REGNE UNIT

La UE es prepara per al pitjor Brexit

May truca a Juncker i Tusk mentre els líders europeus acceleren els plans de contingència

Bèlgica viu des de finals de desembre amb un govern interí i en minoria que té poca capacitat d’actuació. Però fins i tot en aquesta situació, el primer ministre en funcions, Charles Michel, va decidir ahir actuar davant l’abisme del Brexit brusc que la UE cada vegada veu més possible. Michel va aprovar una llei d’urgència amb mesures de contingència a causa del Brexit. Alhora, un primer ministre holandès, Mark Rutte, especialment pessimista, feia una crida d’alerta a empreses i institucions perquè estiguin preparats. A Espanya -també ahir- el govern de Sánchez tancava un acord perquè els britànics puguin continuar votant a les municipals quan hagin deixat de pertànyer a la UE.

És així com mentre esperen amb els dits creuats que May trobi un nou consens encara que sigui allargant l’agonia, els països de la Unió es preparen per al pitjor. Des del dia que May va marxar de Brussel·les la Comissió Europea va insistir que calia accelerar els plans de contingència, però fins i tot aquesta setmana, després que la premier britànica fes història amb la derrota més estrepitosa a Westminster, el negociador de la UE per al Brexit, Michel Barnier, insistia que es treballaria per evitar arribar al 29 de març sense acord i es deixaria espai a May perquè anés a trobar els laboristes i pactés una futura relació entre el Regne Unit i la Unió Europea més estreta de la que preveuen els actuals documents. Però des de les institucions europees s’ha fet de nou el silenci. Ahir el Consell i la Comissió confirmaven que els seus respectius presidents, Donald Tusk i Jean-Claude Juncker, havien mantingut converses telefòniques amb May a petició precisament de la líder britànica. Però cap més detall, tots pendents del pla B que la premier ha de presentar dilluns, i conscients que si els escenaris que hi ha sobre la taula s’haguessin de pintar de colors, anirien del gris fosc al negre banús.

El no acord

Tindria greus conseqüències econòmiques i polítiques

Si no hi ha novetats, el 29 de març el Regne Unit abandonarà la Unió Europea. Una sortida a la valenta no interessa ni als britànics ni a la UE, perquè tindria conseqüències econòmiques i polítiques que ningú vol haver de patir. Estan en risc des de la vigència de les llicències d’aviació fins a les interconnexions energètiques, especialment a Irlanda del Nord, que depèn molt de l’energia que li subministra la República d’Irlanda, o els serveis financers. També hi hauria afectacions en el transport i la sanitat, i no queda clar ni l’estatut dels ciutadans europeus al Regne Unit ni el dels britànics a la UE.

La llei del Brexit aprovada ahir al Parlament belga preveu rescatar 21 milions d’euros i contractar 718 persones per cobrir qüestions com el control de les fronteres, inspecció, afers exteriors o comerç. També va acompanyat d’un annex que vol garantir els drets dels treballadors britànics a Bèlgica. Els Països Baixos, on el comerç amb el Regne Unit és clau, ja van anunciar que contractarien 1.000 persones amb funcions similars. A Espanya, aquesta setmana el ministeri de Foment s’ha reunit amb la Comissió per intentar trobar la solució al possible bloqueig dels vols d’Iberia i Vueling, empreses del grup britànic IAG. Aquests són només tres exemples de l’abast de la situació.

Una pròrroga i nou acord

Segons la UE, només seria possible per acostar posicions

Per a aquells que es neguen a concebre l’opció d’un Brexit sense acord, guanya pes la possibilitat d’endarrerir la data de sortida del Regne Unit de la UE. La Comissió Europea repetia ahir que la pròrroga cal que la sol·liciti Londres i després l’aprovin els 27, un escenari que no s’ha produït. A Londres li podria interessar per renegociar l’acord, una opció a la qual la UE només està disposada si és per pactar una relació més estreta, és a dir, la unió duanera. En canvi, el que voldrien els brexiters més durs és una clàusula que doni al Regne Unit la capacitat d’anul·lar la garantia sobre la frontera d’Irlanda. Però, si és per a això, la UE no reobrirà l’acord. Ahir el primer ministre holandès va explicar que s’havia trucat amb May i que ell li havia fet saber que no ho veia possible, perquè suposaria arriscar-se que els altres estats se aprofitessin per renegociar altres punts, com ara França pel que fa a la pesca o Espanya per demanar encara més aclariments sobre Gibraltar.

Encara que els assessors legals de la UE ja hi treballen, l’extensió de l’article 50 implica encara més complicacions perquè al maig s’han de celebrar les eleccions al Parlament Europeu i és impensable que els britànics hi participin a les portes de la seva sortida de la UE.

Un segon referèndum

El Regne Unit hauria d’acceptar posposar la sortida de la UE

La pròrroga també podria fer-se servir per convocar un segon referèndum, opció que tindria el suport dels laboristes i possiblement d’un nombre significatiu de diputats conservadors més la resta de grups de l’oposició (SNP, Plaid Cymru, liberaldemòcrates, verds i alguns independents). La consulta -que podria ser sobre la permanència a la UE però també sobre l’acord negociat per May o el no acord- requereix l’aprovació d’una llei específica i un mínim de 22 setmanes de temps. Però May no es vol veure arrossegada a un nou referèndum, no només perquè els britànics continuen dividits, sinó pel que representaria en termes de legitimitat democràtica la repetició del procés.

Eleccions anticipades

May necessita el vot de dos terços dels diputats per convocar-les

May pot decidir que la millor sortida és convocar eleccions anticipades per obtenir un aval popular al seu acord. La primera ministra necessita el vot de dos terços dels diputats per convocar els comicis.

Totes aquestes opcions guanyen pes tant a l’illa com al continent. Els socialistes i els verds europeus ja han demanat al Regne Unit que convoqui un altre referèndum. Fins i tot, ahir, 31 personalitats alemanyes com Annegret Kramp-Karrenbauer, successora d’Angela Merkel, o el conseller delegat d’Airbus, Thomas Enders, van demanar en una carta publicada al Times que els britànics es quedin a la UE.