Internacional 17/06/2020

La vacuna d'Oxford ja s'està produint tot i que no se sap si funciona

El màxim responsable de la farmacèutica AstraZeneca creu que podria immunitzar durant un any

Quim Aranda
4 min
Tecnics dels laboratoris d'Oxford Biomedical, on s'està ja fabricant la vacuna d'AstraZeneca

LondresLa cursa cap a la vacuna contra el coronavirus continua a ritme frenètic. El prototip d'Oxford, juntament amb el del laboratori xinès CanSino Biologics, és un dels més avançats. I la farmacèutica AstraZeneca, que ha signat amb l'Institut Jenner de la prestigiosa ciutat universitària del Regne Unit un acord per produir-la i comercialitzar-la, ja l'està fabricant, tot i no tenir la seguretat al cent per cent que funcionarà.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Així ho ha confirmat aquest dimarts a la ràdio belga Bel RTL Pascal Soriot, conseller delegat de la companyia: "Si tot va bé, tindrem els resultats dels assajos clínics a l’agost o el setembre. En paral·lel, estem fabricant la vacuna. Estarem a punt per entregar dosis a partir del mes d’octubre. Pensem que protegirà aproximadament durant un any".

El prototip d'Oxford va començar les proves en humans el passat mes d'abril. Actualment es troba en fase II i III. La primera fase es va fer amb proves en 160 voluntaris sans d'entre 18 i 55 anys. A hores d'ara, i com a part de la fase III, ja s'han començat a fer proves en una mostra que haurà d'incloure fins a 10.000 persones, tant nens com gent gran, ateses les diferents respostes immunitzadores segons els grups d'edat.

A causa del declivi de l'epidèmia al Regne Unit, part de l'assaig clínic s'ha traslladat al Brasil, on la pandèmia continua totalment descontrolada, amb un ritme d'infeccions diàries de 35.000 casos, segons les dades oficials facilitades aquest dimarts. Dues mil persones formen part de l'estudi al gegant sud-americà. En principi, s'han buscat voluntaris d'entre 18 i 55 anys que treballen en entorns sanitaris. La responsabilitat de l'estudi i el seguiment de les dades és de la Universitat Federal de São Paulo. Les altres 8.000 persones que han de participar en la prova són ciutadans britànics.

AstraZeneca, amb seu a Cambridge, és la farmacèutica que més èxit ha tingut en la difusió del seu projecte, ja que, tot i no tenir encara evidències concretes que el prototip funcioni, la companyia ha arribat a acords amb països de la UE (Itàlia, França, Alemanya i els Països Baixos), els Estats Units, el Regne Unit i l'Institut Serum de l'Índia per produir milers de milions de dosis. En el cas del centre de l'Índia, el fabricant de genèrics més gran del món en volum, la producció estimada (uns 2.000 milions de dosis) es destinarà a satisfer les necessitats de la població dels països amb rendes més baixes.

Preu de cost, de moment

En relació amb l'acord amb els quatre països europeus, que també hauria de proveir de la vacuna la resta de membres de la Unió Europea, Pascal Soriot ha comentat: "Aquest acord garantirà que centenars de milions d'europeus tinguin accés a la vacuna de la Universitat d'Oxford després que sigui aprovada. Amb la nostra cadena de subministrament europea, que començarà a produir ben aviat, esperem que la vacuna estigui disponible àmpliament i de forma ràpida". Aquestes afirmacions les va fer dissabte passat, en el moment d'anunciar l'acord, i aquest dimarts ja ha assegurat que el prototip es troba en fase de producció.

En aquest sentit, la Comissió Europea ha presentat aquest dimecres l'estratègia comunitària per aconseguir una vacuna contra el coronavirus per a tota la Unió, que passa per començar ja a finançar recerca i compra de futures vacunes a canvi del compromís posterior d'adquisició, que implicaria repartir-ne les dosis als estats membres en funció de la seva població i necessitats. En aquesta estratègia, Brussel·les admet, però, que una vacuna efectiva pot trigar com a mínim 12 mesos, si bé al principi de la pandèmia la presidenta Ursula von der Leyen va afirmar que a la tardor ja es podria tenir. Aquest, en tot cas, és el termini en que continua confiant Soriot, d'AstraZeneca.

La vacuna, o la possible futura vacuna, s'està venent a preu de cost, cosa que significa que AstraZeneca no obtindrà, en principi, cap benefici del subministrament per intentar aturar la pandèmia global. En tot cas, només el prestigi, si finalment és l'Institut Jenner d'Oxford el primer que presenta resultats concloents quant a l'eficàcia. La companyia, però, sí que ha obtingut importants recursos públics, europeus i dels Estats Units, així com de la Fundació Bill i Melinda Gates, per multiplicar-ne la producció. Aquest tracte comercial, però, només durarà fins que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) declari oficialment que la pandèmia ha sigut superada. En principi, una patent sobre un medicament té 20 anys de vigència abans no sigui considerat genèric i es pugui fabricar lliurement.

Seu de la farmacèutica AstraZeneda, a Cambridge

Els especialistes consideren que caldran inicialment un mínim de 4.500 milions de dosis per doblegar la propagació del coronavirus. AstraZeneca va anunciar un acord el mes passat amb la companyia Oxford BioMedica per fabricar la primera remesa de vacunes als seus centres de producció, situats a en aquesta ciutat universitària.

La Coalició per a les Innovacions en Preparació Epidèmica (Cepi) de Noruega i el grup Gavi, Aliança per a la Vacunació de Suïssa també haurien de contribuir a fabricar 300 milions de dosis de la vacuna contra el coronavirus per a tot el món al llarg d'aquest any.

stats