Bòsnia i Hercegovina, un país encallat

Sarajevo / BarcelonaEl 6 d’abril del 1992 començava la guerra de Bòsnia i Hercegovina i ara, 25 anys després, toca parlar del present i del futur d’aquest petit país, amb una cultura espectacular però també amb tantes contradiccions i problemes per desencallar. L’estat conserva com a Constitució pròpia els Acords de Pau de Dayton, que van posar punt final a tres anys i mig de guerra l’any 1995. Aquests acords divideixen el país en dues parts principals: la Federació -la zona bosniana musulmana que inclou la capital, Sarajevo- i la República Srpska, una regió sèrbia. Més endavant també es va reconèixer Brcko com a districte independent.

Dayton va suposar que s’acabés la guerra i va millorar la dura convivència de les tres nacionalitats dins del mateix territori, que ha sabut superar en general les etiquetes ètniques. Malgrat això, era una tireta que havia de funcionar temporalment, just perquè al cap d’uns anys el país tingués els recursos necessaris per crear la seva pròpia Constitució. Després d’un quart de segle, però, la tireta aguanta.

Els polítics que té el país avui són els mateixos de fa 25 anys. La coalició del govern actual està formada pels presidents Bakir Izetbegovic, bosnià; Dragan Covic, croat, i Mladen Ivanic, serbi. Cada sis mesos es relleven en la presidència del país però, en el dia a dia, difícilment arriben a cap acord sobre pressupostos, només quan reben algun crèdit extern, com ara del Fons Monetari Internacional. Llavors s’afanyen a consensuar diferències i signar lleis per aconseguir diners amb els quals poder pagar els sous públics i altres despeses dins d’un estat corrupte. El país ha demanat formalment l’adhesió a la Unió Europea, però la societat bosniana es queixa que la petició intenta tapar els problemes reals.

Joves i educació

El sistema educatiu de Bòsnia té aspectes molt positius, ja que treballa l’especialització des dels 14 anys, i un percentatge molt elevat finalitza estudis superiors. El programa universitari formatiu està dins el sistema de Bolonya, que facilita la seva homologació dins la Unió Europea. Però després de finalitzar els estudis, les sortides professionals són molt escasses, i la majoria dels joves només consideren dues opcions: aconseguir a través d’un contacte un càrrec dins l’administració pública o bé marxar a l’estranger, normalment també a través d’un amic o familiar.

Durant la guerra, centenars de milers de persones van fugir del país i molts no hi van tornar. A una població de tres milions de persones la diàspora hi suma 1,8 milions més. I es calcula que en els últims dos anys han marxat del país uns 800.000 joves. Segons una enquesta del canal de notícies Aljazeera Balkans, són quatre de cada cinc joves els que volen marxar a l’estranger.

L’èxode es deu a la falta de futur i a les males condicions presents. A Sarajevo hi ha un gran desplegament d’organitzacions internacionals i ambaixades. El nivell retributiu del personal pot arribar a ser 10 vegades superior a la retribució mitjana que ofereixen les empreses locals. Malgrat aquesta alta presència d’entitats internacionals, la ciutadania no percep que els seus projectes estiguin ajudant a construir un nou futur per al país

A més, aquesta presència internacional també té impacte en l’estructura social de la ciutat. Els treballadors d’aquestes entitats es concentren al centre històric, caracteritzat per l’atractiva arquitectura austrohongaresa, cosa que ha provocat un augment dels preus dels habitatges i que la zona sigui inaccessible per als autòctons. Les famílies que els tenien en propietat han passat a posar-los en lloguer per tenir una font d’ingressos extra i marxar a viure a zones perifèriques més econòmiques. En els últims anys Bòsnia i Hercegovina és un punt d’atracció per al turisme àrab, que hi troba un país amb tradició musulmana, bon clima i preus assequibles. Alguns hi fixen la residència.

El turisme àrab

Per a molts, aquesta tendència és trending topic i motiu de bromes constants. Per a d’altres, és una preocupació real. L’arribada de població àrab a Sarajevo ha radicalitzat alguns costums com ara la prohibició de la venda d’alcohol en molts establiments del casc antic de Bascarsija, la presència de moltes dones àrabs amb burca o la separació als restaurants entre homes i dones. Pràctiques que fins fa pocs anys eren minoritàries a tota la geografia de Bòsnia i Hercegovina.

Ilidja ja és conegut com el barri àrab i turc de Sarajevo. Gran part dels rètols estan escrits només en àrab o en turc i també s’hi estan construint urbanitzacions de luxe per a aquest col·lectiu. Això provoca rebuig en sectors de la població, però diverses estadístiques apunten que aquests nouvinguts estan obrint franquícies i empreses a Sarajevo, cosa que suposa una injecció per a l’economia local i està generant molts llocs de treball.