Internacional  /  Àsia 24/08/2022

El Japó torna a recórrer a l'energia nuclear malgrat el trauma de Fukushima

El primer ministre anuncia un pla per reactivar els reactors aturats i construir plantes de nova generació

ARA
2 min
Una protesta contra les nuclears al Japó, l'any passat.

BarcelonaOnze anys després que un terratrèmol i un tsunami causessin la fusió de tres reactors a la central nuclear de Fukushima Daiichi, en el pitjor desastre nuclear de la història després de Txernòbil, el govern del Japó vol tornar a recórrer a l'energia nuclear. "La invasió russa d'Ucraïna ha capgirat el panorama energètic global" i per això "el Japó ha d'estar preparat per a potencials escenaris de crisi", ha dit aquest dimecres el primer ministre nipó, Fumio Kishida, en una conferència sobre transformació verda. El pla que ha presentat, que s'ha d'aprovar a finals d'aquest any, inclou ampliar la vida útil dels reactors existents de 40 a 60 anys, reactivar-ne 17 dels que ara estan apagats i construir noves centrals. L'objectiu és reduir les emissions de CO₂ i garantir el subministrament, en un país amb una forta dependència energètica.

Després del desastre de Fukushima, el Japó va establir una mena d'apagada nuclear: amb un clar rebuig de l'opinió pública a la construcció de noves centrals en una illa amb una forta activitat sísmica, es van aturar els plans per construir noves centrals i el govern va dir que es limitaria la vida útil de les existents a 40 anys, ampliables a 60 si es complien uns estrictes requisits de seguretat. Totes les plantes es van haver d'aturar fins que assolissin els nous estàndards, però només alguns reactors van obtenir l'autorització per tornar a funcionar. La majoria van quedar inactius i no se'n van construir de nous.

Per això, dels 33 reactors nuclears que té el Japó només set estan operatius i tres més en manteniment. El govern ha dit que en reactivarà nou abans de l'hivern i set més abans de l'estiu del 2023. El pla suposa, doncs, un gir de 180 graus en la política energètica de Tòquio.

Kishida aposta per la nuclear ara que no té eleccions a la vista en els pròxims tres anys, en un context d'alts preus de l'energia i de dificultats de subministrament (la capital nipona va estar a punt de patir una apagada aquest any). L'apagada nuclear ha portat el país a cremar més carbó, gas natural i petroli, cosa que l'allunya de l'objectiu de zero emissions per al 2050.

Pèrdua de competitivitat

El Japó és el soci del G-7 que paga més cara l'electricitat, cosa que amenaça també la competitivitat de la seva indústria. L'economia nipona depèn encara en un 90% dels combustibles fòssils, sobretot el petroli, que importa principalment d'Austràlia i Malàisia. Només un 10% de l'energia prové del gas rus, i el país disposa de gairebé 40 regasificadores. Però des de la invasió russa d'Ucraïna, el Japó ha patit l'increment de preus i tem l'hivern que s'acosta. Com ha passat a la UE, les autoritats han demanat aquest estiu a la població que estalviï tanta energia com pugui.

Per al govern nipó l'energia nuclear és un component de l'anomenada transformació verda, per assolir els objectius mediambientals, un canvi que se suma al de l'opinió pública davant l'increment de la factura energètica. Jun Arima, professor de la Universitat de Tòquio, ho considera en declaracions a Reuters "el primer pas cap a la normalització de la política energètica japonesa". Kishida ha posat en marxa una campanya per "guanyar la comprensió de la ciutadania" i ha demanat al ministeri d'Economia i Indústria que estudiï el desenvolupament de centrals nuclears de nova generació amb l'horitzó del 2030.

stats