DRETS CIVILS

L’avortament fractura Argentina

El país sud-americà està dividit sobre la possibilitat de despenalitzar la interrupció de l’embaràs durant les 14 primeres setmanes de gestació

Els milers de dones que ahir esperaven al voltant de l’edifici del Senat de l’Argentina, protegit amb un inusual desplegament de seguretat, van evidenciar un cop més l’enorme polarització que hi ha a la societat argentina: una part de la població està a favor de la despenalització de l’avortament, l’altra ho considera directament un crim.

Ahir, a l’interior de la cambra, els 72 diputats tenien l’última paraula en el debat sobre la legalització de l’avortament que al mes de juny va tenir una primera part al Congrés, que va donar llum verda a continuar el projecte de llei per despenalitzar la interrupció de l’embaràs. En el moment de tancar aquesta edició, els senadors continuaven el seu llarg debat, però el recompte fet pel diari La Nación donava un avantatge a l’opció del no, amb 38 vots davant els 31 favorables. Els proavortistes, no obstant això, no van tirar la tovallola perquè al Congrés el es va imposar per un estret marge que ningú donava per fet. Si finalment el Senat tomba la iniciativa no se’n podrà tornar a presentar una de nova fins després de les eleccions del 2019.

Sigui com sigui, el debat ha posat en l’agenda política els problemes amb què es troben les dones a l’Argentina i ha afavorit la discussió d’un tema considerat tabú en una societat molt arrelada a les tradicions i amb una forta dependència de l’Església catòlica. I encara més des que l’argentí Jorge Bergoglio es va convertir en pontífex. A més, el Papa no ha callat durant el debat sobre la despenalització de l’avortament al país sud-americà: va arribar a dir que la interrupció de l’embaràs és com “el que feien els nazis però amb guants blancs”.

Segons dades del govern del conservador Mauricio Macri, al voltant de mig miler d’argentines de totes les edats es veuen obligades a interrompre l’embaràs en la clandestinitat, sense garanties higièniques, com demostra que un 10% han de ser hospitalitzades per rebre tractament a causa de complicacions. El 2016, 43 dones van morir després d’un avortament.

Mobilització sense precedents

Acabar amb aquesta xacra és el gran argument d’associacions feministes, que posen com a argument l’alt percentatge d’embarassos no desitjats que obliguen cada dia desenes d’adolescents a abandonar l’institut per la impossibilitat a l’accés a un avortament gratuït. Són la marea verda, conegudes per dur un mocador d’aquest color i haver fet sortir al carrer centenars de milers de dones al crit d’“avortament lliure i gratuït”. A través de Twitter actors de la sèrie Merlí -un fenomen de masses a l’Argentina- també han donat suport al .

A l’altra banda, el moviment pro-vida i sectors tradicionalistes es van agrupar en una onada de color blau, amb el suport de l’Església catòlica. Demanaven preservar la llei tal com està i van organitzar pregàries i vetlles religioses perquè la iniciativa quedés frenada al Senat. La seva mobilització també va ser massiva.

El projecte de llei que es discutia ahir al Senat no va més lluny que la majoria de legislacions aprovades a països occidentals. Així, planteja despenalitzar l’avortament en les primeres 14 setmanes de gestació, o durant tot l’embaràs en cas de risc per a la salut de la mare o de la inviabilitat del fetus. A més, pel que fa als professionals mèdics, el projecte reconeix l’objecció de consciència individual però no que les clíniques privades puguin negar-se, com a institució, a practicar les interrupcions que contempla la norma. L’actual llei vigent argentina castiga amb penes d’un a quatre anys de presó les interrupcions, a excepció de les gestacions fruit d’una violació o que posin en perill la vida de la dona.

El de l’Argentina no ha sigut només un debat intern, sinó que s’ha seguit amb especial interès a l’Amèrica Llatina perquè el país austral és un referent en matèria de drets humans i conquestes socials. A la regió, només Cuba, l’Uruguai, la Guyana i la Ciutat de Mèxic tenen lleis permissives, mentre que Nicaragua o el Salvador castiguen tots els supòsits d’una interrupció, fins i tot les no voluntàries.