Assassinen a Kènia un prestigiós investigador del comerç il·legal d'ivori

BarcelonaEsmond Bradley Martin, de 75 anys, portava mitja vida investigant -i denunciant- el mercat il·legal d'ivori i de banya de rinoceront a l'Àfrica. L'any 1970, quan el nombre d'elefants morts per comercialitzar-ne l'ivori es va disparar, va viatjar per primera vegada a Kènia. Volia aturar aquesta massacre que, en aquells moments, només havia fet que començar. Aquest diumenge a la nit la seva dona el va trobar mort, amb un ganivet clavat al coll, a la seva casa de Nairobi. Tot i que les causes de l'assassinat encara no són gens clares, la policia local apunta que podria haver estat víctima d'un robatori violent. Una altra hipòtesi indica que el crim podria estar relacionat amb els grups criminals que envolten aquest negoci. De fet, fa uns mesos un altre investigador va aparèixer mort d'un tret a Tanzània. "És una gran pèrdua per a la conservació dels animals", ha dit Paula Kahumbu, cap executiva de Wildlife Direct, una de les organitzacions que protegeix els animals a Kènia. Bradley Martin havia arriscat la vida en diverses ocasions per documentar i fotografiar les vendes il·legals d'aquest producte. "La seva feina ha mostrat la magnitud del problema, que és impossible d'ignorar", ha afegit Kahumbu.

Les morts de l'ivori

El comerç d'ivori és una matança silenciada. Inacabable. Cada dia un centenar d'elefants moren assassinats a l'Àfrica, un cada quinze minuts, segons l'associació Wildlife Conservation Society. El motiu és tan trist com el desenllaç: els assassinen per comerciar amb el marfil dels seus ullals. Aquest negoci, un dels més cotitzats en el mercat negre i que al continent mou cada any més de 200 milions de dòlars, ha provocat que en set anys la humanitat hagi matat gairebé 200.000 exemplars, més d'un 30% de la població d'elefants mundials que quedava. Seguint aquest ritme, en poc més de quinze anys aquesta espècie podria desaparèixer de la terra. Els rinoceronts, o més ben dit la seva banya, també ocupen un lloc destacat en aquesta llista: en els últims quatre anys, els caçadors furtius n'han matat més de 4.500. L'organització Elephant Action League, que porta anys denunciant aquesta persecució, aposta per la seva desaparició imminent. "D'aquí deu anys no hi haurà banyes de rinoceront per poder-hi traficar", advertia en un informe. Tot i les denúncies i malgrat que últimament alguns països africans s'han reunit per traçar una estratègia global que permeti acabar amb aquesta pràctica, sembla que la realitat no canvia. Principalment, perquè al rerefons de tot plegat hi ha un mercat negre cada cop més milionari i que, de retruc, s'alia amb les màfies, la guerra, el crim o el terrorisme.

El periodista Bryan Christy, explorador de l'any 2014 segons la revista 'National Geographic', porta anys documentant-ho. "Al darrere de l'ivori només hi ha violència", explica. I aquí és on es destapa l'enèsim episodi fosc que oculta aquest negoci. No era cap secret que el mercat està cada cop més militaritzat, com el dels diamants de sang de Sierra Leone o els minerals saquejats al Congo. Però des de fa uns anys, grups armats, com el jihadista Boko Haram a Nigèria, l'Exèrcit de Resistència del Senyor, o Al-Shabaab maten elefants a punta de Kalàixnikov per finançar-se i seguir amb la seva causa. Les seves armes, doncs, podrien sortir dels bitllets de l'ivori d'elefants o rinoceronts.

El terrorisme o la guerra, un nou i important actor en aquesta cadena, que sol començar a Kènia, Tanzània i Sud-àfrica -els principals països de sortida de l''or blanc'- i que acaba als carrers de grans ciutats. Les màfies, principalment asiàtiques, compren les banyes als caçadors furtius a un preu desorbitat, i després les venen, encara més cares, als països de sortida, principalment a la Xina, Tailàndia i el Vietnam.

La Xina, principal comprador

Tradicionalment, la Xina ha estat el país on s'ha comercialitzat la major part de l'ivori il·legal del món (els experts apunten que fins al 70%). La passió dels xinesos per aquest material, el boom econòmic del país i l'impuls de la classe mitjana són alguns dels motius que expliquen que darrerament l'ivori es vengués més car que mai: a Pequín, a uns 2.800 euros el quilo. Però sembla que aquesta situació està destinada a canviar. El 31 de desembre del 2016 el govern xinès va anunciar una mesura històrica: la prohibició total del comerç d'ivori, que buscava acabar definitivament amb el major mercat mundial d'aquest producte. Un any després, i finalitzat el termini per tancar qualsevol botiga o taller que s'hi dediqui, el preu de l’ivori s’ha reduït un 65%, i les confiscacions han caigut un 80%. Tot i això, caldrà esperar per veure'n propers resultats. Les organitzacions proteccionistes, també el món, saben que part d'aquest negoci mortífer camina entre la foscor de la clandestinitat.