"La pallissa va durar tres o quatre minuts, però després de quatre anys el cos encara em fa mal"

BarcelonaLes paraules amb què Shaharzad Akbar, directora de l'organització de defensa dels drets humans Rawadari, va inaugurar la sessió ja deixaven clar que aquella seria una jornada emotiva. “Tots els afganesos que estem en aquesta sala desitjaríem que aquest tribunal es pogués celebrar a Kabul”, va dir abans de fer una pausa, respirar profundament i fer un esforç per no començar a plorar. Després va seguir amb veu tremolosa fins que va aconseguir recuperar un to sostingut.

Aquesta setmana s'ha celebrat a Madrid un tribunal popular sobre les dones a l'Afganistan, en el qual durant dos dies i mig han testificat dones víctimes de la brutalitat, la discriminació i l'apartheid de gènere dels talibans, però també hi han intervingut activistes i juristes internacionals que han aportat proves davant d'un panell d'experts sobre els crims comesos per aquest règim fonamentalista.

Es tracta d'una iniciativa simbòlica organitzada pel Tribunal Permanent dels Pobles (TPP), un tribunal d'opinió internacional que des de la seva fundació el 1979 a Bolonya (Itàlia) ha dut a terme més de cinquanta sessions per tot el món sobre causes amb un denominador comú: hi havia evidències clares sobre la violació dels drets humans, però la reacció de la comunitat internacional era nul·la. I això mateix és el que s'ha pretès aquests dies a Madrid: “Aturar el crim del silenci” sobre l'Afganistan, en paraules de Shaharzad Akbar, representant d'una de les organitzacions afganeses impulsores de la iniciativa. “Volem que es deixi de normalitzar la tirania dels talibans i honorar el coratge de les dones de l'Afganistan”.

Coratge

De coratge no en va faltar. Les dones afganeses que van testificar van descriure amb pèls i senyals el seu patiment, algunes sense poder reprimir les llàgrimes. Com una jove amb una mascareta a la cara per amagar la seva identitat, que va relatar la seva reclusió en una presó dels talibans per haver-se manifestat pacíficament al carrer a favor dels drets de les dones afganeses. "No ho puc oblidar. Aquella nit una persona va entrar a la meva cel·la amb la cara tapada i em va començar a pegar i donar cops de puny sense que jo ni tan sols pogués posar-me les mans a la cara per protegir-me", va dir entre sanglots i amb les mans tremoloses. "Em va pegar tant que em va trencar tres costelles. La pallissa va durar tres o quatre minuts, però quatre anys després el cos encara em fa mal", va continuar explicant.

Una altra noia va declarar que ella era una simple llevadora que treballava en un hospital i que els talibans també la van detenir per manifestar-se contra l'obligació que les dones a l'Afganistan hagin de sortir al carrer amb un mahram, és a dir, acompanyades d'un home de la família. "A casa meva som set germanes i el meu únic germà viu fora de l'Afganistan. El meu pare no ens pot acompanyar a totes cada vegada que sortim al carrer, ni anar amb mi quan vaig a treballar –es va queixar–. Anava vestida completament de negre i amb hijab, però els taxistes es negaven a portar-me a l'hospital perquè anava sense mahram", va explicar. Va estar vint-i-set dies a la presó, i els talibans li van assegurar que la lapidarien perquè això servís de lliçó per a la resta de dones. "Quan entraven a la meva cel·la, em deien que no els mirés a la cara, que em posés d'esquena. Cada vegada que ho feia, tenia por que em disparessin", va afegir la noia.

Una altra dona va explicar que, quan els talibans van arribar al poder l'agost del 2021, estava cursant medicina però no es va poder llicenciar perquè van prohibir a les dones estudiar a la universitat. Així que va decidir formar-se com a llevadora en un institut, però l'any passat aquesta opció també va desaparèixer. Els talibans també van prohibir la formació de noves llevadores.

De fet, aquest és un dels greus problemes a l'Afganistan: la falta urgent de personal mèdic femení. Durant les dècades de guerra, moltes de les professionals més preparades es van exiliar. Actualment els talibans no permeten que un metge home atengui una dona, i les poques doctores en actiu que queden no poden exercir sovint perquè no disposen d'un mahram que les acompanyi a la feina.

"Vaig anar a un dentista i em va dir que ho sentia molt però que no em podia atendre perquè soc dona. A Kandahar no tenim dentistes dones", va dir desesperada una altra de les testimonis, en referència a una de les províncies del sud de l'Afganistan. Al país tampoc hi ha cirurgianes dones. Tots són homes.

Algunes testimonis van donar la cara. Altres es van cobrir per por de ser identificades. També hi va haver qui va enviar el seu relat per escrit des de l'Afganistan, o va enregistrar un àudio. Sigui com sigui, cap dels testimonis va deixar indiferent i són el resultat d'un any de feina de quatre organitzacions afganeses que han impulsat la iniciativa: Rawadari, Afghanistan Human Rights and Democracy Organization (AHRDO), Organization for Policy Research and Development Studies (DROPS) i Human Rights Defender Plus (HRD+).

També hi ha col·laborat l'Observatori de Drets Humans de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Madrid. De fet, el tribunal popular es va celebrar a la seva seu. Els organitzadors van explicar que van escollir Madrid per a les sessions per la implicació d'Espanya en l'evacuació de centenars de dones afganeses a l'agost del 2021, quan els talibans van arribar al poder, i també pel seu compromís actual amb Gaza.

Veredicte

El Tribunal Permanent dels Pobles està inspirat en el Tribunal Russell, també conegut amb el nom de Tribunal Internacional sobre Crims de Guerra, establert el 1966 per investigar primer la intervenció dels Estats Units al Vietnam, i després les violacions dels drets humans a les dictadures de l’Amèrica Llatina. Està format per una xarxa d'experts i personalitats reconegudes a nivell internacional, que són convocats periòdicament per integrar el jurat de cada sessió. No té poder judicial ni emet sentències vinculants, però sí que té una autoritat moral i simbòlica reconeguda internacionalment. Al desembre donarà a conèixer el seu veredicte sobre les violacions dels drets humans per part dels talibans. I assegura que el testimoni de totes les dones que hi han testificat no serà en va.