Algèria: un mes sense el president Bouteflika
Rumors sobre la successió del polític, hospitalitzat a França
BarcelonaFa un mes que el president d'Algèria, Abdelaziz Bouteflika, de 76 anys, va ser traslladat a un hospital militar de París, després d'haver tingut un accident cerebral. Les autoritats intenten fer callar els rumors sobre l'estat de salut del president assegurant que aviat podrà tornar al país. Però el debat de la seva successió està obert: si abans s'especulava que podia presentar-se a les eleccions de l'abril de l'any vinent per accedir al seu quart mandat -governa des del 1999-, ara la qüestió és si podrà acabar el tercer.
"Els algerians es mouen entre el discurs oficial, que assegura que tot va bé, i tota mena de rumors sobre la seva salut. Hi ha una situació d'espera", explica per telèfon des d'Alger Saïd Djaafer, director de la revista Magreb Emergent . El periodista fa broma en dir que la situació no es pot comparar amb la que van viure els veneçolans amb l'agonia d'Hugo Chávez: "A Veneçuela la gent tenia molta més informació sobre la salut del president que aquí".
De fet, els algerians estan acostumats a viure amb un president fantasma. Bouteflika havia reduït molt el ritme d'activitat d'ençà que el 2005 li van detectar un càncer d'estómac. Les seves aparicions públiques eren comptades.
Però més enllà d'això, l'opacitat és la marca de la casa del que a Algèria es coneix com el sistema . Al capdamunt de l'aparell d'estat hi ha la cúpula militar, els generals , hereus de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional, que va portar el país a la independència el 1962. Ells continuen sent avui el pilar del partit del poder, el Front d'Alliberament Nacional (FLN), l'altre producte polític de la descolonització. Els militars no governen directament el país, però tampoc els cal: no es pren cap gran decisió política sense el seu consentiment. El Departament d'Informació i Seguretat (DRS en la sigla francesa) també té la seva quota de poder. Per això, quan el gener del 2011 milers de persones van sortir als carrers d'Alger en una de les onades expansives de l'erupció de la Primavera Àrab, no cridaven contra un sàtrapa, com els seus germans de Tunísia, Egipte o Líbia. A Algèria les pancartes demanaven la fi del sistema: " Système dégage! "
La clau de la successió de Bouteflika és en aquests despatxos i no en l'article 88 de la Constitució, que preveu un mecanisme d' empeachment per incapacitar el president i convocar eleccions. Un escenari ara com ara poc probable perquè tant el Consell Constitucional com els partits majoritaris al Parlament són aliats de Bouteflika. "La rutina administrativa funciona: els ministres fan la seva feina i el primer ministre, Abdelmalek Sellal, intenta ocupar més espai mediàtic, però ja sabem que aquí la vida política és anecdòtica", recorda Djafeer.
A Algèria funcionen legalment gairebé tots els corrents polítics, hi ha premsa independent i els sindicats protagonitzen protestes laborals al carrer gairebé cada dia, sobretot al sud. La flama del 2011 no va encendre la metxa a causa de l'acció paralitzadora combinada amb unes rendes petrolieres que compren pau social i del record d'una guerra civil que va causar 200.000 morts. "El problema és que vam perdre el millor de la societat entre la guerra i l'emigració: els que haurien de ser la palanca del canvi estan morts o són fora del país", lamenta el periodista.
Els partits oficials que són al govern, l'FLN i l'RND (Unió Nacional Democràtica), són merament institucionals. L'oposició laica -també el Partit dels Treballadors, liderat per la trotskista Louise Hanoune- ha perdut força més enllà de la Cabília. I després que la il·legalització del Front Islàmic de Salvació (FIS), que va guanyar les eleccions del 1991 aglutinant el malestar per les polítiques d'ajust de l'FMI, desencadenés la guerra civil, els algerians continuen donant l'esquena als islamistes.
Un poder vell en un país de joves
Però els joves continuen manifestant-se, davant la falta de futur, mentre l'atur oficial per als menors de 25 anys supera el 20%. I res no fa pensar que els seus problemes es resoldran, en una economia dependent dels hidrocarburs que ja va caure a la bancarrota a principis dels noranta per la baixada de preus del petroli. Pel politòleg Azzedine Layachi, l'atur juvenil ha de ser la primera prioritat del successor de Bouteflika: "Després d'uns anys de control de la natalitat, el creixement de població torna a accentuar-se i el gran nombre de joves continuarà sent una font de descontentament i d'una possible revolta".
A més, la casta militar algeriana afronta també desafiaments de seguretat. S'exposa a la infiltració de milícies de Líbia i de Mali, i els atacs d'Al-Qaida del Magrib Islàmic, com el de la planta d'In Amenas, posen al descobert les seves febleses. Haver cedit l'espai aeri als avions francesos per a la intervenció a Mali -amb el trist record dels bombardejos de l'aviació francesa en la guerra d'independència- no els deixa en bon lloc.
