Austràlia
Internacional 08/02/2022

Austràlia demana disculpes a les víctimes de violència sexual al Parlament

Un informe revela que la meitat del personal de la cambra ha patit abusos i agressions

Cristina Domingo Dorado
2 min
El primer ministre australià, Scott Morrison, aquest dimarts al parlament.

El primer ministre d'Austràlia, Scott Morrison, ha demanat disculpes a les polítiques i funcionàries del Parlament del país que han sigut víctimes d'assetjament, abusos sexuals i violacions, després que una investigació sobre la cultura laboral a la seu del legislatiu hagi desvelat que la meitat del personal de la institució ha patit algun tipus d'agressió d'aquestes característiques.

"Hem intentat silenciar les queixes vàlides i justes de persones perquè regnava la por a les conseqüències electorals. Ho sento. Ho sentim", ha dit aquest dimarts el primer ministre en un discurs al Parlament de Canberra. El laborista Anthony Albanese, líder de l'oposició, també s'ha sumat a les disculpes a la mateixa sessió, on el president de la cambra ha llegit una declaració en nom de tots els parlamentaris. Aquest reconeixement formal marca l'inici d'un any electoral complicat per a Morrison, que buscarà la reelecció als comicis de maig.

El detonant d'aquesta investigació sobre abusos sexuals entre la classe política australiana va ser la denúncia de Brittany Higgins, una antiga col·laboradora del Partit Liberal –el mateix que el del primer ministre– que va fer públic que el 2019 va ser violada per un company de feina en una oficina del Parlament. Higgins, que en aquell moment tenia 26 anys, va informar dels fets la seva cap, Lynda Reynolds, en aquell moment ministra de Defensa. Reynolds no només va rebutjar elevar el cas a la policia, sinó que va pressionar Higgins perquè tampoc ho fes.

La denúncia de Higgins, que va criticar com el partit havia abordat la qüestió, va motivar tres dones més a revelar que també havien sigut víctimes d'assalts tocaments inapropiats per part del mateix home, que el pròxim mes de juny serà jutjat pels presumptes delictes comesos.

Més dones van seguir els passos de Higgins i les tres companyes, i el moviment de rebuig va saltar als carrers en forma de manifestacions de suport a les víctimes i de protesta contra la violència masclista en general, l'endèmica marginació social de la dona al país, i, en especial, la cultura de l'assetjament sexual per part de la classe política de Canberra.

En un intent de rebaixar la pressió al seu partit, Morrison va remodelar l'executiu el març de l'any passat : va ressituar els principals acusats en càrrecs amb menys pes dins el govern i va recol·locar cinc de les seves ministres en carteres clau, com Interior o Justícia.

Abusos de poder sistemàtics

Després de les denúncies, l'executiu va anunciar una investigació independent, liderada per la comissionada de Discriminació Sexual, Kate Jenkins. L'informe, presentat el novembre passat, va revelar l'existència d'una cultura laboral tòxica al Parlament, dominada per homes, així com sistemàtics abusos de poder, explotació, assetjament i agressions, entre elles sexuals, principalment contra les dones.

Aquest perdó institucional és una de les recomanacions que es deriven de l'informe de Jenkins. Al llarg dels últims anys, Morrison ha rebut moltes crítiques per la resposta del seu govern a aquesta crisi, i va generar molta indignació que anunciés la posada en marxa de la investigació després d'haver-ne parlat amb la seva dona, qui, segons ell, l'havia ajudat a "posar en clar" el seu punt de vista al comparar Higgins amb les seves pròpies filles.

stats