L'Azerbaidjan i Armènia arriben a un acord de pau a la Casa Blanca

BarcelonaEl primer ministre armeni, Nikol Pashinyan, i el president de l'Azerbaidjan, Ilham Aliyev, han firmat aquest divendres un acord de pau a la Casa Blanca. Entre els dos líders s'hi asseia el president dels Estats Units, Donald Trump, qui vol fer punts per aconseguir el Premi Nobel de la Pau. "Trenta-cinc anys de mort i odi, i ara serà amor i èxit junts", ha celebrat el republicà, que també ha aprofitat per tornar a parlar de la guerra d'Ucraïna i assegurar que podria acabar "molt aviat". Fa sis mesos que ho diu. Així i tot, ha tornat a donar per bones unes de les exigències del Kremlin per posar fi al conflicte i ha dit que serà necessari " un cert intercanvi de territoris en benefici de tots dos".

El document és un primer pas per posar fi al conflicte entre els dos països per la regió de Nagorno-Karabakh –de majoria armènia, però dins de l'Azerbaidjan–, que fa més de 30 anys que dura. "Si no hagués estat pel president Trump i el seu equip, probablement avui Armenia i Azerbajan probablement haurien acabat un altre cop en aquest infinit procés de negociacions", ha dit Aliyev.

Trump va anunciar dijous la trobada, que va qualificar d'"històrica" i va atribuir-se'n tot el mèrit: "Hi ha molts líders que han intentat acabar la guerra sense èxit, fins ara, gràcies a Trump". S'ha arribat al pacte després que l'enviat especial dels Estats Units, Steve Witkoff, visités Bakú al març, però val a dir que l'administració de Biden també va treballar en aquesta direcció.

La visita dels dos líders asiàtics a la Casa Blanca també ha de permetre la firma d'acords bilaterals amb Washington, que seran possibles gràcies a l'ajuda dels EUA en la resolució d'una disputa per un corredor compartit entre Armènia i l'Azerbaidjan, segons afirmen militars nord-americans a Associated Press. Armènia ha concedit durant 99 anys drets exclusius als Estats Units sobre el desenvolupament del corredor de Zangezur, un territori armeni de 32 quilòmetres que separa l'Azerbaidjan del seu enclavament de Naxçivan. Amb aquesta cessió, estaran enllaçats. Amb la firma de l'acord, els nord-americans batejaran el corredor com a Ruta Trump per a la Pau i la Prosperitat Internacional (TRIPP, per les sigles en anglès), i el subarrendaran a un consorci privat que hi ha de construir línies fèrries, de fibra òptica, petroli i gas.

Alhora, els acords han de restablir les deteriorades relacions entre Washington i Bakú, amb l'aixecament de les restriccions nord-americanes a la cooperació en defensa amb l'Azerbaidjan. Els dos països asiàtics també deixaran el Grup Minsk de l'OSCE (l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa), que durant dècades s'ha dedicat a la resolució de la disputa a la regió.

Un conflicte de més de tres dècades

Armènia, de majoria cristiana, i l'Azerbaidjan, de majoria musulmana, arrosseguen el conflicte per la sobirania de la regió azerbaidjanesa de Nagorno-Karabakh, amb una majoria ètnica armènia i que l'Azerbaidjan va capturar a les forces armènies el 2023, en una ofensiva que va provocar l'èxode de més de 100.000 armenis. L'acord signat a la Casa Blanca no diu res del retorn d'aquestes persones a Nagorno-Karabakh i manté l'administració d'Azerbaidjan sobre aquest territori. La disputa es remunta a principis dels anys noranta, després que les dues repúbliques s'independitzessin de la Unió Soviètica i el Nagorno-Karabakh perdés l'autonomia de què gaudia. Des de llavors està tancat el corredor que ara han de reobrir els Estats Units.

Amb aquest acord, Donald Trump vol guanyar números per aconseguir el premi Nobel de la pau, per al qual ja l'han proposat personalitats com el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. Amb tot, s'espera que els armenis americans no quedin satisfets, perquè l'acord no inclou provisions específiques per resoldre el desplaçament forçat d'un centenar de milers de persones de Nagorno-Karabakh ni la situació dels empresonats al llarg de dècades de conflicte.