ÀSIA

Respiradors fets amb un motor de cotxe

Estudiants de l’Afganistan fabriquen l’aparell per fer front a la pandèmia del covid-19 al país
Respiradors fets amb un motor de cotxe

Elles asseguren que no han inventat res de l’altre món i que l’únic que han fet ha sigut recórrer al que tenien més a mà: un motor d’un Toyota Corolla, que és el model de cotxe més comú a l’Afganistan, i la cadena d’una bicicleta, que al país tampoc en falten. I amb això -i amb molt d’enginy, esclar- han fabricat un respirador amb el qual aspiren a salvar vides.

Les creadores d’aquest artefacte tan singular són un grup d’adolescents afganeses que ja es van fer famoses el 2017 quan van intentar viatjar a Washington per participar en un prestigiós concurs de robòtica i els van denegar el visat. El seu cas va donar la volta al món fins al punt que Donald Trump va haver d’empassar-se el seu decret que impedia l’entrada als Estats Units de persones de determinats països musulmans, i acceptar que les joves aterressin a la capital nord-americana. Les noies van quedar segones en la competició i van tornar a l’Afganistan amb una medalla de plata. Se les coneix amb el nom d’Afghan Girls Robotic Team (equip de robòtica de noies afganeses) i són una esperança enmig de la pandèmia.

“El governador d’Herat va fer una crida perquè necessitaven respiradors desesperadament”, explica per telèfon des de Herat Roya Mahboob, una empresària afganesa que va ser qui va tenir la genial idea de crear aquest peculiar equip de robòtica. Herat és una ciutat del nord-oest de l’Afganistan, a tan sols uns 120 quilòmetres de la frontera amb l’Iran, on el coronavirus es va començar a estendre ràpidament com una taca d’oli quan el país veí es va convertir en un dels focus de la pandèmia a principis d’any. Així que les noies de l’equip de robòtica es van posar mans a l’obra. Vuit de les seves cinquanta integrants d’entre 14 i 17 anys van començar a treballar en un prototip de respirador.

Mesos treballant

Mahboob assegura que porten des del març treballant sense parar, que van recórrer al motor d’un cotxe perquè això és una cosa habitual a l’Afganistan per fabricar qualsevol artefacte -no dona gaire importància a aquest petit detall- i que la setmana passada van aconseguir acabar el respirador per fi després de rebre des dels Estats Units una peça que els faltava (un sensor) i que no trobaven enlloc a l’Afganistan.

Ara falta provar l’original màquina i que el ministeri afganès de Salut Pública hi doni llum verda. Això sí, aclareix Mahboob, el respirador no és com els d’Occident. Serveix per controlar el volum d’oxigen que entra als pulmons del pacient i comptar el nombre de respiracions per minut. O sigui, per proporcionar un cert alleugeriment al malalt de coronavirus i, en la mesura del possible, salvar-li la vida temporalment. Que és el que interessa de moment donada la situació.

El doctor Masood, vicecoordinador mèdic de Metges Sense Fronteres (MSF) a l’Afganistan -una de les ONG que s’han implicat en la lluita contra el coronavirus al país-, hi dibuixa un panorama gairebé apocalíptic. En el denominat hospital japonès, el principal de la capital afganesa destinat a malalts de covid-19, hi ha només dotze llits de cures intensives i quatre respiradors per a una ciutat de cinc milions d’habitants. A Herat, la zona més afectada per la pandèmia, la situació és igual o pitjor. El doctor Sadeqi Eti, que treballa a l’antic hospital pediàtric de la ciutat, que ara s’ha reconvertit en el centre mèdic de referència per als pacients de coronavirus, també facilita unes dades d’espant: només tenen vuit llits de cures intensives i set respiradors, i més del 50% del personal sanitari s’ha infectat.

Oficialment a l’Afganistan hi ha 31.517 casos de covid-19 i només s’hi han registrat 746 morts. Però un alt càrrec de les Nacions Unides a Mazar-e Sharif -una altra de les principals ciutats de país, situada al nord- que prefereix mantenir l’anonimat assegura que les estadístiques “no són fiables”. “Al nord fa gairebé una setmana que no hi ha tests”, posa com a exemple. De fet, l’Afganistan és un dels països del món on s’estan fent menys proves de detecció de coronavirus -unes 1.500 per cada milió d’habitants-, i el més sorprenent és que més del 43% donen positiu. I aquestes dades sí que són creïbles: són estadístiques de l’OCHA, l’Oficina per a la Coordinació d’Assumptes Humanitaris de l’ONU.

Casos ocults

El vicecoordinador mèdic de MSF explica que és com “un gran iceberg, la majoria dels casos estan ocults”, que molts dels malalts no van als hospitals ni volen fer-se la prova per por que se’ls estigmatitzi i que la gent amb certs recursos ha començat a acaparar bombones d’oxigen a casa per si de cas, fins al punt que es van esgotar al mercat.

A això cal afegir-hi la guerra, perquè l’Afganistan continua en conflicte malgrat que ja gairebé no se’n parli als mitjans de comunicació. De fet, el Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) va fer públic un comunicat aquest juny en què mostrava la seva preocupació perquè ha augmentat la violència al país en els últims dos mesos. “S’han atacat centres de salut de manera deliberada i això és una cosa que l’Afganistan no es pot permetre”, lamentava també per telèfon des de Kabul el responsable del CICR al país, Juan Pedro Schaerer.

Durant les últimes setmanes alguns mitjans de comunicació afganesos han informat que el respirador inventat per l’Afghan Girls Robotic Team no serveix per a res i que els metges no tenen cap intenció d’utilitzar-lo. En canvi, Mahboob assegura que aquesta informació no té cap mena de credibilitat, que elles no s’han tret el prototip de la màniga -“El ministeri de Salut Pública va aprovar-ne el disseny i hem comptat amb l’assessorament de metges i enginyers”, aclareix- i que les crítiques només es deuen al fet que les creadores són dones. Per això desitja amb totes les seves forces que la màquina funcioni perquè les dones siguin valorades d’una vegada a l’Afganistan, i perquè sigui una gota d’esperança en un mar de desgràcies.