Internacional  /  Amèrica 10/06/2022

Una gran caravana migrant desafia Biden després del fracàs de la Cimera de les Amèriques

Unes 15.000 persones es dirigeixen a la frontera dels EUA per intentar travessar-la

Asier Vera
4 min
Migrants caminen en una caravana per creuar Mèxic per arribar a la frontera dels Estats Units

Mapastepec (Mèxic)Mèxic viu un déjà-vu. Una altra vegada, com passa des del 2018, milers de famílies recorren el país amb l'objectiu de deixar enrere la violència, la misèria, la desigualtat i la corrupció que assolen el seu lloc d'origen: Veneçuela, Hondures, Nicaragua, el Salvador o Guatemala, entre una vintena de països. La terra promesa són els Estats Units, on creuen que la seva vida farà un gir de 180 graus. Per això han emprès un viatge de milers de quilòmetres que esperen que no tingui retorn. Formen la que es considera la caravana migrant més gran de la història d'Amèrica, de fins a 15.000 persones.

"Diuen que tancaran la frontera", afirma un migrant que passa la nit al carrer a Mapastepec i que, com tots els que formen la caravana, somia que les portes de la seva nova vida s'obriran de bat a bat. Fartes d'esperar que l'Institut Nacional de Migració de Mèxic els atorgui un permís per transitar lliurement pel país durant 30 dies per arribar a la frontera amb els Estats Units, dilluns passat van iniciar a peu un viatge de més de 3.000 quilòmetres des de la ciutat de Tapachula, on han passat diversos mesos esperant un document que finalment no ha arribat, dormint en hotels atapeïts o al carrer quan se'ls van acabar els diners. Molts han passat mesos tancats a l'estació migratòria Siglo XXI d'aquest municipi de Chiapas a prop de la frontera amb Guatemala en unes condicions infrahumanes que provoquen amotinaments i fugues.

Una parella canvia el bolquer al nadó de set mesos en un improvisat campament de la Caravana en un camp de bàsquet a Mapastepec on es refugien de la pluja. Provenen de Chiquimula (Guatemala) i fugen d'una amenaça de mort per no haver pagat una extorsió de 50.000 quetzals (6.600 euros). Ho explica Luis Gabriel López, que assenyala que només espera arribar als Estats Units i, si no és possible, quedar-se a treballar a Mèxic perquè “si tornem a Guatemala, ens maten a mi i a la meva dona”. López era planxista en un taller de cotxes i d'un dia per l'altre van decidir unir-se a la caravana migrant per fugir d'una mort segura. Tampoc té els 120.000 quetzals (16.000 euros) que els cobrava un coiot per traslladar-los als Estats Units. “Si no arribem ni per pagar l'extorsió, molt menys per al salt als EUA, i per això ens sumem a la caravana”, lamenta.

Plantada a Biden

Fruit de la desesperació, la nova caravana s'ha format en un moment en què el president dels Estats Units, Joe Biden, esperava pactar amb els seus aliats llatinoamericans una política que garantís una migració "segura i ordenada". Era l'objectiu de la Cimera de les Amèriques, però sense que hi fossin presents els presidents dels països que expulsen més població, que s'han estimat més enviar els seus ministres d'Exteriors. És el cas del president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, que va renunciar a ser-hi en desacord amb la decisió de Biden de vetar la participació de Cuba, Veneçuela i Nicaragua després d'acusar aquests països de "violentar la democràcia i els drets humans" i d'estar dirigits per "dictadors". Els mandataris del denominat Triangle Nord (Hondures, Guatemala i el Salvador) tampoc han assistit a la IX Cimera de les Amèriques que s'acaba aquest divendres a Los Angeles.

La presidenta hondurenya, Xiomara Castro, tampoc no comparteix l'"exclusió" dels tres països, mentre que el seu homòleg guatemalenc, Alejandro Giammattei, es va excusar dient que té l'agenda "molt ocupada", alhora que va llançar un missatge als EUA: "A aquest país [Guatemala] se li respecta la sobirania". D'aquesta manera, es va referir al rebuig de l'administració Biden a la reelecció de la fiscal de Guatemala, Consuelo Porras, per a un nou mandat, després d'haver estat sancionada pels EUA a la Llista Engel d'"actors corruptes i antidemocràtics" de Centreamèrica. El líder salvadoreny, Nayib Bukele, va decidir no participar-hi després de les crítiques rebudes per part dels EUA, que consideren que el règim d'excepció decretat des del mes de març per combatre les pandillas vulnera els drets humans i li reclamen que el suspengui "tan aviat com ho permeti la situació".

Beneplàcit de Mèxic i Guatemala

En aquest context, milers de famílies de Centreamèrica, Sud-amèrica i el Carib van emprendre juntes un viatge en caravana que, a diferència del que ha passat les últimes vegades, no ha sigut reprimit per la policia de Guatemala, ni per la Guàrdia Nacional ni l'exèrcit de Mèxic, que s'ha limitat a desplegar fins a 30.000 efectius a la frontera nord i sud. Els últims dies la caravana ha anat avançant sota una intensa pluja fins a arribar al municipi de Mapastepec, si bé el grup s'ha anat disgregant després que l'Institut Nacional de Migració mexicà comencés a atorgar el salconduit que els permet transitar legalment pel país durant 30 dies, temps suficient per arribar als Estats Units.

Una vegada aconsegueixen l'anomenada "forma migratòria múltiple" s'apleguen a les estacions d'autobusos per comprar el primer bitllet que els porti a la frontera amb els EUA, ja sigui Tijuana o Matamoros. Un cop allà, creuen que els serà fàcil passar, tot i que el país al qual anhelen viure no els permet sol·licitar asil, després que l'expresident Donald Trump aprofités la pandèmia per invocar el març del 2020 el títol 42, una fórmula que permet negar l'entrada a qui es consideri un perill per a la salut pública. El seu successor, Joe Biden, va decidir eliminar aquesta norma, però un jutge federal de Louisiana l'hi va impedir. Els migrants, doncs, continuen sense cap porta legal oberta per fugir dels seus països, corcats per la misèria.

stats