Què implica el nivell quatre d'alerta antiterrorista?

El govern espanyol decideix mantenir el nivell d'alerta vigent des dels atemptats de Tunísia al juny però amb "mesures de seguretat reforçades", tot i que no especifica quines

Havien de ser decisions transitòries. Però han vingut per quedar-se: més seguretat i controls estratègics, més policia al carrer. Espanya començava l'any amb un nivell dos d'alerta antiterrorista, és a dir, de risc moderat. Però  l'atemptat a 'Charlie Hebdo' va portar l'Estat a elevar el risc de moderat a mitjà, és a dir, el nivell tres. Cinc mesos després, arran dels atacs coordinats a Tunísia, França, Kuwait i Somàlia, situava Espanya al nivell quatre, alt, d'alerta.

I aquí ens hem quedat davant l'auge i amenaces reiterades de l'Estat Islàmic. Ja només davant d'un atac imminent o bé d'un atemptat es pot elevar el nivell d'alerta, en què entraríem en un estat d'emergència amb el desplegament de militars al carrer.

El Consell de Seguretat Nacional, presidit per Mariano Rajoy aquest matí a la Moncloa, ha decidit per unanimitat mantenir el nivell quatre d'alerta antiterrorista, amb l'establiment, no obstant això, " d'àmbits de seguretat reforçats". El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, no ha especificat, però, les noves mesures, per motius "d'elemental prudència".

El govern espanyol ha posat també a disposició de tots els ciutadans espanyols a París i els seus familiars dos telèfons d'emergència.

  • Consolat de París: +33 615 93 87 01
  • Emergència Consular (MAEC): +34 91 379 97 00

" No hi ha motius per què s'estengui el pànic. Demano serenitat, tranquil·litat i confiança", ha dit Fernández Díaz, que ha recordat que durant aquesta legislatura han detingut fins a 165 persones relacionades amb el terrorisme jihadista i que, des de la firma del pacte antijihadista amb el PSOE al febrer, se n'han detingut 90.

De fet, Espanya no havia estat mai davant un nivell d'alerta antiterrorista tan prolongat des dels atemptats de l' 11-M.

Què vol dir un nivell quatre d'alerta antiterrorista?

Implica "el màxim reforçament dels dispositius de seguretat en la vigilància d'objectius susceptibles i infraestructures crítiques". A la pràctica, significa més presència policial als carrers, a banda d'un augment especial de la vigilància en llocs susceptibles de la comissió d'un atemptat, com centrals nuclears o instal·lacions elèctriques, a més de centres de comunicacions, plantes químiques o de distribució d'aigua i també aeroports, estacions de tres i autobusos.

Des del 26 de juny que també hi ha vigilància extra en zones comercials i on hi ha molta afluència de gent. Bàsicament, "una visibilitat més gran de les unitats de les forces de seguretat en les tasques de protecció i prevenció".

Ho resumim en quatre blocs:

  1. Mobilització total agents antiterroristes: s'extremen les tasques de vigilància i informació sobre persones de risc amb un reforçament especial per pressionar qualsevol sospitós.
  2. Protecció de centres sensibles: inclou els espais mencionats. Aquesta tasca correspon a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil i, a Catalunya, als Mossos. Els últims mesos, però, el ministeri de l'Interior ha demanat la col·laboració de companyies de seguretat privades.
  3. Més vigilància als carrers: incrementar la presència d'agents dels cossos de seguretat als carrers amb una mobilització de nombrosos efectius –no s'especifica ni el nombre ni el cost extra que suposa per a l'Estat–. Reducció dels períodes de vacances dels agents i de les lliurances.
  4. Advertència a l'exèrcit: la tasca més gran recau sobre la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, però també rep totes les alertes per si els cossos de seguretat tenen problemes per cobrir tots els objectius i si han de respondre en cas d'elevar l'alerta.

I què implicaria un nivell cinc d'alerta?

L'últim cop que es va activar va ser després dels atemptats de l'11-M a Madrid el 2004. Es tracta de mesures "de caràcter excepcional", quan hi ha informacions d'una alta probabilitat d'atemptat imminent.

Pot portar a la presència de militars als carrers per reforçar infraestructures crítiques i altres "objectius estratègics". En això hi pot incloure places emblemàtiques, estacions de trens, aeroports, centrals o centrals d'energia, com va viure Madrid l'11-M.

Es tracta de la posada en marxa de totes les forces i cossos de seguretat de l'Estat, a qui es suspenen les vacances. El nivell extrem seria decretar la " restricció i control de l'espai aeri".

Contacte constant amb la Generalitat

El ministre de l'Interior ha informat que està en  contacte constant amb la Generalitat i els Mossos d'Esquadra, que "són forces de seguretat que s'integren també en tot l'operatiu". El ministeri de Justícia i la Fiscalia també s'estan coordinant amb les autoritats franceses.