Empat a Finlàndia entre la socialdemocràcia i la ultradreta

La política d’austeritat del centredreta polaritza el país i complica els possibles pactes de govern

La ultradreta empata a escons amb la socialdemòcracia a Finlàndia

El Partit Socialdemòcrata va ser el més votat ahir a les eleccions parlamentàries de Finlàndia, amb un suport del 17,7% i 40 escons, a poc menys de 6.000 vots de diferència de la ultradreta, que amb un 17,5% obtenia 39 escons. Els socialdemòcrates, que han passat de la quarta posició a la primera, feia 20 anys que no guanyaven unes eleccions al país nòrdic, però la gran fragmentació i els resultats tan ajustats fan preveure dificultats per tancar un acord de govern. La participació va ser del 72%.

El líder socialdemòcrata, Antti Rinne, és un exsindicalista de 56 anys que va ser ministre de Finances i vicepresident entre el 2014 i el 2015, i que s’ha guanyat el suport popular després de quatre anys liderant l’oposició centrant la campanya en la necessitat de garantir l’estat del benestar, en contraposició amb les polítiques d’austeritat de l’anterior govern de centredreta, que han provocat la desfeta del Partit de Centre de Juha Sipilä.

Finlàndia tornarà a tenir un primer ministre socialdemòcrata dues dècades després, si es manté la tradició que ha regnat al país des de la independència (fa només 100 anys) que el partit més votat és qui lidera el govern. Els resultats contrasten amb la dinàmica a Europa, on els partits de centreesquerra porten anys en caiguda lliure, afectats en bona part per l’eclosió del populisme xenòfob, que ha acaparat gran part dels vots procedents de les classes treballadores.

És el que ha passat també a Finlàndia, on l’ultradretà Autèntics Finlandesos ha obtingut un resultat molt més ampli del que s’esperava i ha mantingut els nivells de suport del 2015. Això després d’haver patit una escissió a mitjans del 2017 que els va deixar amb només 17 escons. Va ser després d’un canvi a la direcció de la formació, que va optar per l’ala més dura contra la immigració, cosa que va portar a la seva expulsió de la coalició de govern.

Sembla difícil que la ultradreta pugui tornar a formar part de l’executiu finlandès, tot i que el previsible futur primer ministre, el socialdemòcrata Antti Rinne, va dir ahir que està obert a parlar amb tots els partits. “No he tancat la porta als Autèntics Finlandesos”, va dir als periodistes després de votar, tot i que també va admetre que els seus valors “difereixen molt” dels que té el líder del partit d’ultradreta, l’euroescèptic i xenòfob Jussi Halla-aho. “Això és important per a mi, perquè necessitem un govern en què tinguem els mateixos valors”, va afegir.

A Finlàndia, a diferència, per exemple, de la seva veïna Suècia, històricament no s’ha aïllat la ultradreta. “No és un partit amb arrels en el feixisme, sinó en el populisme agrari, però per poder créixer ha obert les portes a gent amb tendències racistes i ha fet un canvi ideològic molt clar cap a la dreta neoliberal”, explica el politòleg de la Universitat d’Hèlsinki Teivo Teivainen. En aquesta campanya, però, s’han sentit més veus partidàries d’establir un cert cordó sanitari, tenint en compte el canvi als òrgans de govern del partit.

Desfeta del Partit de Centre

Després de quatre anys caracteritzats per decisions molt impopulars, com ara les retallades en educació i en prestacions socials, el liberal Partit de Centre del fins ara primer ministre Juha Sipilä va rebre ahir un càstig sense pal·liatius, va passar de la primera posició a la quarta i va perdre 18 escons. El 13,8% dels vots suposa el pitjor resultat del partit des de la Segona Guerra Mundial i el situa, de fet, com l’únic que perd escons respecte a les eleccions del 2015. El seu altre soci de govern, en canvi, el Partit de la Coalició Nacional, no ha patit el càstig de governar i ha obtingut 38 escons, un més que a la legislatura anterior.

Aquests resultats tan ajustats, que deixen un Parlament encara més fragmentat, dificulten les negociacions per formar govern. Els Verds i l’Aliança d’Esquerra són socis naturals dels socialdemòcrates, i tots dos van aconseguir guanyar suports, però no tenen prou escons per assegurar-se la majoria, que està en els 101 diputats.

Més continguts de