Internacional 21/03/2021

Rússia i la Xina: les vacunes que arriben arreu del món

Moscou i Pequín prioritzen l'interés geopolític i abasteixen de dosis països de tots els continents

4 min
Un avió carregat de vacunes xineses arriba a l'aeroport de Caracas, a Veneçuela.

BarcelonaEl 16 de gener, una bandera xinesa i una de sèrbia onejaven en una pista de l’aeroport de Belgrad. D’un avió acabat d’aterrar se'n descarregaven caixes i caixes de vacunes contra el covid-19 enviades directament des de Pequín. El president serbi, Aleksandar Vucic, acompanyat de l’ambaixador xinès, deia: “Això és increïble. No sé si la gent ho entén. M’agradaria agrair al president [xinès] Xi Jinping i al lideratge de la Xina per enviar-nos un milió de dosis de la vacuna [produïda per Sinopharm]”. Dies després, un dels principals diaris del país balcànic, afí al govern, titulava: “Vucic, Putin i Xi salvaran Sèrbia”. 

Probablement, Xi Jinping no va llegir mai aquest titular. Però si ho hagués fet, s’hauria fregat les mans. Des que Pequín va treure al mercat les seves dosis –principalment les del laboratori estatal Sinopharm i les de Sinovac– i les va vendre al món com “un bé global”, el govern xinès ha estat conscient que ben aviat es convertirien en un caramel geopolític. En un moment en què la vacuna, l’única manera de deixar enrere aquests mesos de malson, s’ha convertit en el recurs més preuat, l’estratègia del gegant asiàtic ha estat clara: fer arribar les vacunes allà on no arriben les dosis de les farmacèutiques occidentals –Pfizer, AstraZeneca i Moderna–, que des d’un primer moment van reservar-les per als països més rics, especialment els de la Unió Europea, el Regne Unit i els Estats Units.

Com a conseqüència, l’escena de l’aeroport de Belgrad no ha estat aïllada. Avions amb vacunes xineses han aterrat al Perú, a Turquia, al Senegal, a l’Iraq, als Emirats Àrabs Units, al Pakistan, a Indonèsia o a les Filipines. El rei del Marroc, Mohamed VI, va aparèixer davant les càmeres per vacunar-se amb les dosis de Pequín. També ho van fer el primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, o el president xilè, Sebastián Piñera.

Prop de 6.000 quilòmetres a l’oest de Pequín, a Moscou, l’estratègia del Kremlin comparteix característiques. A l’agost, Vladímir Putin es va afanyar més que ningú a presentar el seu antídot contra el covid-19, i el nom que va escollir ja era una declaració d’intencions: Sputnik V, el primer satèl·lit en llançar-se a l'espai i amb el qual l'URSS, en plena Guerra Freda, va avançar els Estats Units en la carrera espacial. Ara, les dosis de Rússia ja han arribat a països de tots els continents: des de l’Argentina, Veneçuela, Algèria o Bòsnia fins a Guinea, l’Iran o el Kazakhstan.

I com en el cas de Pequín, facilitar vacunes a aquells governs –sovint del sud global– que queden fora de l’òrbita de les farmacèutiques occidentals s’ha convertit en una manera de guanyar simpaties, influència i, sobretot, la possibilitat de rendir comptes en un futur.

Els favors de Xi Jinping

I és que hi ha una diferència bàsica. Mentre que per a les farmacèutiques occidentals –empreses privades, al cap i a la fi– la vacuna és sobretot un negoci, per a Rússia i la Xina els interessos geopolítics sembla que passen per sobre dels comercials. “En el cas de Pequín és una forma de consolidar-se una mica més com a gran potència mundial”, explica Manel Ollé, professor d’història i cultura xinesa de la UPF.

Que l’escala de poder global ha virat cap a l'Àsia ja no és cap sorpresa; tampoc que la pandèmia reforçarà aquesta tendència. Malgrat els errors que el gegant asiàtic va cometre al principi –bàsicament, ocultar informació–, Xi Jinping fa mesos que va posar en marxa la maquinària propagandística per explotar el missatge d’una Xina que, a diferència d’Europa i els Estats Units, ha sabut controlar amb cert èxit el virus. Si durant la primera onada enviava mascaretes, material hospitalari i fins i tot personal sanitari als països que ho estaven passant pitjor–incloses Espanya i Itàlia–, ara envia vacunes a través de contractes bilaterals –són més barates– i en molts casos fins i tot les regala. Els favors vindran després.

Un exemple? El ministre de Comunicacions del Brasil, Fábio Faria, va aprofitar una reunió amb els alts executius de Huawei per demanar vacunes. A canvi, el govern llatinoamericà permet participar l’empresa xinesa en la subhasta per implantar les xarxes de 5G al país. Fins ara, Bolsonaro havia vetat Huawei per por a “l’espionatge xinès”, tal com li havia aconsellat Donald Trump, però l'agonia pandèmica que continua martiritzant el Brasil el va fer canviar d'opinió. Un altre? Amb la vacuna, Pequín està reforçant lligams econòmics i diplomàtics amb els països clau en les iniciatives de les Noves Rutes de la Seda. 

La pressió de Putin

Mentrestant, en el cas rus, Moscou veu en les vacunes l’oportunitat de rememorar temps millors. “Putin busca tornar a ser un actor global important, vol lideratge. Rússia ha brillat com a exportadora d’energia o d’armes. Ara ho pot fer exportant ciència, i això a nivell d’estatus és diferent”, subratlla Eduard Soler, investigador sènior del Cidob. Malgrat que en els primers mesos un aire de desconfiança va envoltar la Sputnik V, l’aval que n’han fet revistes científiques importants com The Lancet l’han consolidada com un èxit, fins al punt que Alemanya o França fa temps que pressionen l’Agència Europea de Medicaments –que l’està estudiant– perquè l’aprovi per als països de la Unió Europea. Hongria i Eslovàquia ja ho han fet de manera unilateral. D'altres, com la República Txeca, tenen previst fer-ho.

I aprofitant el clima de neguit que regna a Europa per la lentitud imprevista del procés de vacunació coordinat per Brussel·les, Putin ofereix dia sí i dia també les seves dosis al Vell Continent. Al gener l'home fort del Kremlin va assegurar que podria subministrar a Brussel·les 100 milions de dosis durant el segon trimestre d'aquest any. Ara busca fabricar la vacuna directament en territori de la UE.

En un moment de tensió evident entre la UE i Rússia en què Brussel·les preveu noves sancions a Moscou, hi ha una conseqüència fàcil de desxifrar: els països de la Unió que finalment es decantin per la Sputnik V podran estar condicionats a l’hora de posicionar-se a favor o en contra d'aquestes sancions. “Els preus que s’hauran de pagar encara no els veiem. Però els veurem, perquè esclar que n’hi ha”, conclou Soler.

stats