Internacional 01/10/2021

Els estudiants de la Universitat de Kabul que s'han quedat sense professors

El campus continua tancat més d'un mes i mig després de l'arribada dels talibans al poder

4 min
Alguns dels estudiants de la facultat de Llengua, Història i Literatura Hispàniques que ara no poden continuar les classes

Enviada especial a KabulDos talibans descansen escarxofats amb els seus Kalàixnikovs en un sofà atrotinat que han col·locat a l'entrada de la Universitat de Kabul. Vigilen l'accés a un campus que abans era un eixam de joves i ara està desert. No hi ha estudiants, ni professors. Les classes es van paralitzar un dia abans que els radicals arribessin a la capital, el 15 d'agost, i des de llavors no s'han reprès. I no se sap ni quan ni com recomençaran.

El nou rector, Mohammad Aixraf Ghariat, ja ha anunciat que les dones no podran estudiar ni treballar a la universitat fins que no s'hi creï un entorn islàmic, encara que no se sap gaire bé què vol dir això. Molts estudiants ja donen per fet que mai podran acabar la carrera i els professors que hi queden volen marxar del país, si no ho han fet ja. Aquesta és la història dels alumnes de la Facultat de Llengua, Història i Literatura Hispàniques i del seu futur incert, però podria ser la de qualsevol altre estudiant de la Universitat de Kabul.

A l'entrada de cada un dels edificis del campus hi ha una mena de vigilant per evitar que possibles desaprensius aprofitin l'ocasió per saquejar la universitat. Les aules continuen obertes, encara que no hi hagi alumnes, només pupitres coberts de pols. En una de les aules de la Facultat d'Hispàniques encara queden vocables en espanyol escrits amb guix a la pissarra: "poblados", "auténticos", "superficie"... Són de l'última lliçó que s’hi va impartir.

"Era una classe de comprensió lectora i el professor que la feia ja no és aquí, va ser evacuat a Espanya", assegura Najibul·là Afghan, un dels dos únics professors que queden a la facultat i que parla un perfecte espanyol. Inicialment n’hi havia cinc, però tres van ser evacuats de l'Afganistan pel govern espanyol al setembre. I dels dos que continuen a Kabul una és una dona, així que no podrà reincorporar-se a les aules, segons les paraules del rector.

"A la nostra facultat hi ha 120 alumnes i quatre cursos. És impossible que jo sol em pugui encarregar de totes les matèries", afirma Afghan. A més, confessa, ell també vol marxar de l'Afganistan. De fet, va sol·licitar ser evacuat amb la resta de professors, però no va rebre resposta. "Aquí no hi ha recursos, ni diners, ni esperança". Des de l'agost ni treballa ni cobra cap sou.

El professor Najibual·là Afghan en una aula de la Universitat de Kabul.

Les universitats privades van reobrir les portes fa setmanes després de prendre mesures dràstiques perquè homes i dones no estiguessin junts en una mateixa aula, tal com exigeix el nou govern talibà. Algunes van optar per redistribuir les classes, de manera que les noies van a la universitat al matí i els nois a la tarda. D'altres han dividit les aules en dos amb una cortina perquè homes i dones no estiguin junts ni es puguin veure les cares.

Els talibans han donat a entendre que el seu objectiu era fer una cosa similar a les universitats públiques, però després de més d'un mes i mig, totes continuen tancades. La de Kabul és la més gran: té uns 24.000 estudiants. "No han fet res. Aquí l'únic que ha canviat és que els pocs professors que venen a la universitat ja no porten vestit, sinó shalwar kamize", comenta Afghan, referint-se al tradicional vestit musulmà de camisa ampla i pantalons bombatxos.

La cita és a la cafeteria Friends del barri de Kart-e-char, a l'oest de Kabul. És un local que des de fora no sembla res de l'altre món, però a dins hi ha pistes de bitlles i taules de billar on alguns joves juguen animadament. Tot molt a l'estil occidental. El lloc l'han triat ells: tretze nois i quatre noies, que són estudiants de la Facultat de Llengua, Història i Literatura Hispàniques.

"A mi m'agrada molt la música espanyola", afirma una de les estudiants que ha acudit a la cita, Fereshta Shaquri, per justificar que es decantés per estudiar espanyol. Té 22 anys i anava a segon curs. Maluma, Enrique Iglesias, Luis Fonsi... són alguns dels cantants que li encanten. La resta d'estudiants també admeten que sobretot la famosa cançó Despacito és la que els va despertar l'interès per aquest idioma. I segons diuen, no va ser gens fàcil aconseguir estudiar a la universitat. Per accedir-hi, cal obtenir una qualificació especialment alta a la selectivitat, perquè hi ha poques places i és l'únic lloc a Kabul on es pot estudiar espanyol.

Després de tant d'esforç, però, ara veuen que tot se'n va en orris. "Ens vam quedar de pedra quan ens vam assabentar que gairebé tots els professors havien marxat", lamenta un altre jove, Mohammad Ilyas, que té 21 anys i a qui només li faltava un semestre per acabar la carrera. Ara no sap ni si es podrà llicenciar. "M'alegro per ells, però ens sentim traïts", comenta un altre, Faisal Ahmad Noori, de 23 anys i que feia tercer.

I el pitjor és que no veuen cap solució immediata. Les noies donen per fet que no podran tornar a les aules. I els nois es pregunten com ho podran fer, si no hi ha professors. Fer classes per internet tampoc és viable. "Aquí la connexió d'internet és dolentíssima", argumenta Abdul·là Hakimi, que té 23 anys i també estava a punt d'acabar la carrera. L'única sortida, asseguren, seria tenir una beca per finalitzar els estudis a Espanya. “Ja que no podem demanar que repatriïn els professors, almenys que ens hi portin a nosaltres”.

 

stats