Internacional 08/04/2021

Alemanya anuncia que negociarà directament amb Rússia per comprar dosis de la Sputnik V

La compra només es faria efectiva si la vacuna rep l'autorització de l'EMA

4 min
El ministre de Salut d'Alemanya, Jens Spahn
Disponible en:

SabadellAlemanya negociarà directament amb Rússia per adquirir dosis de la vacuna Sputnik V contra el covid-19. Ara bé, la compra només es farà efectiva si prèviament la vacuna rep l’autorització de l’Agència Europea de Medicaments (EMA). En una entrevista aquest dijous al matí a l’emissora WDR-5, el ministre de Salut alemany, Jens Spahn, ha avançat que preveia iniciar aquests contactes bilaterals, i hores més tard el compte oficial de la Sputnik V a Twitter ha anunciat que el Fons d’Inversió Directa Rus havia iniciat ja les negociacions amb el govern alemany per a “un acord preliminar per la venda de la vacuna” al país germànic.

Spahn, que fa unes setmanes ja havia dit que veia amb bons ulls l’opció de comprar dosis de la Sputnik V si la UE no ho feia, ja havia comunicat que obriria aquestes negociacions a la resta de ministres de Salut de la UE durant la reunió que van mantenir aquest dimecres. Va fer-ho després que la Comissió Europea informés els representants dels estats que des de Brussel·les no es preveia iniciar converses amb Rússia.

Dues condicions

El ministre ha deixat clar aquest dijous que la condició indispensable perquè aquestes vacunes acabin servint per immunitzar ciutadans alemanys és que l'EMA els hagi donat el vistiplau. I per això, ha dit, "Rússia ha de subministrar dades" que permetin al regulador europeu analitzar correctament l'eficàcia de la vacuna i els seus possibles efectes secundaris. Gamaleia encara no ha sol·licitat formalment l'autorització a l'EMA, però a principis de març l'agència ja va començar a avaluar la Sputnik V de cara a una possible autorització, i fa dues setmanes va anunciar que preveia enviar experts a les plantes i laboratoris on s'ha desenvolupat i es fabrica la vacuna per recopilar més dades per a aquesta anàlisi.

Una professional sanitària mostrant un vial de la vacuna Sputnik V.

L'altra qüestió clau, segons Spahn, són els terminis. "Perquè [la Sputnik V] tingui realment algun impacte sobre la nostra situació actual, el lliurament s'hauria de fer entre els pròxims dos i quatre o cinc mesos. En cas contrari, ja tenim, d'una manera o d'una altra, vacunes més que suficients", ha avisat. Per això, diu, abans de firmar cap acord de compra demanarà que Rússia assumeixi un compromís sobre "quan i en quina quantitat concreta" la vacuna podria arribar a Alemanya.

Precisament aquest dimecres el primer ministre de Baviera, Markus Söder, havia anunciat la firma d'un preacord amb les autoritats russes per la compra de 2,5 milions d'unitats de la vacuna Sputnik V, condicionat també a l'aprovació del producte per part de l'EMA.

Impacte geopolític

La decisió de comprar, des d'un país de la UE, vacunes desenvolupades a Rússia (i, més concretament, en un centre de recerca de titularitat estatal) no és innocu des del punt de vista geoestratègic. En un context de tensió entre Brussel·les i Moscou (especialment, però no només, a causa del cas Navalni), que Europa hagi de recórrer a les vacunes russes per contrarestar els incompliments de les farmacèutiques occidentals i apedaçar un pla d'immunització que s'ha demostrat mal gestionat des de les institucions comunitàries suposa un èxit rellevant per al Kremlin. Conscient d'aquesta situació, el president rus, Vladímir Putin, va oferir-se al gener com a salvador de la UE al prometre que li podia entregar 100 milions de dosis durant el segon trimestre d'aquest any.

Però la Comissió Europea no es va deixar temptar i, de moment, manté la seva negativa a mostrar interès per la Sputnik V, la qual cosa està obrint la porta al fet que els estats membres negociïn pel seu compte amb Rússia i es trenqui així el principi de compra centralitzada que s'havia mantingut fins ara. A més, el fet que uns països tinguin acords amb Moscou i els altres no pot dificultar encara més la unitat d'acció europea a l'hora de plantar cara a Rússia o d'imposar-li sancions.

De moment, Putin ja ha aconseguit fer entrar la vacuna a la UE a través de les plantes de producció: una farmacèutica suïssa fabricarà la Sputnik V a Itàlia, i una empresa russa l'elaborarà a Alemanya. Una font governamental germànica citada per Reuters aquest dijous assegura que Spahn té intenció d'incloure en les seves negociacions amb Rússia la possibilitat de buscar nous espais on fabricar la vacuna.

Accelerar la vacunació

En qualsevol cas, si Alemanya acaba comprant vacunes a Rússia no serà el primer país europeu a fer-ho. Malgrat que l'EMA encara no ha validat la Sputnik V, Hongria ja fa temps que va decidir fer camí al marge de Brussel·les en aquesta qüestió i autoritzar-ne l'ús al seu territori. Això comporta que les autoritats hongareses haurien d'assumir tota la responsabilitat en cas que hi hagi algun problema derivat de l'ús de la vacuna, però alhora ha permès que aquest país sigui ara mateix el segon de tota la UE (només per darrere de Malta) amb una proporció més alta de vacunes administrades: s'han injectat 38,16 dosis per cada 100 habitants.

Alemanya, en canvi, és a la part baixa d'aquest rànquing, amb 18,41 vacunes administrades per cada 100 habitants, i les autoritats han hagut d'encaixar crítiques per la lentitud del procés d'immunització de la població. La mitjana de la Unió és de 19,09 dosis per 100 habitants, i Espanya, per exemple, se situa en 20,01, segons les xifres recollides pel portal Our World in Data.

La setmana passada Àustria va anunciar que estava ultimant la compra d'un milió de dosis de la Sputnik V, i Eslovàquia en va rebre dos milions a principis de març, tot i que les seves autoritats sanitàries encara no l'han aprovat. Altres països de la UE, com Xipre i la República Txeca, també s'han mostrat interessats en adquirir-la. La vacuna ja s'està fent servir a Rússia, en diversos països asiàtics, africans i llatinoamericans i també a Europa, en llocs com Sèrbia (que va clarament per davant de la UE en ritme de vacunació, amb 39,49 dosis per cada 100 habitants), Bielorússia i Bòsnia i Hercegovina.

stats