Escalen les protestes al Marroc: per què els joves han sortit al carrer en massa?

BarcelonaEls carrers de diverses ciutats del Marroc van viure dimecres al vespre la cinquena jornada consecutiva de protestes organitzades a través de les xarxes socials per un grup de joves anònims anomenat GenZ 212. Els darrers dos dies, ha escalat la tensió i s'han produït enfrontaments entre la policia i els manifestants, que s'han saldat amb la mort de dues persones, més de 300 ferits i 400 arrestos, segons el ministeri de l'Interior. L'onada de protestes arriba en un moment poc propici per al règim marroquí, poc més de dos mesos abans de l'inici de la Copa d'Àfrica de Nacions de futbol, una mena d'assaig de cara al Mundial del 2030, que organitza el país magribí conjuntament amb Espanya i Portugal.

La coincidència de les protestes amb l'esdeveniment esportiu no és del tot casual, ja que una de les queixes dels joves és que el govern està gastant una quantitat ingent de recursos per construir els nous estadis mentre augmenten les desigualtats i es deterioren els serveis públics. Recentment, es va saber que vuit dones embarassades van morir a l'hospital d'Agadir perquè el centre no disposava dels recursos necessaris per atendre-les. En els seus manifestos públics, el grup GenZ 212, desconegut fins fa poc, es defineix com "un espai de debat" sobre les qüestions que "preocupen tots els ciutadans, com la sanitat, l'educació i la lluita contra la corrupció".

Tot i que GenZ 212 assegura rebutjar la violència, les manifestacions han desembocat en disturbis en diverses ciutats. Els més greus van ser al sud del país, a Lqliâa, a prop de la ciutat d'Agadir, on un grup de persones va intentar assaltar i calar foc a una comissaria de policia. Per evitar-ho, la policia va fer ús de les seves armes de foc, la qual cosa va provocar la mort de dos dels assaltants, segons ha informat l'agència oficial marroquina MAP. El nom del grup fa referència a la generació Z, que és com es coneixen en sociologia les persones nascudes entre els anys 1990 i 2010.

Al Marroc, el dret de manifestació està molt restringit i no és fàcil obtenir els permisos per organitzar protestes contra el govern. Per això, la policia va dissoldre per la força les manifestacions els primers dies, la qual cosa va provocar escenes de tensió i violència. En diversos vídeos difosos a les xarxes socials, es poden veure furgonetes de policia envestint els manifestants. La brutalitat en la repressió de les protestes ha provocat que la ira dels manifestants es dirigeixi contra els vehicles policials: fins a 140 han estat incendiats a tot el país. Així mateix, en algunes ciutats, especialment a Inzegane i Ujda (al sud i est del país, respectivament), també es van atacar edificis públics i seus bancàries.

L'ombra de la monarquia

Tot i que al Marroc se celebren eleccions legislatives des de fa més de dues dècades, el marge de maniobra de l'executiu és limitat, ja que el rei Mohamed VI i els seus assessors constitueixen el vertader centre de poder al país. Després que els antics partits d'oposició, els socialistes de l'USFP i els islamistes del PJD, un cop al poder fossin incapaços d'aplicar els canvis promesos, a les eleccions del 2021 es va imposar l'RNI, un partit pròxim a palau. De fet, el seu líder i actual primer ministre, Aziz Akhannouch, és un magnat i amic personal del rei.

La manca d'instruments per canalitzar les demandes socials de la població davant un sistema percebut com a corrupte ha provocat altres potents onades de manifestacions, com les del 2011, arran de l'esclat de les anomenades Primaveres Àrabs, o les de la regió del Rif el 2016, durament reprimides. "Aquestes protestes són importants perquè són molt transversals i estan esteses per tot el país, com també va passar el 2011. En altres ocasions, estaven més localitzades. Un fet important és que ara s'hi ha afegit també l'oposició política", explica Irene Fernandez-Molina, professora de la Universitat d'Exeter especialitzada en el Marroc.

Per la seva banda, la professora Khadija Mohsen-Finan, de la Universitat IEP de París, destaca que les protestes han sorprès les autoritats, "molt segures d'elles mateixes" després d'haver rebut suport de diversos països a les tesis marroquines sobre el Sàhara Occidental. Totes dues expertes coincideixen a assenyalar que si no hi ha una negociació entre les autoritats i els manifestants, és probable que els pròxims dies es produeixi una escalada de les tensions encara més important.