Índia
Internacional  /  Àsia 08/12/2022

Sridhar Radhakrishnan: "A tot el món els pagesos pateixen el mateix: no reben un preu just pel seu esforç"

Activista pels agricultors indis i coordinador de la campanya Salvem el Nostre Arròs

3 min
Sridhar Radhakrishnan, activista en favor dels agricultors de l'Índia.

BarcelonaSridhar Radhakrishnan és coordinador de la campanya Salvem el Nostre Arròs, un moviment en favor dels agricultors de l'Índia. Format com a enginyer, en els anys 90 va formar part del govern indi però va dimitir el 1997 i des de llavors s'ha dedicat a l'activisme pels drets dels camperols. Des del seu estat de Kerala, al sud, també es va implicar en la històrica protesta dels agricultors indis que ara fa un any va aconseguir la gran victòria: el primer ministre, Narendra Modi, va haver de retirar les tres noves lleis agràries que pretenien liberalitzar l'agricultura índia "i afavorir només les corporacions com les d'Adani", diu, en al·lusió al multimilionari indi Gautam Adani, amic personal de Modi. Una protesta que va unir "tots els camperols del país" sense excepció, diu Radhakrishnan. Fa poc va ser a Barcelona convidat per GRAIN.

I van aconseguir vèncer el poderós Modi.

— I tant. És que la meitat dels treballadors indis són camperols. Però a més el 70% de la població índia depèn de l'agricultura: això vol dir una població més gran que Europa. Estem parlant d'unes lleis que volien destruir la vida d'una població més gran que Europa. No havia de ser fàcil fer-les passar. Tots els camperols del país sabien que si tiraven endavant les lleis tots hi perdrien. I per això es van unir.

¿Aquesta unió segueix viva ara que ja s'han retirat les lleis?

— Sí, encara perviu. De fet, feia molt de temps que s'intentava posar d'acord totes les organitzacions d'agricultors de l'Índia, però són molt diverses i sovint rivalitzen. Ha estat mèrit de Modi posar-nos a tots d'acord. Havíem tingut centenars de conflictes entre nosaltres, i ara estem units. I seguirem protestant.

Quins són els reclams ara?

— Gràcies a aquella protesta els agricultors de tot l'Índia han entès algunes coses que ara ja són una demanda. Una és que ara ja saben que els preus que reben no són justos, una cosa que passa a tots els països del món. Per això és necessari fixar un preu mínim garantit que cobreixi almenys el cost de producció i un 50% més. És una cosa que ja es fa a l'Índia per a 33 cultius concrets que es consideren essencials, però ara demanem que es faci amb tots els cultius. Demanem aquest preu mínim de suport. Que és una cosa que Espanya ja ha fet, amb un reial decret de l'any 2020 que va fixar un preu mínim per als agricultors que cobreixi els seus costos de producció. Aquell decret és un model per a nosaltres.

I hi haurà noves manifestacions?

— Sí. El govern volia instaurar un comitè per parlar amb nosaltres, però hem dit que no. Per a mi, la lluita dels camperols indis és una lluita de tots els camperols del món. Perquè a tots els països del món els agricultors pateixen el mateix: no reben un preu just pel seu esforç. Espanya mateix ho va reconèixer amb aquell decret. La protesta històrica dels pagesos indis va ser també un exemple per al món. I crec que la pressió hauria de venir de tots els països. Si les organitzacions internacionals o altres estats diuen que cal pagar un preu just als agricultors, Modi haurà d'acabar fent-ho.

El sistema agrícola indi, sorgit de la Revolució Verda dels anys 70 que va imposar una industrialització, no ha funcionat i està esgotant els aqüífers del país. ¿Com volen reformar-ho els agricultors?

— La Revolució Verda a l'Índia va ser un crim. Però la transformació necessària ja està passant. A molts estats la societat civil i les organitzacions camperoles s'estan organitzant per experimentar amb agricultura natural. Hi ha una demanda pública d'una transformació que ens allunyi dels monocultius, de l'agricultura intensiva i dels fertilitzants. Molts llocs ja estan canviant cap a una agricultura sense fertilitzants, basada en el reaprofitament, la femta natural. El canvi ja ha començat. I a l'Índia és més possible encara, perquè malgrat tota aquella revolució, no som una agricultura industrial com la dels Estats Units. A l'Índia el 86% dels agricultors són petits camperols, amb finques petites. Per això demanem un preu mínim. I una altra de les nostres demandes és també una renta garantida per a tothom.

Una petició molt progressista per a un govern neoliberal com el de Modi.

— Sota pressió, el govern de Modi està començant a moure's. Si altres països ho fan ho haurà de fer. Tanmateix, les últimes propostes que ha fet Modi parlaven de digitalització, d'aplicar la intel·ligència artificial i de fer servir drons en l'agricultura. I l'endemà d'aquestes propostes veiem la notícia que Gautam Adani, un bon amic seu, ha entrat en el negoci dels drons. El que vol el govern és subsidiar Adani. Però els pagesos indis no necessiten drons, necessiten ingressos justos.

stats