Àfrica
Internacional 06/12/2021

Adama Barrow s'imposa a la Gàmbia postdictadura

Gestionarà una situació econòmica delicada: augmenten el deute i el preu dels aliments

Jaume Portell
3 min
El president Adama Barrow en pronunciar el discurs de victòria diumenge a la nit a Banjul.

Busumbala (Gàmbia)Quan Adama Barrow es va presentar a les eleccions gambianes per primer cop, el 2016, pràcticament ningú el coneixia. Era el tresorer del gran partit de l’oposició i va ser escollit per presidir la gran coalició que havia de derrotar el dictador Yahya Jammeh. Al cap de tres anys hauria de cedir la presidència un cop completada la seva tasca: desbancar el dictador i restaurar la democràcia després de 22 anys d’autoritarisme militar. La resta de líders de l’oposició no creien que Barrow tingués ambicions polítiques pròpies. Es van equivocar. Quan van passar els tres anys, va dir que esgotaria el mandat de cinc; després va crear el seu propi partit. I diumenge va guanyar la reelecció amb més d’un 50% dels vots.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

“Ens va prometre democràcia i un bon govern, i ens ha donat això. Hem de confiar en ell un altre cop”, explica a l’ARA Baba Signateh, un transportista de peix que ha donat suport al president. Malgrat tot, aquest votant considera que Barrow hauria de marxar quan acabi el seu segon mandat per tal d’evitar que es perpetuï en el poder. Després de 24 hores esperant els resultats, anunciats amb comptagotes diumenge a la nit pel portaveu de la Comissió Electoral Independent, els seguidors de Barrow van sortir als carrers d’arreu del país per celebrar la victòria del seu candidat. Era un triomf anticipat des de feia hores: Barrow s’ha imposat a totes les regions i ha tret gairebé 460.000 vots, el doble que el seu perseguidor més immediat, Ousainou Darboe.

Basse, a l’interior de Gàmbia, ha estat una de les regions on Barrow s’ha imposat amb més facilitat. “Quan va ser elegit president, va prometre que el pròxim cop que hi anés hi hauria millors infraestructures. I ha complert”, explica Nyima Gumaneh. Aquesta estudiant, que encara no té edat per votar, pensa que el país segueix tenint molts problemes, però que no són culpa del president: “La gent ja marxava en pastera abans de Barrow. Els hospitals ja estaven malament abans de Barrow. No tot el que passa al país pot ser culpa del president”. A la regió hi ha un pont del qual tothom parla: una infraestructura construïda pels xinesos que servirà per connectar millor la regió a la resta del país. Els crítics del president assenyalen que la inversió en infraestructures s’ha fet amb préstecs que caldrà tornar. No creuen que el país tingui una estructura prou sòlida per fer front a aquest deute, que ja frega els 800 milions de dòlars (41% del PIB) i que s’ha incrementat considerablement des del 2017, l’any d’arribada de Barrow. El candidat més votat de l’oposició, Ousainou Darboe, no ha arribat al 30% del suport. Ni tan sols ha guanyat a Kombo, el seu feu tradicional de votants. Pels seguidors de l’UDP, el partit opositor amb més penetració a Gàmbia, avui és un dia amarg: Darboe, de 73 anys, ja és una figura del passat, tal com els recorden amb sorna els seguidors de Barrow.

"Avui està tot caríssim"

Al mercat de Brikama, el matí següent de l’anunci definitiu, hi ha menys venedors del que és habitual. Molts han marxat al poble per votar i encara no han tingut temps de tornar. Els cotxes i els vianants han d’esquivar els bassals que s’han format als sots de la carretera principal, a pocs quilòmetres de la capital, Banjul. “Avui està tot caríssim!”, protesta Mariama Jabbie, una mestressa de casa. Ha sortit de casa amb 500 dalasi (8 euros) i amb prou feines ha pogut comprar un grapat de carn, peix i unes quantes verdures. Un sol peix pot costar fins a 3 euros. Després de rastrejar tot el mercat també acaba comprant condiments, fets a partir de sal, oli de palma i glutamat. El Jumbo és el més conegut, i és present a la majoria de les cuines de Gàmbia i dels països de la regió. Cada cop que al mercat algú reconeix un càntic a favor del president, somriu i es mofa dels perdedors: “Barrow guanyarà sempre. Endavant Barrow, endavant Gàmbia”.

stats