DRETS HUMANS
Internacional 25/03/2018

“Birmània fa als rohingyes el que l’Alemanya nazi va fer als jueus”

L’activista exiliat Maung Tun Khin calcula que almenys 15.000 persones han mort a mans de l’exèrcit

Sònia Sánchez
5 min
Maung Tun Khin, activista rohingya que fa anys que es dedica a denunciar la persecució del seu poble, va ser a Barcelona convidat per Amnistia Internacional.

BarcelonaQuan la comparativa amb el nazisme i l’Holocaust està tan devaluada, hi ha un cas únic en l’actualitat internacional en què el paral·lelisme no és només retòric. La persecució de la minoria musulmana dels rohingyes a Birmània, on la neteja ètnica ha forçat l’èxode de 671.000 persones, “és un pla sistemàtic de l’exèrcit i el govern birmans que va arrencar fa dècades amb una política d’odi i de discriminació” que ara ha donat pas a l’exterminació física, afirma Maung Tun Khin, activista rohingya i president de l’Organització Rohingya Birmana del Regne Unit (BROUK, en anglès), que va ser a Barcelona convidat per Amnistia Internacional (AI). “Alemanya va fer amb els jueus el mateix que Birmània està fent als rohingyes”, assegura sense dubtar. Una greu acusació que, no obstant això, no és un simple exabrupte producte de la ràbia: el mateix Museu de l’Holocaust, que vetlla des de Washington per la memòria del genocidi jueu a mans dels nazis, ha denunciat públicament el “genocidi” del poble rohingya a mans de l’exèrcit birmà.

L’activista rohingya exiliat a Londres reclama la intervenció del Tribunal Penal Internacional (TPI) per jutjar els militars involucrats en la matança del seu poble. A més, alerta que el retorn dels refugiats pactat entre Bangladesh i Birmània no es pot dur a terme sense “protecció internacional, perquè tornarien a enfrontar-se a atrocitats massives” a Rakhine, l’estat birmà d’on han fugit. Tun Khin també insisteix en la necessitat d’un “embargament d’armes” a Birmània.

“És molt decebedora la passivitat de la comunitat internacional perquè això és clarament un genocidi. Han violat milers de dones rohingyes, han cremat vius centenars de nens i persones grans, i també hi ha infinitat de fosses comunes: el que expliquen els supervivents és totalment inimaginable”, denuncia. I mentre el món mira cap a una altra banda, la líder de facto de Birmània, Aung San Suu Kyi, “continua dient que tot això no passa” i nega les evidències. “La gent diu que no té poder per enfrontar-se a l’exèrcit, però el que està fent és defensar les atrocitats comeses pels soldats”, critica l’activista, incapaç d’explicar la inacció de la Nobel de la pau.

Maung Tun Khin coneix personalment Suu Kyi, ja que va fer “campanya per ella” quan estava en arrest domiciliari per oposar-se al règim militar birmà. “Ens vam reunir dues vegades i em va dir que quan la democràcia arribés els rohingyes recuperaríem els nostres drets, però ara ni tan sols vol pronunciar la paraula rohingya ”, s’horroritza Tun Khin.

Van ser les polítiques d’odi contra el seu poble del règim militar birmà les que van portar l’activista a exiliar-se a Londres fa més de 35 anys. Tun Khin va créixer a l’estat de Rakhine, dins una família rohingya benestant que, com tots els rohingyes, va perdre els seus drets d’un dia per l’altre. El seu avi havia sigut membre del Parlament i el seu pare, secretari parlamentari del govern en el curt període de democràcia que va viure Birmània del 1948 al 1962. Però ell no va poder ni tan sols anar a la universitat perquè llavors als rohingya ja no els estava permès.

La llei de nacionalitat aprovada el 1982 els va retirar la ciutadania i aviat se’ls va imposar fins i tot la restricció de moviments. “Per viatjar d’una ciutat a una altra calia demanar un permís que només obtenies pagant un suborn, cosa que molts no es podien permetre. Per casar-te també calia un permís que podia tardar 5 anys. Alguns amics es van casar en secret i van ser detinguts”, relata. Després va arribar “la confiscació de terres” i, ja el 2010, “una campanya antirohingya a tot el país”, diu. Segons Thun Kin, és “un pla premeditat de l’exèrcit i el govern birmans” per estendre l’odi als rohingyes entre la població del país.

De fet, molts informes denuncien que la població local budista de Rakhine ha participat en alguns dels atacs contra pobles rohingyes d’aquests mesos. Fa pocs dies, l’enviada especial de l’ONU a Birmània, Yanghee Lee, va denunciar també el rol destacat que ha tingut Facebook els últims anys per difondre l’estigmatització i l’odi contra els rohingyes.

“Segell de genocidi”, diu l’ONU

“Sabem que els budistes ultranacionalistes tenen pàgines de Facebook des d’on estan incitant a la violència i l’odi contra els rohingyes. Em temo que Facebook s’ha convertit en una bèstia” a Birmània, va dir Yanghee Lee, que va advertir que la persecució violenta engegada a l’agost “té el segell del genocidi”.

Tun Khin calcula que de 15.000 a 20.000 rohingyes han mort des de l’agost a mans de l’exèrcit birmà, tot i que admet que és molt difícil donar-ne una xifra objectiva perquè Birmània no permet l’entrada a la zona. Ell va visitar els camps de refugiats a Bangladesh al començament de la crisi i hi va tornar fa només tres setmanes. “M’hi vaig trobar gent que acabava de fugir de Rakhine perquè els havien incendiat el poble: l’exèrcit encara hi està massacrant gent”, denuncia.

Les imatges per satèl·lit d’AI han constatat l’abast de la destrucció a Rakhine: desenes de pobles rohingyes arrasats per les flames i després enderrocats amb màquines piconadores. En alguns pobles, a més, ara s’hi estan instal·lant bases militars, mentre Bangladesh i Birmània venen al món el seu “acord” per repatriar els refugiats.

El monsó amenaça ara 100.000 refugiats rohingyes

Han aconseguit fugir de les bales i els matxets de l’exèrcit birmà, han sobreviscut a les violacions dels soldats i als incendis que van arrasar els seus pobles, però ara podrien morir a causa de les inundacions i els despreniments de terra que pot produir el monsó. És l’amenaça que pesa sobre almenys 100.000 dels 671.000 rohingyes arribats a Bangladesh els últims mesos, els que són als campaments de Cox Bazar, el més vulnerable a les pluges que es preveuen amb l’arribada de l’estació monsònica. Una emergència dins l’emergència, segons denuncia l’agència de l’ONU per als refugiats, l’ACNUR, que necessita 196 milions de dòlars (159 milions d’euros) per atendre els rohingyes a Bangladesh. En total, però, la petició de totes les agències, ONGs i de l’estat de Bangladesh ha sigut de 951 milions de dòlars (772 milions d’euros) fins al desembre del 2018.

L’activista rohingya Maung Tun Khin alerta, de fet, que la gran majoria dels refugiats són dones soles amb els fills, perquè els marits han estat assassinats, i també hi ha almenys 30.000 menors no acompanyats, que van aconseguir fugir però han perdut els pares. “Ara vindrà el monsó i serà un altre desastre per a ells”, alerta.

stats