PANDÈMIA
Internacional 26/12/2020

Vacunar Europa, una missió difícil

L’operació, que ha arrencat simbòlicament als 27 estats de la UE, suposa un enorme repte logístic

Cristina Mas
6 min
Arribada ahir de les primeres dosis de la vacuna de Pfizer/BioNTech a Copenhaguen.

BarcelonaVacunar 8.000 milions de persones contra el coronavirus serà el repte més important que afrontarà la humanitat el 2021. Aquest cap de setmana ha començat a Europa un petit pas en aquesta tasca titànica quan, de manera simbòlica, entre ahir i dimarts s’haurà començat a administrar simultàniament a tot el territori de la UE la vacuna de Pfizer/BioNTech, la primera autoritzada per la Comissió Europea. L’operació suposa un repte logístic majúscul. El problema principal serà gestionar l’escassetat: com a mínim en una primera fase, en què se seleccionaran petits grups entre els col·lectius de població prioritaris. “El que necessitem és vacunar la majoria, més del 70%, de la població mundial en el mínim temps possible, i això no s’ha fet mai”, explica Julià Blanco, investigador de l’Institut Germans Trias i Pujol i de l’IrsiCaixa. “La producció de vacunes és un factor limitant perquè no estem parlant de vacunar només els nens que neixen al món... Per això l’ideal és que hi hagi diferents empreses fabricant-ne i que cada vacuna serveixi per a un col·lectiu específic”.

La complexitat logística de la vacunació

Com ha de ser la vacunació a escala mundial?

Un dels principals reptes és que les primeres vacunes que s’han desenvolupat fan servir la tecnologia de l’ARN missatger, que s’havia provat en humans només a petita escala, per combatre malalties com el càncer i l’Ebola. Per això encara no hi ha capacitat de produir-les a escala industrial i ja sabem que només amb la vacuna de Pfizer-BioNTech o la de Moderna, que es basa en la mateixa tecnologia, no n’hi haurà prou per contenir la pandèmia. Per tenir capacitat de producció a escala planetària caldrà esperar que s’autoritzin vacunes basades en una tecnologia més clàssica que funcionen amb el vector viral, com la d’Oxford, la de Rússia o la que s’ha implementat a la Xina, que estan en diverses fases de desenvolupament. “D’aquestes vacunes ja se n’estan fabricant milions de dosis a l’espera de l’autorització. Després vindran més vacunes, com la de Janssen, que ja estan en fase de prova en persones [fases III i IV]. Tot això ens ajudarà a tenir capacitat d’immunització, però hem de tenir clar que cal parlar de vacunes en plural i de vacunació global a tot el món”, adverteix Blanco. “Si no es vacuna el 60% o 70% de la població mundial hi ha el risc -poc probable, però no impensable- que el virus continuï mutant i acabi generant alguna variant resistent a les vacunes que tenim ara”. I, com si el repte no fos prou important, no s’ha d’oblidar que cal continuar fabricant i distribuint totes les altres vacunes.

Per què és important mantenir la cadena de fred?

L’ARN és una molècula molt inestable, que es degrada molt ràpidament i s’ha de conservar a baixíssimes temperatures: 70 graus sota zero en el cas de Pfizer i 20 sota zero en la de Moderna. Això multiplica el repte logístic: calen ultracongeladors i assegurar la cadena de fred en totes les fases del transport. “Hem desenvolupat innovacions en l’embalatge i l’emmagatzematge de les vacunes adequades a la diversitat d’ubicacions on creiem que es faran més immunitzacions”, expliquen des de Pfizer. Les vacunes viatjaran des de la fàbrica de la companyia a la localitat belga de Puurs en aquests contenidors amb temperatura controlada, que fan servir gel sec i estan equipats amb sensors tèrmics i un sistema de localització per GPS. Si no s’obren, els contenidors poden mantenir la temperatura durant deu dies i en cadascun hi ha 4.875 dosis. Arribaran a cada país per avió, en enviaments setmanals, i seran transportats a magatzems equipats amb ultracongeladors. Si no n’hi ha de disponibles, els contenidors poden mantenir la temperatura fins a trenta dies sempre que el gel sec es reposi cada cinc dies.

Quins són els colls d’ampolla logístics?

