Rússia i Turquia demanen un alto el foc a Líbia

La petició és rellevant perquè cadascun d'aquests països dona suport a una facció líbia diferent

Rússia i Turquia han demanat aquest dimecres que es declari un alto el foc a Líbia a partir de diumenge a la mitjanit entre les dues principals faccions que es disputen el territori. La petició té una importància especial perquè cadascun d’aquests dos països dona suport a una facció diferent: Turquia és partidària de la que controla el govern de Trípoli (conegut com el Govern de l’Acord Nacional, GNA), que té l’aval de l’ONU i la lidera Fayez al-Sarraj; de fet, diumenge Ankara va començar a enviar tropes al país magribí per ajudar les forces d’Al-Sarraj. I, per la seva banda, Rússia dona suport al govern paral·lel establert des del 2014 a la ciutat de Tubruq, a l’est de Líbia, que controla el mariscal Khalifa Haftar i que domina la majoria del territori i dels recursos petroliers. Rússia no té tropes a Líbia, però sí mercenaris que lluiten al costat de Haftar. En els últims dies les forces de Haftar havien aconseguit el control de la ciutat costanera de Sirte i s’acostaven perillosament a Trípoli.

“Davant les circumstàncies crítiques actuals i a la llum dels objectius que estableixen les resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, hem decidit prendre la iniciativa i, com a intermediaris, fer una crida a les parts a Líbia a cessar les hostilitats a partir de les 0 hores del 12 de gener i declarar un alto el foc”, diu literalment el comunicat que Rússia i Turquia han difós després que els seus respectius presidents, Vladímir Putin i Recep Tayyip Erdogan, s’hagin reunit a Istanbul per inaugurar un nou gasoducte que unirà la localitat russa de Krasnodar i la turca de Kıyıköy. El text també detalla que els dos governs libis “han d’acudir de forma immediata a una taula de negociacions, amb l’objectiu de posar fi al patiment del poble libi i de tornar la pau i la prosperitat al país”.

El primer ministre italià vol mediar

Però la possibilitat de diàleg sembla, de moment, remota. Precisament aquest dimecres el primer ministre italià, Giuseppe Conte, havia convocat a Roma els líders dels dos governs rivals libis amb l’objectiu d’obrir possibles ponts de diàleg. Haftar sí que ha anat a la convocatòria i s’ha reunit amb Conte durant gairebé tres hores. No s’han facilitat, però, detalls de la trobada. “El contingut és extremadament reservat”, han informat fonts de l’executiu transalpí. En canvi, Al-Sarraj s’ha negat a traslladar-se a la capital italiana, malgrat que el govern de Conte havia assegurat que sí que ho faria, aprofitant que havia viatjat a Brussel·les per reunir-se amb el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell. Diversos mitjans italians han informat que el líder del govern de Trípoli ha suspès en l’últim moment la trobada amb el mandatari italià perquè aquest s’havia reunit prèviament amb Haftar.

Turquia envia tropes per ajudar el govern de Trípoli

Itàlia té interessos econòmics importants a Líbia: la petroliera italiana ENI, participada per l’estat, opera en aquest país des del 1959 i la seva producció va ser de 302.000 barrils de cru diaris el 2018. Així mateix, el país transalpí importa gas de Líbia; el seu principal gasoducte es troba a l’oest del país, a la zona controlada pel govern de Trípoli, que ara es veu amenaçada per les forces de Haftar. Això explicaria l’interès actual de Conte d’actuar com a mediador entre els dos líders rivals, malgrat que el govern italià sempre ha donat suport a Al-Sarraj.

D’aquesta manera, Conte estaria fent el paper que va intentar assumir el president francès, Emmanuel Macron, fa més de dos anys, el juliol de 2017. Macron també va intentar aleshores fer seure en una taula de negociació els líders dels dos governs libis. Hi ha, però, una gran diferència: França dona suport a Haftar –malgrat que el seu govern no és reconegut per l’ONU–, bàsicament perquè té interessos econòmics a la zona que el general controla a l’est del país. Allà França disposa de jaciments de l’empresa Total.