La Xina tanca un milió de musulmans en "camps de reeducació"

Una ONG denuncia una campanya de repressió i abusos sense precedents contra la minoria uigur

Sota l'excusa d'un pla contra el terrorisme islamista, la Xina tortura i adoctrina els 13 milions de ciutadans de fe musulmana que viuen a la regió de Xinjiang, al nord-oest del país, per forçar-los a assimilar la cultura i les tradicions de l'ètnia majoritària. Tortures, detencions arbitràries i el tancament d'un milió d'uigurs –de fe islàmica– en campaments de reeducació, on han d'aprendre el mandarí o càntics del Partit Comunista, l'únic legalitzat. L'entitat de drets humans Human Rights Watch (HRW) ha denunciat aquest dilluns en un informe detallat que la sospita que pot dur al camp i a ser sospitós de radicalització pot ser la de mantenir vincles amb 26 països considerats "sensibles" i de majoria musulmana i fer servir aplicacions de missatgeria instantània. En nom de la seguretat nacional, la repressió i el control governamental s'escampa en aquesta regió "que no s'ha vist en dècades" a la Xina, conclou l'estudi, basat en entrevistes amb represaliats i analistes. 

"El que [les autoritats xineses] volen és obligar-nos a assimilar, a identificar-nos amb el país, de tal manera que, en el futur, la idea [cultura] dels uigurs sigui només un nom, però sense significat", explica a HRW Tothi, de l'ètnia minoritària que va abandonar la regió el 2017.

Segons l'informe de l'ONG, els detinguts no tenen cap acusació formal i estan totalment incomunicats de l'exterior, sense accés a advocats que els assessorin legalment, ni a la família. "Vaig preguntar [a les autoritats] si podia contractar un advocat i van dir: «No, no hauries de necessitar un advocat perquè no estàs condemnat. No hi ha necessitat que et defensin contra res. Estàs en un camp d'educació política. Tot el que et cal fer és estudiar»", va relatar un d'aquests retinguts durant mesos.

Un altre va detallar la sobrevigilància: "Ningú es pot moure perquè t'observen a través de càmeres de vídeo i després una veu pels altaveus et diu que pots descansar uns minuts. Estàvem vigilats fins i tot al bany", va denunciar.

A Pequín, un portaveu es limitava a negar l'acusació i a criticar l'organització per "distorsionar els fets" i mostrar una visió "esbiaixada" afirmant el respecte i la protecció que el govern brinda a la llibertat religiosa. L'únic que ha admès és que es treballa per "combatre les activitats separatistes, terroristes i delictives".

"El pitjor per als uigurs ha arribat amb Xi Jinping"

Fora d'aquests centres, el control governamental es manté rígid entre la ciutadania de Xinjiang, on resideix poc més de l'1% de la població total del país i l'any passat va concentrar el 20% de totes les detencions. El govern estableix fins a 27 aspectes que poden conduir a un dels campaments de reeducació i controla sense autorització judicial els sospitosos amb una "constant vigilància" utilitzant sistemes d'alta tecnologia –com ara programes espies a telèfons o base de dades biomètrics– o amb la visita regular de funcionaris als domicilis, fins al punt que s'hi poden quedar a dormir.

També són habituals els controls de passaport, assistència obligatòria a escoles nocturnes de mandarí o a cerimònies per hissar la bandera, o que les autoritats exigeixin als veïns espiar-se entre ells, cosa que fins i tot ha provocat la divisió entre famílies.

A l'agost, el Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial de les Nacions Unides va descriure Xinjiang com una "zona sense drets". Enmig de les denúncies, un portaveu del govern de Pequín ha respost que la llibertat religiosa està protegida i garantida i ha vinculat les mesures que es porten en aquesta regió dins de les accions normals per "combatre les activitats separatistes, terroristes i delictives".