L’empresa de distribució DHL, soci logístic estratègic de Pfizer, va publicar al setembre un estudi en què alertava dels problemes detectats des de la primera onada de covid-19: els controls de qualitat, la restricció de la capacitat de transport, els requisits de les duanes, les regulacions, les dificultats d’emmagatzematge i la falta de transparència sobre els estocs. DHL calcula que “per assegurar la cobertura global de la vacuna per als pròxims dos anys caldran uns 200.000 desplaçaments de contenidors de càrrega refrigerada en uns 15.000 vols”, i alerta que en la distribució local caldran “15 milions de caixes refrigerades i els corresponents blocs de gel sec”.

“La producció de gel sec no sembla ser un coll d’ampolla a l’hora de distribuir la vacuna. Però fins i tot en circumstàncies extremes, tant la disponibilitat d’un embalatge adequat com el màxim de quantitats permeses de gel sec en transports de càrrega aeris podrien limitar la capacitat d’enviament en alguns casos”. A més, cal formar els repartidors i equipar-los per gestionar els paquets ultracongelats, i la companyia recorda que mantenir la cadena de fred és molt més difícil amb caixes petites que amb grans palets.

Com s’ha d’administrar?

Primer s’ha de descongelar i conservar els vials en una nevera convencional, on s’han de mantenir entre dos i vuit graus un màxim de cinc dies. Aquí és quan comença la cursa contra rellotge: un cop descongelats els vials no es poden tornar a congelar i, si no s’administra la vacuna, es perd després de tot aquest periple. Això exigeix una planificació molt acurada de la vacunació: si es descongelen mil dosis cal vacunar mil persones en un termini de menys de cinc dies.

Pel que fa a la injecció, cada vial conté cinc dosis, en una formulació concentrada. Cal injectar el salí al vial per generar les cinc dosis. La vacuna s’administra amb una agulla de calibre 25, de les més fines, a l’espatlla. La vacuna s’inocula a la massa muscular (deltoides), perquè és des d’on l’ARN s’introduirà al teixit cel·lular de l’organisme.

Com es garanteix la seguretat?

Les vacunes les transportaran els socis logístics de Pfizer, que a Europa són DHL i FedEx. Per motius de “seguretat” aquestes empreses prefereixen no oferir detalls sobre logística i distribució, atès que les vacunes es convertiran en un preuat botí per als lladres. “Veurem robatoris, assalts a magatzems i atacs als transports de vacunes”, ha declarat aquesta setmana el secretari general de la Interpol, Jürgen Stock, en una revista alemanya. Segons expliquen a l’ARA fonts europees, és menys probable que hi hagi falsificacions: “Els diversos controls de tots els agents d’una cadena de subministrament estretament controlada en garanteixen la seguretat”. A més, aquestes vacunes són medicaments que necessiten recepta.

Què passa amb les altres vacunes?

La Comissió Europea ha encarregat 300 milions de dosis de la vacuna de Pfizer. Segons el pla previst, el setembre del 2021 s’haurà completat la distribució de 200 milions de dosis, que serviran per immunitzar 100 milions d’europeus perquè la vacuna s’administra en dues dosis. La Comissió i els estats membres estan treballant per activar els 100 milions de dosis addicionals. A partir del 6 de gener l’Agència Europea del Medicament (EMA) pot autoritzar la vacuna de Moderna (160 milions de dosis), creada també amb tecnologia d’ARN missatger. Aquesta vacuna serà més simple de transportar perquè es conserva a -20 ºC. La Comissió ja ha signat contractes amb AstraZeneca (400 milions de dosis), Sanofi-GSK (300 milions), Johnson & Johnson (per 400 milions de persones) i CureVac (405 milions de dosis).

Quins grups cal prioritzar?

Segons explica Josep Maria Jansa, responsable de l’àrea de resposta del Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties, l’elecció de l’estratègia de vacunació òptima depèn de l’objectiu que es vulgui assolir: reduir la mortalitat, preservar anys de vida o reduir la pressió sobre el sistema sanitari. Hi ha diferents estratègies de vacunació: centrar-se en grups seleccionats (per exemple, individus amb risc sever, treballadors essencials, grups vulnerables); vacunar segons grups d’edat; centrar-se en grups amb més risc d’exposició i transmissió posterior (per exemple, exposició en entorns professionals, adults més joves); prioritzar les regions geogràfiques amb alta incidència; desplegar la vacuna per controlar els brots actius, o dur a terme una estratègia de vacunació universal. Partint d’aquests principis, de l’estructura poblacional de cada país, de les seves capacitats, de l’estructura i el sistema de salut i de la seva situació epidemiològica, correspon a cada govern decidir l’estratègia final.

stats