L'oposició senegalesa es mobilitza mentre Ousmane Sonko agonitza a l'hospital
El líder opositor anticorrupció detingut porta un mes en vaga de fam
Barcelona“Tenim el cor trist. Amb la vida no s’hi juga”. Aida Mbodj, una política senegalesa, apareix coberta de blanc i amb els ulls plorosos. Ajunta les mans, com pregant, mentre transmet el seu missatge al país: l’estat de salut d’Ousmane Sonko ha empitjorat i avui ni tan sols ha reconegut els pocs visitants que l’han anat a veure. No menja des de fa pràcticament un mes, i si la situació no canvia, morirà els dies vinents.
D’aquesta manera, la història de l’opositor més popular del Senegal acabaria abans d’haver començat. Condemnat a dos anys de presó per "corrupció de la joventut" al juny, Sonko va ser acusat de més càrrecs al juliol: preparar una insurrecció, atemptar contra la seguretat de l’estat i associació delictiva amb organització terrorista. El seu partit, el PASTEF (Patriotes Africans del Senegal pel Treball, l’Ètica i la Fraternitat), va ser dissolt pel ministeri de l’Interior senegalès a finals de juliol. Detingut el 28 d'aquell mes, Sonko va començar una vaga de fam dos dies després. Des d’aleshores, el seu estat de salut ha anat empitjorant i l’han traslladat primer a l’hospital i després a la unitat de cures intensives.
Tant al Senegal com a la diàspora, la situació ha desencadenat moviments de protesta pacífics. Al Senegal, els seus seguidors han cridat a la sonkorisation, és a dir portar el nom de Sonko a tot arreu: des dels carrers, amb cassolades, fins als estadis de futbol. A la diàspora, el to contra el govern senegalès és més dur. A Barcelona, on aquest estiu s’hi han convocat manifestacions de forma periòdica, els seguidors de Sonko defineixen el president Macky Sall com un “dictador” i un “assassí”.
Cheikh Thioro, de 55 anys, va arribar a Espanya principis dels 2000 i treballa a la construcció. És un habitual d'aquestes manifestacions i hi va amb els seus dos fills i la seva dona, que treballa al sector de les cures: “Per això avui no ha pogut venir, està treballant”, explica. A les últimes eleccions, el 2019, va votar Sonko, i fa un somriure irònic quan li pregunto a qui creu que devien votar molts dels manifestants l’any 2012: segurament Macky Sall, respon. Sall era, aleshores, el candidat que s’enfrontava a Abdoulaye Wade, que volia aferrar-se al poder després dels dos mandats que, com a màxim, es poden encadenar segons la Constitució senegalesa. Aquest estiu, Sall va anunciar que no es presentarà a les eleccions del febrer del 2024. De totes maneres, a la declaració de renúncia va recordar que tenia dret a la reelecció, i els moviments contra Sonko desperten sospites entre els opositors.
“En Sonko vol lluitar”
“Soc aquí perquè Sonko ha criticat els acords que hem signat pel petroli”, diu Thioro. El Senegal començarà a exportar petroli a partir de l’any que ve, i Sonko es va fer famós per criticar la corrupció de les concessions petrolieres quan era inspector d’Hisenda. Això va fer que perdés la feina, però va catapultar la seva carrera política. "Ens correspon un 10% dels beneficis i en Sonko vol lluitar per fer que aquesta xifra sigui més alta", explica Thioro a la manifestació de Barcelona.
Fode Mané és el coordinador del PASTEF a Espanya i viu al Maresme. El seu mòbil rep centenars de missatges i trucades cada dia. M’ensenya el moviment del seu WhatsApp: “És una bogeria”, diu somrient. Hi ha militants i simpatitzants de l’oposició a tots els punts de l’Estat, i es coordinen per manifestar-se i difondre missatges en wòlof i la resta d’idiomes del Senegal. Fadyla Badji, infermera, està afectada personalment per la situació: “Està morint gent i hi ha més de mil presos polítics. Sonko és l’únic opositor que veiem com a vàlid... i jo soc la seva neboda. Espero que a tot el món la gent pugui empatitzar amb nosaltres”, diu Badji.
La inflació arriba a les pasteres
En Sadio (nom fictici) busca un lloc en una pastera des de fa setmanes. La seva gran oportunitat laboral s’acaba d’esfumar. Volia treballar al sector públic, però eren 5.000 aspirants i només hi havia 28 places. “Cada any és així”, diu resignat. Un any, fins i tot, va pagar 50.000 francs CFA (76 euros) a una persona influent en el procés de selecció per tenir més possibilitats, però ni així ho va aconseguir. Està casat i té dos fills petits, i diu que no s'escolta les notícies sobre els morts a la ruta canària: “Com a cap de casa no tinc ni 500 CFA (menys d’un euro) diaris per les despeses quotidianes de la família. A Europa si treballes pots cobrar 1.500 euros. Què vols que faci? Si trobo l’embarcació, arriscaré la vida. Si tinc èxit, bé. Si moro, s’haurà acabat. Estic en mans de Déu. Un dia ens trobarem a Espanya”. Ofegat per l’augment de preu dels aliments, el país viu una altra paradoxa: el preu de les pasteres és cada vegada més alt. En Sadio pensava que en tindria prou amb 500.000 CFA (763 euros), però finalment en necessitarà 700.000 (1.068 euros). Mentre els reuneix, intenta estalviar i malviu a Dakar, la capital del Senegal. Ell també és seguidor de Sonko. Li pregunto què faran la gent com ell si el seu líder acaba morint al llit: "Cremarem el país".
