Abatut a trets un funcionari de presons a Irlanda del Nord
La policia investiga si els atacants són membres d'una facció dissident del ja inactiu Exèrcit Republicà Irlandès (IRA). És la primera víctima des del 1993
DublinEl funcionari de presons David Black ha sigut assassinat aquest dijous a trets a Irlanda del Nord en una emboscada suposadament duta a terme per una banda dissident del ja inactiu Exèrcit Republicà Irlandès (IRA), segons ha informat la policia.
L'atac s'ha produït a primera hora del matí en un tram de l'autopista que uneix les localitats de Portadown i Lurgan, al comptat fronterer d'Armagh, una zona considerada com un bastió dissident.
Segons els mitjans locals, un vehicle amb matrícula de la República d'Irlanda ha interceptat el cotxe del funcionari i algun dels seus tres ocupants ha obert foc i ha provocat la col·lisió del vehicle.
El número dos de la policia, Drew Harris, ha afirmat avui que Black, de 52 anys, casat i pare de dos fills, ha patit "ferides de bala greus i possiblement mortals". La policia està intentant establir si l'atac és obra de grups dissidents oposats al procés de pau i investiga també si la troballa d'un cotxe cremat a Lurgan està relacionada amb aquest fet.
El diputat majoritari del Partit Democràtic Unionista (DUP), Paul Girvan, ha explicat aquest dijous que el funcionari es dirigia a la feina, a la presó d'alta seguretat de Maghaberry Prison, al sud de Belfast, on els dissidents de l'IRA han organitzat durant els últims mesos accions de protesta per les condicions penitenciàries. Tot just la setmana passada el govern britànic va assegurar que el risc que es produís un atemptat a Gran Bretanya per part d'un grup terrorista d'Irlanda del Nord havia passat de ser "considerable" a ser "moderat". Tot i això, va advertir que a Irlanda del Nord l'amenaça continua sent greu i això fa més probable que es produeixi un atemptat, motiu pel qual funcionaris de presó, policies i soldats han sigut alertats sobre el tema.
Per la seva part, la ministra britànica per Irlanda del Nord, Theresa Villiers, ha qualificat l'atemptat de "covard i malvat" i ha expressat el seu "condol a la família i amics" del funcionari de presons. També el Sinn Féin, antic braç polític de l'IRA, ha llençat un missatge de condemna i ha recordat que la lluita armada ja no té "cap justificació" a l'illa d'Irlanda.
Des del 1974, trenta funcionaris de presons, incloent-hi el que ha mort aquest dijous, han sigut assassinats a la província britànica per grups terroristes protestants o catòlics. Aquesta, però, ha sigut la primera víctima des de 1993, quan van matar a trets Jim Peacock, abatut per un pistoler unionista de la Força de Voluntaris de l'Ulster (UVF).
