hi ha a la Knesset. Llavors, cap bloc va ser capaç de formar un executiu, i el Parlament es va dissoldre.

També existeix la possibilitat, encara que remota, que els dos partits majoritaris creïn una gran coalició amb un primer ministre en rotació, un sistema que no va poder concretar-se després de les eleccions de l’abril ni tampoc quan els comicis es van repetir al setembre. Durant aquesta campanya, Gantz ha dit en més d’una ocasió que no es posarà a les ordres de Netanyahu pels tres casos de corrupció que es jutjaran a partir del 17 de març.

Amb aquest panorama, si Netanyahu no obté d’alguna manera el suport de 61 diputats, Israel hauria de tornar a les urnes d’aquí quatre o cinc mesos per quarta vegada consecutiva. El primer ministre va obrir-se a aquesta eventualitat durant la campanya deixant clar que no preveu cedir la seva posició a un altre candidat del Likud que comptés amb el suport de Blau i Blanc.

També s’ha de considerar la situació de Yisrael Beitenu, el partit del líder ultranacionalista Avigdor Lieberman. Els 7 diputats que li atorgaven els resultats encara no definitius tornarien a ser decisius. Lieberman ha promès que no hi haurà unes quartes eleccions, però no ha dit l’última paraula.

Enemic declarat de Netanyahu, Lieberman ha insistit que el primer ministre no continuarà al seu càrrec si depèn d’ell, i va reiterar que l’única sortida és una gran coalició que hauria de formar-se amb un altre candidat del Likud que no fos Netanyahu, i que no inclouria els partits ultraortodoxos, als quals Lieberman acusa d’oprimir els jueus no religiosos i d’abusar dels subsidis públics. D’altra banda, Lieberman descarta frontalment donar suport a una coalició de centreesquerra que comptés amb el suport dels partits àrabs, que obtindrien 15 escons. És impensable que Lieberman i els àrabs seguin al mateix govern i encara més que els àrabs donin suport a un govern des de fora: el seu programa és irreconciliable amb el de Lieberman.

Guanya el plebiscit
Netanyahu va convertir les eleccions en un plebiscit sobre la seva persona, i el públic hi ha reaccionat favorablement. Ha estat una victòria significativa, però sembla que no decisiva. Pel que fa al judici per corrupció, que començarà d’aquí dues setmanes si no demana un ajornament, Netanyahu no podrà evitar-lo. En el seu entorn s’indicava durant la campanya que si Netanyahu obtenia una majoria suficient canviaria la llei per aconseguir la immunitat, cosa que amb aquests resultats provisionals no podrà fer.

“Ha estat la victòria més gran de la meva vida”, va dir Netanyahu al final de la jornada electoral. “No hi ha res com els ciutadans d’Israel. Els ciutadans d’Israel confien en nosaltres perquè saben que els hem donat la millor dècada de la història d’Israel”. També va prometre “eliminar” l’“amenaça” iraniana i formalitzar la pau amb els països àrabs, però no va esmentar el judici.

Un primer ministre camí de la presó?
Els resultats de les eleccions han obert a Israel una discussió sobre la possibilitat que Benjamin Netanyahu no pugui eludir el judici per tres casos de corrupció. Una ONG israeliana ha presentat davant els tribunals una petició perquè se li prohibeixi formar govern. La petició servirà per posar altre cop Netanyahu en el punt de mira dels jutges i els jutges en el punt de mira de Netanyahu. El judici ha de començar el 17 de març a Jerusalem, però alguns juristes han suggerit que el més probable és que Netanyahu demani un ajornament. Un cop va renunciar al procés d’immunitat a la Knesset, Netanyahu només té una possibilitat d’evitar el judici: passant una llei bàsica retroactiva al Parlament que li doni immunitat mentre sigui primer ministre. El problema d’aquesta via és que el bloc de la dreta no ha aconseguit majoria a la Knesset i, per tant, no té prou suports.

En qualsevol cas, la possibilitat que Netanyahu vagi a la presó no és descabellada. De moment, el primer ministre impulsa una campanya de desprestigi i erosió contra el sistema judicial. Dilluns a la nit els seguidors del Likud que van celebrar la victòria electoral amb Netanyahu van cridar consignes contra l’advocat de l’estat Avichai Mandelblit, un funcionari que va ser molt elogiat per Netanyahu fins que va recomanar la seva imputació.