REGNE UNIT
Internacional 11/07/2017

Belfast desafia l’unionisme i fa pujar la tensió a Irlanda del Nord

Es prohibeixen actes ‘orangistes’ mentre hi ha un buit de poder a l’Ulster i el DUP ‘mana’ a Londres

Quim Aranda
4 min
Una enorme foguera feta pel col·lectiu protestant nord-irlandès a punt de ser cremada en un carrer de Belfast ahir.

LondresPoques hores abans que comencin a Irlanda del Nord les celebracions orangistes del 12 de juliol, la tensió als carrers de Belfast i d’altres ciutats de la província britànica ha crescut com no ho feia des de fa sis anys. Una ordre judicial sol·licitada per l’ajuntament de la capital al Tribunal Suprem nord-irlandès ha aconseguit, en teoria, aturar l’acumulació de material en quatre de les tradicionals i grandioses fogueres que els unionistes basteixen arreu del país per cremar durant la vigília de la seva festa més important.

Les fogueres, l’acte previ a les desfilades que commemoren la victòria del príncep protestant Guillem d’Orange sobre el rei catòlic Jaume II d’Anglaterra en la Batalla del Boyne, el 1690, acostumen a estar decorades amb motius i banderes republicanes. Fotos dels líders del Sinn Féin també hi apareixen, en un ritual de condemna absoluta.

Dos fets inèdits

L’escalada de la tensió entre les dues comunitats, a més, es produeix en un context polític recent del tot inèdit en els sis comtats del nord de l’illa. D’una banda, és la primera vegada des de fa una dècada que no està en funcionament el govern autònom compartit. Des de les eleccions regionals del mes de març, ni el DUP (Partit Democràtic Unionista) ni el Sinn Féin han establert les bases per tornar a posar en marxa l’Assemblea de Stormont.

De l’altra -i això és més rellevant-, és el primer cop en la història política recent del Regne Unit, i especialment des de la firma dels Acords de Pau de Divendres Sant, el 1998, que el govern britànic necessita els diputats del DUP per seguir en el poder. Un fet que trenca amb el paper d’àrbitre del conflicte que Londres ha exercit durant 20 anys. Els sectors més radicals del protestantisme han interpretat la demanda de l’Ajuntament de Belfast com una “provocació contra les expressions culturals de l’unionisme”, en paraules a l’ARA del popular bloguer Jamie Bryson, que ha cridat els sectors lleials a la Corona britànica a desobeir l’ordre del Suprem. En aquest mateix sentit, la regidora unionista independent pel sud de Belfast Ruth Patterson assegurava dissabte, a través del seu compte de Facebook, que estava “profundament preocupada pel desgraciat mandat judicial relatiu a expressions culturals unionistes que afecta les celebracions de les fogueres de l’11 de juliol.”

En mans de la policia

És una incògnita fins a quin punt l’acció legal empresa per l’Ajuntament de Belfast implica un risc més gran de l’habitual de disturbis durant la setmana gran orangista. Caldrà esperar a conèixer la reacció del Servei de Policia d’Irlanda del Nord (PSIN) per saber si actua perquè es compleixi el mandat i si hi ha cap resposta violenta.

“El 12 de juliol és sempre un període de tensió a Irlanda del Nord”, deia a l’ARA divendres, en conversa telefònica des del seu despatx, el professor de la Queen’s University de Belfast Michael O Mainnin. Hi parlava un parell d’hores abans que es conegués el dictamen del Suprem sobre les fogueres. “No veig aquest any, tot i la inestabilitat, més dificultats que l’anterior o l’altre. No hi ha signes que els nacionalistes hagin de posar les coses més difícils”.

Una altre afer, però, és el futur a llarg termini del govern compartit d’Irlanda del Nord, ara per ara en els llimbs, depenent d’un procés negociador que ja no es reprendrà fins després de l’estiu.

Algunes veus de gran rellevància en la vida política del Regne Unit, com la de l’ex primer ministre conservador John Major, van advertir la premier,la també conservadora Theresa May, sobre les conseqüències potencialment desastroses que tindrà per al procés del pau el pacte d’estabilitat signat amb el DUP.

L’altre conflicte cultural

Michael O Mainnin, catedràtic d’estudis celtes i irlandesos a l’esmentada Queen’s University i també membre de l’Institut George J. Mitchell sobre pau i seguretat, no hi veu “un risc immediat”. Però sí problemes de fons, que “podrien posar en perill el que s’ha aconseguit”.

“El desacord entre el Sinn Féin i el DUP s’ha centrat en l’estatus que els republicans volen per al gaèlic -explica O Mainnin-. Va començar l’octubre passat i, com a mínim, arribarà fins al setembre. Dotze mesos. Mai no havia passat abans. Impulsat per un moviment de base per al qual és cada vegada més important la llengua irlandesa, el Sinn Féin vol una llei específica per protegir-la i promoure-la. En canvi, el DUP vol abordar el tema en una mateixa norma que inclogui també l’Ulster scots ”.

La llengua gaèlica s’identifica majoritàriament amb la comunitat nacionalista republicana, encara que també la parlen un petit nombre de protestants. L’ Ulster scots, un dialecte originari d’algunes parts d’Escòcia, en canvi, és exclusiu de la comunitat protestant. Legalment, l’Acord de Saint Andrew, del 2006, origen de la fórmula del govern compartit, incloïa l’elaboració d’una llei de protecció del gaèlic. Fins ara, però, ha sigut vetada pel DUP. “En els deu anys transcorreguts, el Sinn Féin s’ha enfortit i la llengua ha pres un simbolisme polític molt important”, destaca O Mainnin.

Un dels molts exemples possibles és el cas de Ballymena, a pocs quilòmetres al nord-oest de Belfast. Les tapes del clavegueram del poble s’havien gravat en anglès i gaèlic. Un regidor unionista va protestar fins que la paraula uisce (aigua) va haver de ser esborrada.

Abans i ara per la religió, conjunturalment per les fogueres i estructuralment per la llengua, Irlanda del Nord no aconsegueix encara sortir del pou de la tensió.

stats