Trump amenaça amb crims de guerra contra Teheran: “Colpejarem ràpid i amb força”

El president dels EUA diu que alguns són molt importants per a la cultura de l'Iran

En la batalla per imposar el relat dels EUA, al secretari d’Estat (Mike Pompeo) li ha tocat la funció de justificar la conveniència de l’assassinat del general Qasem Soleimani. Encara que pocs qüestionen als Estats Units el seu historial sagnant, sí que hi ha qui posa en dubte les raons per dur a terme una acció que ha posat el país al caire d’una d’aquestes “interminables guerres” a les quals Donald Trump va prometre posar fi. La Casa Blanca assegura que el comandant iranià preparava una acció “imminent”, però Pompeo es va limitar ahir a respondre a la CNN que “si ets un nord-americà a la regió, [que sigui qüestió de] dies o de setmanes no és rellevant”. Lluny d’aclarir la naturalesa de l’amenaça, el secretari d’Estat va afirmar que “els nord-americans tenen les proves davant dels ulls”.

Primer cop de l’Iran: adeu a l’acord nuclear

El que sí que és evident a ulls de tothom és que, lluny de rebaixar el to, Donald Trump sembla interessat en inflamar el conflicte. En una sèrie de tuits publicats la matinada de diumenge, el president va amenaçar amb la possible execució d’un crim de guerra. Va advertir que, “si l’Iran ataca”, Washington té localitzats 52 objectius -un per cada un dels 52 ostatges nord-americans que l’Iran va retenir durant la crisi del 1979-, alguns d’ells “del més alt nivell i importància per a l’Iran i la cultura iraniana”. La Convenció de la Haia considera que la destrucció de llocs de valor cultural és un crim de guerra.

Des de l’Iran, la resposta als tuits també va ser ràpida. El ministre de Telecomunicacions, Mohammad-Javad Azari, va descriure Trump com “un terrorista amb vestit” a qui va comparar amb l’Estat Islàmic: el 2017 l’ONU va condemnar la destrucció de patrimoni cultural, com el jaciment de Palmira, executada pel grup jihadista.

Pressionat pels polèmics tuits, Mike Pompeo es va limitar a replicar que el missatge de Trump “és coherent amb el que hem dit sempre” i “consistent amb l’estat de dret”. El secretari d’Estat va ser més precís a l’hora d’apuntar que aquesta crisi va començar durant la presidència d’Obama, i fins i tot va arribar a afirmar que la suposada guerra que Trump va voler evitar amb la mort de Soleimani està en marxa des del 2015. “ Va començar quan es va signar [el pacte nuclear amb l’Iran]”, va dir Pompeo. “Es va dir als iranians que tenien barra lliure per desenvolupar un [espai] xiïta creixent que es va estendre del Iemen a l’Iraq, Síria i el Líban, i per envoltar el nostre aliat, Israel”. No obstant això, ha estat des que Trump va anunciar, el maig del 2018, el seu abandonament del pacte nuclear amb l’Iran que va començar una escalada progressiva d’atacs i contraatacs. Ara l’assassinat de Soleimani és el primer d’una figura militar d’alt rang comès pels EUA des de la Segona Guerra Mundial.

Amb el Parlament de Bagdad votant per l’expulsió de les tropes estrangeres, Pompeo va argumentar que el primer ministre iraquià “està sota enormes amenaces” de Teheran. “Confiem que els iraquians volen que els EUA continuïn allà” per lluitar contra el terrorisme. Però la lluita contra l’EI va quedar ahir suspesa temporalment. La coalició liderada per la Casa Blanca es dedicarà, de moment, a protegir-se de possibles atacs de Teheran.