Xi Jinping té capacitat de pressionar Putin? I voldria fer-ho?
La Xina manté l'aparença de neutralitat, però no li interessa ni que Rússia perdi a Ucraïna ni que faci servir armes nuclears
A la recent cimera del G-20, l'únic límit que se li ha deixat clar a Rússia, per unanimitat, és que tots els països rebutgen l'amenaça d'utilitzar armament nuclear contra Ucraïna. Aquesta és també la línia vermella que la Xina no pensa creuar en el conflicte a Ucraïna, però això no vol dir que Xi Jinping retiri el suport a Vladímir Putin.
La Xina continua fent difícils equilibris per aparentar neutralitat, malgrat no condemnar la invasió russa d'Ucraïna. Rússia és un soci estratègic en matèria de seguretat i un bon soci comercial. Per això, no renuncia a la seva aliança “sense límits” amb Rússia i així ho van demostrar les declaracions del ministre d'Afers Estrangers, Wang Yi, després d'entrevistar-se amb el seu homòleg rus a Bali. Al comunicat oficial, Wang va afirmar que pel que fa al conflicte d'Ucraïna “la Xina mantindrà la seva posició objectiva i justa i exercirà un paper constructiu en la promoció de les converses de pau”. No es va permetre cap crítica.
El cost econòmic
L'altre consens que s'ha expressat al G-20 és que la invasió russa d'Ucraïna no és un bon negoci. El conflicte no només desestabilitza Europa, també repercuteix en l'augment global del preu de l'energia i torpedina les cadenes alimentàries i de subministraments.
Un darrere l’altre, els mandataris occidentals van demanar a Xi Jinping que utilitzés la seva influència sobre Putin per buscar una solució i posar fi a la invasió d'Ucraïna. El problema és si el president xinès és capaç d'influir-hi i també fins a quin punt està disposat a pressionar Putin.
El mateix Xi Jinping va intentar sortir del pas assegurant que no té poder sobre Putin. Fins a un cert punt és una realitat, ja que la resistència d'Ucraïna deixa el president rus en una situació molt delicada i segurament no té cap altra sortida per mantenir-se al poder que enrocar-se i no pactar la pau.
L'opció xinesa és pressionar, retirar-li l'ajuda comercial i deixar-lo aïllat diplomàticament. Però tots dos països tenen interessos geoestratègics que els uneixen. Els dos líders coincidien a reclamar un nou esquema de governança mundial, no dominat per Occident.
L'aliança amb Putin també és deguda a la bona relació personal que han establert. En els deu anys de mandat, Xi Jinping ha mantingut 38 reunions amb Vladímir Putin, el doble que amb qualsevol altre líder mundial.
La realitat és que els seus plans han estat frustrats davant l'avanç de la guerra. S’esperava una victòria ràpida i quirúrgica com l’annexió de Crimea, però el conflicte ja s'ha prolongat vuit mesos i Rússia ha patit derrotes humiliants que qüestionen la capacitat del seu exèrcit.
De fet, la invasió d'Ucraïna ha servit per unir els països occidentals i per revitalitzar l'OTAN, fins al punt que països neutrals com Finlàndia i Suècia s'han afanyat a demanar incorporar-s'hi.
El "perill" d'una derrota russa
Independentment de si Xi Jinping està cansat de la guerra i preocupat pels efectes econòmics globals que provoca, una derrota de Putin tampoc no li interessa. Una Rússia vençuda posaria en dubte el seu lideratge. A més, enfortiria Occident. La derrota de Moscou beneficiaria els Estats Units i serviria d'advertència sobre el que pot passar a Taiwan. A Pequín li interessa que Washington estigui entretingut amb el conflicte a Europa i no es concentri en l'Àsia-Pacífic.
Tot i això, la seva aliança amb Rússia a més de deteriorar la seva imatge pot crear-li problemes amb els països de l'Àsia central, als quals fa anys que intenta seduir a través de la iniciativa de la Nova Ruta de la Seda. La invasió russa alarma algunes antigues repúbliques soviètiques.
L'ex primer ministre australià Kevin Rudd, gran coneixedor de la Xina, advertia des de les pàgines del South China Morning Post que si Rússia utilitza armes nuclears “danyaria irreparablement els mateixos interessos nacionals de la Xina i la seva futura posició al món”. Les relacions amb els BRICS es deteriorarien i a Àsia es podria produir una cursa nuclear. Alguns estats optarien per voler desenvolupar la seva capacitat nuclear davant la por d'una Xina, i també Corea del Nord, amb armes nuclears.
El pitjor escenari per al règim de Pequín seria que la invasió propiciés la caiguda de Vladímir Putin i una reforma del règim. Una Rússia més pròxima a Occident augmentaria l'aïllament de Pequín.
La Xina fa equilibris en la relació amb Rússia. No ha dubtat a ajudar-la econòmicament al multiplicar la compra de gas, petroli i cereals, però ha evitat saltar-se les sancions i brindar ajuda militar a Moscou. Michael McFaul, professor de relacions internacionals a la Universitat de Stanford, declarava a AFP que Xi Jinping “vol aparèixer com un líder internacional respectable alhora que dona suport a Putin”.
A Xi l'aliança amb Putin ja li ha costat un deteriorament de les relacions amb la Unió Europea, que ja defineix el gegant asiàtic com un competidor sistèmic. També li ha tancat les portes a consolidar la seva presència a Ucraïna, un soci comercial important, amb ports, que li facilitava l'entrada al centre d'Europa.
El problema és quant de temps la Xina es pot permetre continuar fent equilibris si no s'aconsegueix una sortida negociada a la invasió d'Ucraïna.
