El Parlament egipci aprova una reforma que podria mantenir Al-Sissi al poder fins al 2034

Les esmenes a la Constitució aprovades de manera preliminar donen també més poder al president

El Parlament egipci ha aprovat aquest dijous de manera preliminar unes esmenes a la Constitució del país que permetrien al president Abdel Fatah al-Sissi seguir al poder fins al 2034.

Fins a 485 diputats dels 596 de l'hemicicle van donar suport a les esmenes, que amplien de quatre a sis els anys de legislatura i que, a més, inclouen una clàusula per posar el comptador a zero per a Al-Sissi, de manera que quan acabi el seu mandat actual (el 2022) encara es podria presentar per dos terminis més, fins al 2034.

Les esmenes preaprovades donen també més poders al president per nomenar jutges i fiscals, i plantegen la creació d'una altra cambra parlamentària com un consell de senadors, del qual el president podria escollir un terç dels membres.

Els defensors de la reforma constitucional asseguren que és necessària per donar temps al president Al-Sissi per dur a terme la seva agenda econòmica i els seus projectes per al país, amb iniciatives faraòniques com la construcció d'una nova capital per a Egipte.

En canvi, els detractors de la iniciativa la veuen com un moviment per atorgar encara més poders i per més temps a un president que ha imposat la repressió més dura dels últims anys sobre la dissidència i les llibertats polítiques.

El Caire té els dies comptats com a capital d'Egipte

L'exgeneral Al-Sissi, que va ser nomenat fa pocs dies nou president de la Unió Africana, va pujar al poder a Egipte el 2013 amb un cop d'estat militar contra el govern de l'islamista Mohammed Mursi, que havia sigut escollit en les primeres eleccions lliures en molt de temps, després de l'aixecament de la Primavera Àrab al país. L'any següent es van celebrar unes eleccions que va guanyar Al-Sissi, i en què el partit de Mursi, els Germans Musulmans, no va participar perquè havia sigut ja il·legalitzat.

La reforma constitucional aprovada aquest dijous estableix també que és deure de l'exèrcit protegir "la Constitució i la democràcia i el desenvolupament fonamental del país i la seva naturalesa civil", una referència que alguns crítics temen que serveixi per elevar la influència militar sobre la política a Egipte.