El diable s’amaga en la pandèmia
¿Recordeu l’anterior amenaça mundial, la que esclavitzava, assassinava, violava i sotmetia milions de persones a un règim de terror i exportava els seus atacs a Occident per injectar por? ¿Recordeu aquell califat que vam oblidar tan bon punt Donald Trump va decidir que havia estat derrotat? Doncs prepareu-vos per al seu retorn. La pandèmia s’ha convertit en una basa de l’ISIS, que aprofita la lluita contra el covid-19 per reorganitzar-se. La paciència caracteritza un grup que sap gestionar els temps i els silencis per esgotar el contrari i convertir cada crisi en una oportunitat.
El seu nou líder, Abu Ibrahim al-Qurayshi, va llançar la setmana passada un missatge amb ínfules de promesa. “El que esteu presenciant aquests dies són només signes de grans canvis en la regió que oferiran més oportunitats de les que vam tenir en l’última dècada”. Es referia als seus temps gloriosos, quan l’ISIS es va estendre poble per poble i barri per barri sense cridar l’atenció. Les ciutats queien com peces de dòmino a mesura que avançava, fins a controlar un terç del territori sirià, un 40% de l’iraquià i sotmetre 10 milions de residents, creant una entitat territorial en forma de califat que va redefinir les fronteres internacionals. Fins que una coalició fastiguejada dels atacs en sòl occidental -els morts àrabs, la immensa majoria de les seves víctimes, no importaven tant-, aliada amb els uniformats locals, va aconseguir expulsar-los del territori i els jihadistes van seguir la tàctica aplicada a l’Iraq el 2008, quan el seu Estat Islàmic va ser derrotat per milícies sunnites. Llavors, van desaparèixer en les àrees desèrtiques i van preparar en silenci el seu pletòric retorn a Síria, cinc anys més tard. Ara, amb el món massa ocupat amb el drama sanitari, la seva tornada ja és un fet.
El mes sagrat musulmà ha estat usat per confirmar la seva capacitat operativa, en un intent de Qurayshi d’assentar el seu lideratge. Fins llavors, l’ISIS havia reduït les seves operacions a meres intimidacions, però en la primera setmana del Ramadà un suïcida de l’ISIS va atacar Kirkuk. Dies després, tres atacs coordinats van matar 10 combatents progovernamentals a la província de Salahaddin, la seva operació més ambiciosa en territori iraquià des del 2017. Segons els experts, s’han incrementat els atacs un 200%. A Síria, el 9 d’abril, 60 persones van morir en una emboscada dels jihadistes.
Una de les claus que facilita el seu retorn és la disminució de forces de seguretat, atès que la meitat dels efectius han estat assignats per garantir el confinament, cosa que ha augmentat la mobilitat dels extremistes. Segons fonts de la intel·ligència de Bagdad, mig miler de combatents -inclosos alguns fugits de les presons- han creuat del territori sirià a l’iraquià.
Ho confirmen les forces locals -kurdes, sirianes o iraquianes- presents a les zones desèrtiques on es fan forts els extremistes. Parlen de túnels, coves i incursions nocturnes que permeten als jihadistes reorganitzar-se i preparar atacs cada cop més sofisticats. “L’Estat Islàmic ha traslladat els combats de Síria a l’Iraq... i s’està enfortint, tant financerament com militarment”, afirma el tinent coronel Stein Grongstad, cap de les forces noruegues a l’Iraq.
Les condicions idònies per al seu retorn no només responen al covid-19. El grup s’ha pogut reorganitzar gràcies a la incursió turca de l’octubre passat al nord de Síria, que va desplaçar 200.000 persones; la retirada de les forces nord-americanes a instàncies de Trump; les tensions entre l’Iraq i l’Iran, i les protestes contra el govern de Bagdad. És a dir, gràcies a l’estupidesa dels que creien haver derrotat una ideologia. Les pandèmies tenen l’habilitat d’exacerbar les tensions presents en la societat, agreujar-les i exagerar-les fins que degeneren en conflicte, com demostren els precedents històrics. I l’ISIS mira d’explotar aquesta habilitat per ressorgir al mapa mundial.
