Biden diu que vol presentar-se a la reelecció el 2024

WashingtonSi per a alguna cosa ha servit la primera roda de premsa de Joe Biden com a president és per donar la raó als que pensen que aquestes trobades d'un president amb la premsa no són gaire reveladores. Almenys no les que protagonitza Biden, que ha pogut marxar satisfet de no haver ficat la pota amb alguna declaració inoportuna. Aquesta és la fama que el precedeix. I esclar, el precedent més immediat era el de Donald Trump.

Després de setmanes de queixes periodístiques, el demòcrata ha citat els mitjans per primer cop des que va assumir el càrrec. 65 dies ha trigat a fer-ho, més que qualsevol altre president en un segle. I el més rellevant ha estat que ha assegurat que vol presentar-se a la reelecció en 2024. És a dir, que veu possible assumir un segon mandat amb 82 anys. Esclar que tant el seu to com les seves explicacions han sonat més a una puntada endavant que a un compromís en ferm. Sobre si creu que el seu contrincant serà l'expresident Trump, Biden ha dit que per no saber no sap ni si aleshores encara hi haurà Partit Republicà.

Rècord en la vacunació

Una hora de roda de premsa en què Biden ha començant doblant el compromís adquirit a l'arribar a la Casa Blanca d'assolir els 100 milions de vacunacions en els primers 100 dies del seu mandat. Superat ja aquest nombre fa una setmana, el difícil serà no complir-lo, però el demòcrata sembla marcar objectius a la baixa per celebrar-los amb magnificència. Almenys 85 milions de nord-americans han rebut ja com a mínim una injecció de la vacuna contra el covid-19. "Cap altre país del món s'acosta a les nostres xifres", ha presumit.

Un dels principals fronts oberts és el de la immigració, amb milers de nens i adolescents en centres de detenció de la patrulla fronterera, alguns dels quals sobrepassant les 72 hores màximes d'estada legal en instal·lacions que no estan preparades per atendre'ls adequadament. Dimarts, segons dades ofertes pel canal televisiu PBS, hi havia prop de 5.000 menors en aquestes circumstàncies, 1.600 dels quals portaven en aquestes instal·lacions més temps del que permet la llei. Joe Biden ha culpat el seu antecessor per haver disminuït el nombre de llits disponibles. "El que estem fent és intentar reconstruir el sistema", s'ha defensat. "No puc garantir que ho resoldrem tot, però podem fer-ho millor", s'ha proposat el mandatari, que a més s'ha defensat de l'acusació d'haver creat un efecte crida a l'apuntar que el febrer del 2019, amb Trump a la Casa Blanca, amb una retòrica molt més dura contra els migrants, l'increment de detencions va ser del 31% respecte al mes anterior, mentre que el 2021 ha estat del 29%.

Però el problema més urgent per a l'actual administració és l'increment de nombre de menors no acompanyats, que l'anterior govern retornava a Mèxic mentre l'actual els acull. Biden ha dit que es nega a enviar-los de tornada "perquè es morin de fam". Amb el dia 1 de maig a poc més d'un mes vista, Joe Biden ha reconegut que "serà difícil" que es compleixi el compromís del seu predecessor de retirar totes les tropes nord-americanes de l'Afganistan en aquesta data. El mandatari ha explicat que està en contacte amb els països aliats de Washington i ha dit que no és la seva intenció "quedar-nos-hi per molt temps". Sobre si el 2022 encara hi quedaran soldats nord-americans, ha assegurat que no pot imaginar-se "que aquest sigui el cas". Pel que fa als últims assajos balístics de Corea de Nord, Biden ha garantit que respondran a Pyongyang si "trien escalar" i sobre la Xina ha explicat que els Estats Units "no busquen la confrontació" però que espera "una forta competència" de Pequín. Biden ha descrit els propers anys com "una batalla entre la utilitat de les democràcies en el segle XXI i la de les autocràcies".