Unió Europea
Internacional 20/07/2021

Brussel·les amenaça Polònia amb sancions si no acata les sentències del TJUE

La Comissió apunta Hongria pels casos de corrupció i les vulneracions a la llibertat de premsa

4 min
La comissària de Valors i Transparència, Vera Jourová, amb el comissari de Justícia, Didier Reynders.

Brussel·lesUn pas més en la lluita de Brussel·les contra la deriva autoritària de Polònia i Hongria. La Comissió Europea ha portat diverses vegades als tribunals aquests dos governs per vulneració de principis com la separació de poders, i en el cas de la reforma judicial de Polònia s'està arribant al límit. La setmana passada el Constitucional polonès es va negar a acatar una sentència del Tribunal de Justícia de la UE que li exigia recular immediatament en el règim sancionador que retalla la independència dels jutges. Davant d'aquest desafiament, la Comissió Europea l'ha amenaçat amb sancions milionàries. "La llei europea està per sobre de la llei nacional. Totes les decisions del TJUE són vinculants, no hi ha discussió", ha reblat la comissària de Transparència i Valors, Vera Jourová.

L'executiu comunitari ha aprofitat la presentació de l'informe que avalua la salut de l'estat de dret als països de la Unió per fer efectiva l'amenaça amb un escrit enviat pel comissari de Justícia, Didier Reynders al govern de Mateusz Morawiecki. Brussel·les li dona fins al 16 d'agost per aplicar les mesures cautelars, és a dir, retirar el règim disciplinari que pesa sobre els jutges i que en coarta la independència. Si abans del 16 d'agost Varsòvia no ha reculat, Reynders demanarà al TJUE que li apliqui sancions per incompliment i, a més, li obrirà un nou expedient sancionador.

Brussel·les ja ha recorregut diverses vegades les reformes judicials de Polònia, però el fet que el país estigui qüestionant la preeminència del dret europeu per sobre del nacional, pal de paller de l'estructura jurídica de la Unió, està fent reaccionar les institucions: "Està clar que hem d'intensificar la defensa de l'estat de dret", ha dit Jourová. No és només que el TC polonès es negués explícitament a aplicar les cautelars, sinó que el mateix tribunal està pendent de resoldre una consulta de Morawiecki que qüestiona directament la primacia del dret comunitari.

L'informe de Brussel·les sobre Polònia ho deixa clar: persisteixen les "serioses preocupacions" sobre les reformes del sistema judicial polonès que s'han dut a terme des del 2015, i que, de fet, van portar la Comissió a activar l'article 7 dels tractats (el botó nuclear que permet deixar sense vot un país membre de la UE), tot i que no l'ha portat fins al final.

La llibertat de premsa, amenaçada

Els experts comunitaris també assenyalen que des del 2020 s'ha "deteriorat" l'ambient en què treballen els periodistes perquè s'han produït intimidacions i fins i tot hi ha hagut atacs a la premsa, tant de manifestants com de les forces policials del país. L'informe també mostra preocupacions sobre un esborrany de llei que posarà a la diana diversos mitjans de comunicació, en un "ambient que es considera cada vegada més hostil per als mitjans estrangers". I, en un últim capítol, es posen sobre la taula els problemes relacionats amb els drets de les dones (manifestacions multitudinàries van aconseguir ajornar una llei que volia prohibir l'avortament) i també els atacs als grups LGTBIQ, fomentats per les regions que s'han autoproclamat "lliures d'ideologia LGTBI".

Justament per vulneració dels drets de les persones LGTBIQ la setmana passada Brussel·les va obrir un altre expedient contra Polònia i Hongria, a qui la Comissió també ha assenyalat aquest dimarts. L'informe ha arribat després que esclatés l'escàndol relacionat amb l'espionatge massiu a periodistes, activistes i advocats a través del programa israelià Pegasus , que el govern de Viktor Orbán hauria fet servir per espiar reporters. Reynders ha dit que Brussel·les ja investiga internament aquestes informacions, però mentrestant li dona un toc d'atenció: "El pluralisme dels mitjans està en risc", diu l'avaluació d'Hongria, que critica que les mesures implementades durant la pandèmia hagin servit per dificultar l'accés a la informació. "Els mitjans independents i els periodistes continuen enfrontant-se a l'obstrucció i la intimidació", conclou el text, que també avisa que les organitzacions no governamentals crítiques amb les autoritats del país pateixen "pressió". El TJUE, per exemple, va declarar il·legal el 2020 unes normatives del govern de l'ultraconservador hongarès que posaven traves als mitjans i les ONG .

La llista de retrets sobre la falta d'independència del poder judicial a Hongria també és llarga, per exemple pel sistema d'elecció dels membres del Tribunal Constitucional. Però també és significatiu el capítol dedicat a la corrupció, perquè és precisament el que la Comissió Europea pot fer servir per retirar o retallar fons europeus a Budapest. "Risc de clientelisme, favoritisme i nepotisme en alts nivells de l'administració pública i els vincles entre negocis i actors polítics continuen sense resoldre", diu l'informe, que critica que no s'hagin posat en pràctica prou mecanismes de control independents.

Amb l'aprovació dels fons de recuperació antipandèmia, la UE va crear un mecanisme que vincula la concessió a la bona gestió d'aquests fons europeus i al compliment de les recomanacions semestrals, que en el cas d'Hongria i Polònia impliquen redreçar les qüestions de l'estat de dret. D’acord amb aquests principis, Brussel·les podria (com demana el Parlament Europeu) no concedir finançament comunitari a aquests dos països, que en són dos grans receptors. De fet, el pla de recuperació d'Hongria és un dels pocs que no han rebut la llum verda de Brussel·les, que amb aquestes últimes iniciatives espera que amb l'amenaça directa a la butxaca, Varsòvia i Budapest aturin el desafiament.

stats